19 anys de Pregària per la Pau – cloenda 20 febrer amb Missa d’Acció de Gràcies

Després de 19 anys, el 20 de febrer vinent donarem per conclosa la nostra acció com Pregària PER LA PAU A EUSKADI I A TOT EL MON amb una Missa d’acció de gràcies. Aquest gest el vam començar a la tardor del 2000 amb una missa mensual per demanar per la pau. L’inspirador va ser l’amic Josep Miró que ens va convidar, juntament amb l’amic Pedro Júdez, a iniciar aquest gest tan senzill com potent: demanar a Déu per la pau al País basc, conscients de la impotència dels esforços humans però també que el que és impossible als homes és possible a Déu. La forma que va prendre la nostra pregària va ser una missa tots els tercers dimecres de mes a la parròquia de Sant Agustí, on ens va acollir Mn. Toni Deulofeu.

Eren anys molt durs: el terrorisme basc d’ETA colpejava una i altra vegada, fins i tot en la nostra ciutat de Barcelona, ​​matant a policies, periodistes, polítics, o simples ciutadans; l’Estat semblava impotent davant d’aquesta barbàrie. Recordem una vegada quan vam celebrar la nostra missa un dia ple de sang per l’assassinat d’un policia a la Diagonal; el seu cos havia estat vetllat per un company seu i amic nostre, que ens acompanyava aquella tarda, visiblement afectat. O quan va participar l’alcalde (socialista) de S. Coloma, lamentant l’assassinat del seu amic regidor (del PP) intervenint amb paraules precioses que anteposaven l’amor a la pau i al bé comú a qualsevol diferència de projecte polític.

Al començament la iniciativa va tenir molt èxit: participaven persones de diverses parròquies, es feien campanyes de promoció amb molts voluntaris, el cim va ser una Missa presidida pel enyorat cardenal Ricard Maria Carles, quan vam omplir l’església: 700 persones. També ens va acompanyar moltes vegades Mons. Joan Enric Vives quan era bisbe auxiliar de Barcelona. Vivim els anys durs del terrorisme, però també de l’intent de manipulació del president Aznar en declarar que l’Església no estava en contra el terrorisme perquè no signava el seu pacte contra el terrorisme; cosa evidentment falsa, però encara recordo la cara del nostre amic policia una mica desconcertat per aquestes acusacions injustes. La nostra acció no es va doblar mai a cap projecte polític o ideològic, sent sempre només un judici moral, una iniciativa espiritual i religiosa: una condemna de la violència, especialment la violència terrorista, i una recerca de la veritat, de la pau i del bé comú. Una pregària que hem repetit moltes vegades era demanar a Déu saber acollir la pau “sigui quin sigui el rostre amb el qual s’hagués presentat”, entenent amb això que la pau no podia ser el compliment de cap projecte nostre, per molt bo que fos , sinó acollir el do de Déu que gairebé mai coincideix amb un projecte humà. Acollir la pau era, i és, la sorpresa pel senyoriu de Crist, Senyor de la història, Príncep de la Pau, generador de la veritable unitat que no és uniformitat, ni homologació. Evidentment no hem estat ‘equidistants’, però hem condemnat la violència sempre, encara que vingués de l’Estat, com quan es va destapar l’escàndol dels GAL i dels assassinats de terroristes d’ETA.

Després la violència va ser disminuint, però seguien els atemptats i morts, com a l’aeroport de Madrid. Encara quedàvem molt pocs, seguim amb la nostra Pregària per la Pau perquè era evident que no havia desaparegut la violència. Després hi ha hagut moltes preses de posició d’ETA, moltes propagandistes o ambigües, però que han marcat un procés, un camí, que esperem encara no s’hagi acabat: nosaltres hem seguit perquè el que demanàvem era la pau dels cors, la pau de la concòrdia, que només neix del penediment i de la petició de perdó.

No és que pensem que l’hem assolit, segueixen moltes ferides obertes i ETA no ha demanat perdó, encara que s’ha desmarcat parcialment de la violència. Però hem arribat a un nivell de normalitat suficient com per pensar que el que demanàvem a Déu s’ha complert o està en camí. Per això ens sembla just agrair-li públicament amb aquesta Missa d’acció de gràcies. Seguirem evidentment demanant per la pau, però dins la nostra vida normal de cristians.

El nostre gest molt aviat es va ampliar a la pau no només a Euskadi, sinó a tot el món, ja en una de les primeres misses recordem molt especialment la pau per a Colòmbia, un altre estat colpejat fortament per la violència de les FARC (i també dels paramilitars i l’exèrcit), on la pau semblava inabastable, que no obstant això ha llegat a un acord de pau amb les FARC i el país està encaminat a una situació normal. I naturalment en aquests anys hem demanat per la pau a l’Iraq, a Síria, a l’Orient Mitjà, a Sudan del Sud i tants altres països d’Àfrica, en les nombroses situacions de guerra o de crisi humanitària i pels cristians perseguits. Fins que en els últims temps demanem també per la pau i la concòrdia a casa nostra, a Catalunya i Espanya.

El Magisteri dels Papes, sobretot Benet XVI i Francesc ens ha acompanyat cada vegada més amb el seu criteri tan cristià i veritable. I la memòria de Crist, de la seva Presència victoriosa en la història, i la mediació de Maria ens han acompanyat sempre. Podem dir que aquest gest ens ha educat a la pau, a poc a poc, al llarg de tots aquests anys. No és que tots tinguéssim un mateix judici polític o sensibilitat: cada un té i manté les seves opinions o simpaties, però reconeixent abans el designi de Déu per a la pau entre els pobles, un valor que ve abans de qualsevol idea o projecte o sensibilitat política. La nostra unitat no naixia d’una anàlisi compartida de les components polítiques dels problemes, si no exclusivament de la consciència de pertànyer a l’Església i Crist, que defineix la nostra mateixa identitat. Així ha estat també un creixement en la Fe, a l’Esperança (que és una certesa), a la Caritat.

A més de Mn. Toni volem agrair també a la parròquia de St. Agustí i especialment a Mn. Francesc Casanyes, fins fa poc rector, i de Mn. Edoardo Bakhale, que per tants anys ha presidit la missa.

Agraïm al Cardenal Arquebisbe Mons. Juan José Omella el missatge que ha volgut enviar-nos beneint la nostra iniciativa i que reproduïm. La seva invitació a seguir pregant i treballant per la pau és la consigna per a tots nosaltres.

Missatge de salutació del Sr. Cardenal Joan Josep Omella amb motiu de la missa mensual de pregària per la pau. Parròquia de Sant Agustí. 20 de febrer de 2019.

Estimats germans i germanes,

Em plau saludar-vos i acompanyar-vos de tot cor amb motiu d’aquesta missa mensual en què pregueu per la pau.

Fer pregària és deixar-se interpel·lar per Déu, veure les coses des del punt de vista i desitjar que es faci la seva voluntat en nosaltres. La pregària ha d’anar acompanyada de la lluita per la justícia i per la transformació de les estructures injustes del nostre món en unes altres on es pugui viure en pau.

Com diu el Papa Francesc en el seu Missatge per la celebració de la 52 Jornada Mundial de la Pau, la pau és un desafiament que ha de ser acollit dia a dia. La pau és una conversió del cor i de l’ànima on es poden reconèixer tres dimensions: la pau amb nosaltres mateixos, la pau amb l’altre i la pau amb la creació.

Us agraeixo de tot cor el gest de pau que heu anat fent, mes rere mes, des de la tardor de l’any 2000. Us encoratjo a seguir pregant per la pau i per la fraternitat al món allà on us trobeu.

Que Maria, reina de la Pau, us esperoni a ser instruments de la pau de Crist entre els homes.

Card. Joan J. Omella

Arq. de Barcelona

Subscriu-te al Butlletí

Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

El teu nom (obligatori)

El teu email (obligatori)

El teu telèfon

El teu missatge

Accepto la política de privacitat

captcha

ForumLibertas.com

ForumLibertas.com