Ampliació del Curs de Formació per a Pares: Mare de Déu, Mare nostra

Tinc el goig de finalitzar aquesta etapa pensant amb la Mare de Déu, Mare nostra, a qui de ben petita hem van inculcar tenir-li una particular devoció. És per això que obro el meu cor per parlar-vos d’una anècdota personal, la qual cosa no havia fet fins avui.

La meva tercera neta té cinc anys, viu a Saragossa i és la tercera de quatre germans. Vull explicar una conversa bonica d’una estona passada amb la seva companyia. ¿La voleu conèixer, veure-li els ulls, sentir-vos enlairats per la seva alegria? Si és així, busqueu la fotografia que il·lustra l’article Obediència i alegria, d’aquest curs de ”Formació per pares”. Si us sembla, la veieu i us servirà per integrar-vos amb mi amb el que us explicaré.

¿No us passa també a vosaltres que amb els nets es fa una amistat molt especial, sobre tot quan tenen aquesta edat? La Clara sempre està contenta i amb ganes de complaure i de parlar molt. Té un temperament molt obert, al qual s’hi afegeix una gran expressivitat i una vocalització molt bona. Sovint llegeix contes en veu alta i jo l’escolto mig emocionada, ¡passió d’àvia!, ja que ho fa molt bé. De vegades, em pregunta: ”¿Que t’adorms, àvia, com jo quan tu m’expliques un conte abans d’anar a dormir?”…

Un matí, em deia amb molta alegria i amb una profunda convicció: ”¿Saps àvia?, jo tinc dues mares: La mare de Déu i la meva mare”. (La Clara, té la seva mare que és aragonesa i quan diu ”madre”, allarga el só de la ”r”, d’una forma molt peculiar i molt contundent). Davant d’aquesta confidència i amb la seguretat que m’ho deia, li vaig contestar que sempre aniria segura per la vida amb la protecció maternal de Santa Maria. Immediatament, em va recitar la següent oració, que recorda el Recordeu-vos, atribuït a Sant Bernat:

Verge de tots els nens,
que estàs en el cel pregant per mi,
quantes vegades em vegi en perill
a Tu, Mare Santa, recorreré

Llavors va desaparèixer de sobte de la sala d’estar on dialogàvem i, ”com un coet”, em va portar un quadre de la Mare de Déu de la seva habitació, que havia despenjat de la paret per ensenyar-me’l. Jo li vaig aconsellar que sempre que la veies li digues: ”maca”, ”t’estimo”, ”preciosa”…i que el tornes a col·locar al seu lloc, el seu dormitori. Desprès es va posar a pintar i em va donar un dibuix. Vaig donar-li les gràcies i el vaig guardar. Al mirar-lo en arribar a Barcelona vaig veure que havia dibuixat una nena amb corona. A la part del darrera del full hi havia escrit: ”Maria guapa”.

Us haig de dir que em va semblar que, per culpa de la meva precipitació, vaig perdre una oportunitat de seguir aprofundint amb la nena, sobre l’amor a Maria.

Senzillesa, amor demostrat amb espontaneïtat, es desprèn d’aquest relat de la Clara. La devoció a la Mare de Déu ¿no us sembla que l’hem d’anar ensenyant als nostres nens i nenes, per que li demostrin el seu afecte amb diverses manifestacions de pietat?:

  • Oracions vocals dites a poc a poc i explicant els pares el significat com Ave Maria, Salve.
  • Res del Rosari, que com diu Joan Pau II ens porta a la ”contemplació del rostre de Crist”, a través de Santa Maria, si ponderem els misteris de la vida de Maria, unida sempre al seu Fill.
  • Les lletanies del Sant Rosari que són jaculatòries enviades a Ella i que podem fer servir sovint per invocar la seva ajuda.
  • El mes de maig amb detalls, com recollir unes flors per portar-les a una capella dedicada a Ella. Visitar un malalt. Fer un deure de la Escola amb més atenció. Els infants i joves haurien de apercebre’s, pel que vivim, que es el mes que l’Església li dedica.

¿Per què no parlem molt als nens i nenes de la generositat de Maria que sempre va estar pendent de les necessitats del altres?:

  • Visita a la seva cosina Santa Isabel.
  • Ocupar-se de Jesús i de Sant Josep a Nazareth.
  • Noces de Canà, procurar que no manqués vi.
  • Ajut als deixebles de Jesús.
  • Corredemptora de tota la humanitat i amb fortalesa amorosa al costat de la Creu.

Abans de morir al Calvari, Jesús ens va donar a la seva Mare, ” Aquí tens la teva Mare”, li va dir al seu deixeble predilecte. Es propi dels bons fills estimar a la seva mare. La Verge Maria ha de ser pels que volem ser seguidors de Crist refugi ferm. Ens posem sota l’aixopluc de tan bona Mare. També ens hi atansem amb confiança pregant que intercedeixi pels nostres joves i infants. Podem assegurar que el títol de més alta dignitat és el de ser la Mare de Déu, Mare de Jesús, gràcies al seu SI, en el moment de l’Anunciació.

Li demanem a la Reina de les Famílies i Reina de la Pau que s’instal·li a la nostra llar i ens mantingui sempre units. Que vetlli pels nostres familiars, pels amics i pels coneguts. Amb paraules recents de Joan Pau II,: ” que la Verge Maria sigui una ajuda per tots els cristians i per tota la humanitat”.

Subscriu-te al Butlletí








Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

Nom

e-Mail

Missatge

Introdueix els següents caràcters: captcha

Please leave this field empty.