Comentaris del Secretariat d’E-Cristians a la nota dels bisbes sobre l’Estatut d’Autonomia

L’última nota dels bisbes sobre el projecte d’Estatut és una crida al discerniment personal que en conseqüència requereix de la reflexió Aquestra és la reflexió d’E-Cristians: El primer que cal subratllar és que en contra del que apuntaven molts titulars dels mitjans de comunicació, la nota en cap moment parla de “llibertat de vot”, sinó que el seu paràgraf de caràcter conclusiu fa referència a que “serà cada persona qui haurà de fer un discerniment just i equitatiu…

L’última nota dels bisbes sobre el projecte d’Estatut és una crida al discerniment personal que en conseqüència requereix de la reflexió

Aquestra és la reflexió d’E-Cristians:

  1. El primer que cal subratllar és que en contra del que apuntaven molts titulars dels mitjans de comunicació, la nota en cap moment parla de llibertat de vot, sinó que el seu paràgraf de caràcter conclusiu fa referència a que “serà cada persona qui haurà de fer un discerniment just i equitatiu per a decidir responsablement la seva posició”. Aquesta afirmació no és sinònim de llibertat absoluta i simètrica de totes les opcions de vot, perquè cal posar-la en relació amb la valoració concreta que fan del projecte.
  1. Els bisbes valoren positivament el progrés d’autogovern, el redreçament del país, el recolzament a la llengua i cultura pròpies, l’enfortiment de les institucions catalanes i la millora del finançament.
  1. Alhora afegeixen la seva reiterada preocupació per la manera en que el Títol I de l’Estatut, que fa referència a Drets, Deures i Principis Rectors, quan tracten de la dimensió ètica de la vida, el matrimoni i la família, la dignitat de la persona humana, la llibertat d’ensenyament, i el respecte pels més febles, sobretot pels no-nascuts i els malalts terminals. Considera que el Títol I fa patents “uns criteris que contradiuen l’esperit de l’humanisme cristià”.
  1. És important subratllar que les dues valoracions que fan els bisbes explicitades a (2) i (3) no pertanyen al mateix pla doctrinal. La valoració sobre els aspectes polítics i administratius de l’Estatut, dins dels límits del respecte a la realitat catalana feta patent en la declaració dels bisbes a “les arrels cristianes de Catalunya”, se situa de ple en l’àmbit del “legítim pluralisme polític”, que assenyalava Joan Pau II en el seu missatge a la Conferència de bisbes d’Itàlia i que –deia- en cap cas pot confondre’s amb la “diàspora política”.
  1. Un cristià en conseqüència pot ser partidari de l’actual projecte d’Estatut i contrari al mateix en considerar-lo excessiu o, insuficient. Totes aquestes opcions poden fer-se sense minvar la seva coherència amb el Magisteri de l’Església: optar per l’autonomia, el federalisme, la soberania compartida o, la independència en si mateixos és perfectament legítim des de la més estricta unitat eclesial, si la metodologia és respectuosa amb les persones i el bé comú.
  2. Però les objeccions que els bisbes fan al Títol I, pertanyen a una altra categoria: assenyalen qüestions que estan en contradicció amb el Magisteri Eclesial, perquè s’enfronten amb ell. Concretament tot el que guarda relació amb el matrimoni, la família, el dret a rebre educació religiosa a l’escola, la protecció dels no-nats, la llibertat d’ensenyament. També xoca frontalment, malgrat que explícitament no és citat a la nota, la perspectiva o ideologia de gènere.

  1. Aquest nou principi no forma part de cap text constitucional al món, ni tan sols de la recent Constitució Europea. És una interpretació esbiaixada per ideològica de l’actuació per la igualtat dels drets de la dona. És una opció de partit i no és acceptable com a principi de govern de tots els catalans. Seria el mateix que afirmar el principi que per a treballar per la justícia social, cal adoptar una “perspectiva marxista”.

  1. La ideologia de gènere promou específicament el qüestionament de la família, de les relacions conjugals amb rols diferencials, de la religió i de manera especial del cristianisme i, l’Església Catòlica i el matrimoni religiós.
  1. Altres objeccions ben concretes en relació al Títol I poden resumir-se així:
    1. L’Estatut s’afirma en els Drets Històrics, però alhora censura tota referència al Cristianisme, fonament d’aquests drets, cultura i tradició.
    2. Deliberadament no s’hi ha volgut incorporar cap reconeixement del fet religiós o de les confessions religioses com fan les Constitucions Europea i Espanyola. Per l’Estatut la religió no existeix a Catalunya.
    3. Eludeix el dret a la llibertat d’ensenyament que està establert a la Constitució.
    4. Pot limitar el dret a rebre classe de religió a l’escola pública.
    5. El Títol I fomenta les unions de fet, alhora que ignora el matrimoni.
    6. No contempla l’especificitat de la família configurada en torn al matrimoni malgrat la jurisprudència del Tribunal Constitucional.
    7. Oblida escandalosament la solidaritat intergeneracional amb els menors de 50 anys amenaçats per la fallida de la Seguretat Social.
    8. Dóna peu a introduir l’eutanàsia i el suïcidi assistit, pels quals la Generalitat ja ha fet pública una iniciativa política.
    9. Dóna peu a vulnerar el dret a la vida des de la seva concepció que estableix la Constitució Espanyola, en instaurar el principi de que la dona té dret a disposar del propi cos sense cap limitació, establint així l’avortament lliure.
    10. No incorpora cap principi, dret o deure que protegeixi a l’ésser humà, ni tant sols els acordats per les Nacions Unides sobre la clonació.
    11. Oblida als dos grups de dones més marginades pels poders públics: les vídues amb pensions baixes i, les dones que treballen a casa, a causa dels fills dels quals han de tenir cura.
    12. No introdueix el principi de l’elecció directa dels diputats en mantenir les llistes tancades i bloquejades, sobre les quals encara aplica més restriccions a la voluntat de l’elector.
    13. Dóna un tracte marginal i insuficient a l’escàndol social de la pobresa i la marginació.
    14. Utilitza la memòria història en termes partidistes i sectaris que promouen la divisió.

En negreta figuren aquelles qüestions més frontals i directes contràries al Magisteri i en especial a les apel·lacions de Benet XVI i Joan Pau II als laics en la seva intervenció en la vida social. Les que no figuren en negreta són aplicacions concretes a la nostra realitat que considerem que es dedueixen dels esmentats principis.

  1. La última referència ha estat feta per Benet XVI en audiència a 500 polítics europeus el 30 de març de 2006: “La protecció de la vida en totes els seves etapes, des del primer moment de la concepció fins la mort natural. El reconeixement i la promoció de l’estructura natural de la família –entesa com a unió entre un home i una dona basada en el matrimoni- i la seva defensa davant els intents d’equiparar-la jurídicament a formes radicalment diferents d’unió, que en realitat danyen a la mateixa família, contribuint a la seva desestabilització i obscurint el seu caràcter particular i el seu paper social irreemplaçable. I la protecció del dret dels pares a educar als seus fills”.

  1. Cal remarcar dos aspectes de la nota dels bisbes. La primera quan parlen de criteris referits al Títol I. No ho són, perquè estem davant, conceptual i jurídicament, de qüestions més restrictives. Es tracta de Drets i de Principis que han d’informar de l’actuació de la Generalitat amb independència de qui governi. Un criteri és quelcom més orientatiu, un dret i un principi és molt més taxatiu i constrenyit.
  1. La segona fa referència a la garantia de protecció de l’article 37.4 a càrrec de la Constitució Espanyola i els tractats internacionals. És tot un símptoma que els bisbes hagin de referir-se a una protecció en relació a l’aplicació de l’Estatut.
  1. També cal fer observar que la salvaguarda constitucional no és suficient per les raons següents:
    1. L’actuació executiva del govern és molt important subvencions, ajuts, foment, mitjans de difusió, ensenyament, publicitat, etc. Amb ells es poden fomentar com a Principis per a la societat, tot allò que els bisbes rebutgen com a contraris a l’humanisme cristià sense entrar en conflicte constitucional. En aquest moment mentre que les organitzacions que fomenten el laïcisme de l’exclusió religiosa i, les organitzacions polítiques dels homosexuals, per a situar dos exemples importants, reben ajuts milionaris, les organitzacions cristianes, o les que sense ser-ho, com les Associacions Pro Vida s’alineen amb els valors compartits, queden fora de les subvencions o limitades a uns mínims ridículs. L’Estatut permetrà accentuar aquesta tendència de la Generalitat.
    2. La legislació genera, i encara més la Constitució, presenta “zones d’incertesa”, aspectes que es presten a la interpretació jurídica mitjançant normes de rang inferior a les lleis, com decrets i ordres. També en aquest camp es pot entrar eludint col·lisions constitucionals. Un exemple pot ajudar a precisar la qüestió: jurídicament no està clar on comença i on acaba l’ajut al suïcidi assistit.
    3. El procés de protecció constitucional pot arribar a ser llarg i complicat, si el govern espanyol no hi intervé recorrent la llei un cop aprovada pel Parlament, donat que és la única instància que pot acudir a aquesta via en aquest moment i de manera efectiva. Les altres vies són molt posteriors i es mouen amb ritmes jurídics molt més lents.
    4. El Parlament de Catalunya té capacitat normativa per elevar propostes de llei al Congrés dels Diputats que possibilitin canvis en la legislació espanyola, per exemple en relació al Codi Penal i, l’eutanàsia i la plena llibertat per avortar. L’Estatut pot ser una magnífica plataforma per a recolzar aquestes iniciatives i promoure la seva validació a escala espanyola.
    5. Hi ha principis en el Títol I que la Constitució no contempla i que per tant poden ser amplament desenvolupats per l’acció de govern de la Generalitat. La ideologia de gènere és el cas més visible. La Generalitat ja prepara una llei per a la infància que té com a un dels principis inspiradors la ideologia de gènere.
    6. La confusió jurídica que introdueix el Títol I que repeteix principis constitucionals, n’omet d’altres i en crea de nous, té una traducció segura: més indefensió jurídica per part del ciutadà. Com més confusos i interpretables són les lleis, més arbitrària pot ser la seva aplicació.
    7. L’efecte pedagògic que tenen les lleis, més quan són tant importants com l’Estatut.

  1. Per tot el que s’ha dit entenem com E-Cristians que no poden situar-se en el mateix pla el Títol I, contrari en molts punts al que diu la doctrina de l’Església, i, la resta de l’Estatut: competències, institucions i relacions amb l’estat, finançament, que és matèria opinable en el marc del pluralisme polític. En conseqüència, els possibles beneficis en el pla competencial en cap cas poden compensar el dany que pot causar el Títol I perquè es tracta d’elements de naturalesa molt diferent.
  1. És per tant, com a mínim dubtós, que un cristià pugui votar afirmativament a l’Estatut donada la naturalesa del Títol I, per molt positiu que valori les parts restants. En aquest sentit no es pot parlar de plena llibertat de vot, al menys no sense un raonament doctrinal que ho fonamenti i que no s’ha produït. Hom pot legitimar abstenint-se si valora de manera molt positiva la resta de l’Estatut, com a conseqüència de la incertesa o la contradicció entre la valoració de les dues parts: el Títol I resta de l’Estatut, no comprometen així la seva decisió personal i, per tant la seva consciència a favor del Títol I.
  1. Per tant es precipiten, i en tot cas haurien de justificar-ho curosament des del punt de vista doctrinal, més si tenen responsabilitats eclesials, aquelles persones que afirmen sense més que un cristià pot votar afirmativament l’Estatut.

Cal a més fer una aplicació dels comentaris a la realitat del Referèndum:

Considerem que és una evidència que el projecte d’Estatut serà aprovat. Les condicions que regulen els referèndums a Espanya i, els mitjans favorables al sí, fan pràcticament impossible una altra cosa.

La qüestió clau en relació al Títol I, que ateny –recordem-ho- a qüestions interpretables i generals com són drets i principis, comença l’endemà del Referèndum.

Si el resultat d’aquest és brillant en termes de “sí”, es considerarà que es té carta blanca per aplicar el Títol I de la manera més dogmàtica, mentre que les resistències per part de l’oposició, com ja ha succeït seran més formals que reals.

Pel contrari si l’Estatut és aprovat amb un resultat migrat, més encara si qüestiona la seva legitimitat, podem confiar en un ampli camp d’actuació perquè el Títol I sigui aplicat de manera inclusiva i plural, amb respecte als valors i creences de tothom.

Per tant, malgrat que hom pugui considerar que l’Estatut és un avanç, més gran o petit, els catòlics han de guiar el seu vot cap a l’abstenció.

Altra cosa és que aquells que consideren que cal rebutjar l’Estatut en raó del Títol I, en aquest cas és obvi que l’opció clara és el “no”.

Subscriu-te al Butlletí








Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

Nom

e-Mail

Missatge

Introdueix els següents caràcters: captcha

Please leave this field empty.