Els avis s’adapten als canvis

“Plantejar-se pocs problemes és la millor manera de resoldre’ls” Jean Cocteau

El canvi que s’ha hagut d’assumir, amb més esforç mental per part dels avis ha estat la integració de la dona en el camp laboral. A les àvies els hi ha tocat amb més força. Avui encara segueix essent la dona la que és molt sensible per donar un cop de mà; ara bé per ser bona mare o bona sogra s’hauran de comprendre totes les situacions encara que ens trobem sorpreses amb realitats que nosaltres mai havíem viscut.

Per exemple, quedem una mica astorades quan la nostra filla o la nora està una setmana fora per la seva feina i veiem l’home tot sol que va de corcoll per tenir cura de la llar, dels petits i de la seva professió; no ens hauríem de sorprendre tant!; a vegades ens oblidem de la força física i psíquica que teníem a la seva edat o que són prou grans i responsables per assumir aquesta realitat. I hem de comprendre que tenen el mateix dret, l’un i l’altra, a fer el seu treball professional amb responsabilitat.

Així com a nosaltres ens sobten els canvis, als fills – pares joves – també els sorprèn la nostra forma de veure els canvis, l’acceleració amb què es viu el moment i veuen com els fills petits s’adapten a l’ordinador, a la Play Station o al mòbil ràpidament o com els nois i noies, comencen molt més aviat que ells la seva etapa adolescent i sortides de nit.

Ja sabem que els matrimonis, per haver de conciliar feina i atenció a la llar, tenen dificultats: manca de temps per dedicar-lo als fills petits, fer un repartiment equitatiu de les tasques entre marit i esposa, trencar-se la closca per escoltar a tots els fills quan si es conviu amb adolescents i infants alhora, i arribar a final de mes havent pagat l’hipoteca del pis. Actualment, hi ha la meitat de mares de família que, o bé fan mitja jornada de treball –les que poden– o sencera. L’altra meitat decideixen frenar la seva feina professional i reciclar-se quan creuen que no es requereixen tantes hores de presència a casa per poder tornar a optar per la feina remunerada.

Finalment, hem de considerar que ara hi ha molts pares joves que no tenen àvia que els ajudi a conciliar i els hi resulta complicat encaixar totes les peces dels seus horaris com si es tractés d’un trencaclosques. O bé perquè l’àvia també té la seva feina laboral o bé perquè s’ha d’ocupar del seu pare o mare malalts i s’hauran de cercar altres alternatives.

Per nosaltres, els avis, tampoc és fàcil anar trobant el lloc ideal en aquest nou paper i és natural que costi. L’evolució del treball de la dona fora de casa ens ha afectat; però, val la pena treure forces de flaquesa per poder animar els fills i ajudar-los a conciliar el seu treball i la vida de família i fer-ho sospesant, les nostres possibilitats per no perdre la salut i gaudir d’una bona qualitat de vida.

Suggeriments:

Als avis:

· Procurar ser avis joves d’esperit i flexibles per comprendre el treball de la dona fora de casa. La rigidesa és mala companya.

· Saber demanar ajuda i dir un “no puc” és més positiu per a la convivència familiar que esgotar-se i no ser bo per ningú de la família.

· Que els fills i els néts notin per la vista la planificació, organització i l’experiència per l’ordre de la nostra llar.

· No podem malversar tota l’energia tenint cura dels néts si desprès no ens queda força per la nostra relació conjugal, ni per cultivar les amistats, ni la llar, ni la nostra salut.

Als pares:

· Recordar que quan la llar i l’educació dels fills són considerats com una tasca professional es guanya molta qualitat de vida, serenitat i bons resultats.

· Ser pares observadors i intuïtius amb els avis per saber percebre si ha cansament o neguit degut a l’edat, estat d’ànim o malalties.

· Saber demostrar agraïment als avis si ens fan favors guardant-nos els petits i fer que les criatures també els hi valorin i ho demostrin.

· Planifiquem si podem retallar alguna feina, encara que perdem diners, per gaudir de més qualitat de temps amb els nostres.


Victòria Cardona

Orientadora familiar i escriptora

www.vidadefamilia.org

Subscriu-te al Butlletí








Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

Nom

e-Mail

Missatge

Introdueix els següents caràcters: captcha

Please leave this field empty.