“Sense temps per morir”, carta dominical del Cardenal Arquebisbe de Barcelona

Pel seu interès, reproduim la carta dominical de l’Emm. i Rvdm. Mons. Joan Josep Omella, Cardenal Arquebisbe de Barcelona, corresponent al 4 de novembre de 2018:

 

Aquesta setmana hem celebrat la Solemnitat de Tots Sants i la Commemoració dels fidels difunts. Els catòlics hem recordat no només els beats o els sants, també hem honrat els nostres éssers estimats, que no són oficialment canonitzats, però que viuen en la presència de Déu.

Sens dubte, el dia dels difunts és un bon moment per recordar que la fe cristiana proclama la victòria de la vida i declara que la mort no té l’última paraula en la història humana.

A propòsit d’aquestes dues festes, permeteu-me que us expliqui una història que té com a protagonista un monjo de qui tothom deia que era un sant. Sempre estava de bon humor i sempre molt ocupat.

Un dia va rebre la visita d’un àngel quan era a la cuina rentant les cassoles. Li va dir l’àngel: «Déu m’ha enviat per portar-te a la vida eterna, ha arribat la teva hora».

El monjo li va respondre somrient: «T’agraeixo a tu i a Déu per convidar-me tan aviat a la seva glòria, però alguns pensarien que he demanat morir només per deixar de rentar més cassoles… ¿No podríeu deixar el viatge per més endavant?». «Veurem què es pot fer», li va dir l’àngel. I el monjo va continuar amb la seva tasca rentant cassoles… perquè al convent hi havia pocs voluntaris.

Un altre dia el monjo era a l’era, cavant la terra, i se li va aparèixer l’àngel, però el va veure tan atrafegat que, sense dir-li res, se’n va anar.

Els dies anaven passant i el nostre monjo, quan no tenia cassoles per rentar ni terra per cavar, normalment anava a l’hospital a visitar els malalts i, quan l’àngel el va veure enmig de tants malalts, el va deixar tranquil, no li va dir res.

Però aquella nit, de tornada al convent, el monjo es va sentir vell i cansat, sense ganes de rentar cassoles, ni de cavar la terra, ni de visitar malalts… Va entrar a la capella i va dir al Senyor: «Si vols enviar-me ara el teu missatger, estic disposat a acompanyar-lo, ja no serveixo per a res».

I llavors el Senyor li va parlar: «Fes-me una mica de companyia, fa molt de temps que esperava que tinguessis un moment lliure per estar amb mi…».

Quina història més bonica! Amb aquest relat breu us convido a pregar pels nostres difunts a fi que el Senyor els perdoni les faltes, puguin rebre la seva abraçada i gaudir en la seva presència, en companyia de tots els éssers estimats que els van precedir en el camí del cel.

També us demano que tingueu una intenció especial per tots aquells difunts pels quals ningú prega.

Demanem al Senyor que no permeti que perdem la confiança en el seu amor de Pare i que, com el monjo del nostre conte, descobrim com podem col·laborar en cada moment de la nostra vida amb l’obra de redempció del Senyor i, sobretot, amb la pregària.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Subscriu-te al Butlletí

Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

El teu nom (obligatori)

El teu email (obligatori)

El teu telèfon

El teu missatge

Accepto la política de privacitat

captcha