Té Ada Colau un problema amb els cristians? Carta setmanal de Josep Miró

Benvolguts amics,

Aquesta setmana voldria cridar la vostra atenció i suggerir-vos la reflexió sobre uns fets que si bé es circumscriuen a la ciutat de Barcelona, tenen una dimensió política molt més àmplia, perquè en definitiva el lideratge que els impulsa tenen un abast català, i espanyol.

El primer fet fa referència a la insòlita reacció de l’alcaldessa Ada Colau a la petició del regidor Alberto Fernández Díaz de donar prioritat als refugiats cristians. La resposta va ser que “retirés” immediatament la seva petició perquè “era contrària als drets humans”. Aquesta resposta va ser un “tweet”, i ja és sabut que aquesta és una arma que carrega el diable, perquè mou a respostes a cor calent, amb les vísceres. Escriure en 140 caràcters, que és el límit, no convida a la reflexió. Per tant és una manifestació del pensament profund i espontani d’Ada Cola: atenta als drets humans demanar que els refugiats cristians tinguin una determinada prioritat. Com és possible reaccionar així si fa quatre dies ella i el seu grup van aprovar una proposta d’ERC perquè els refugiats homosexuals tinguessin prioritat? Per què, i hauria de contestar-ho l’Alcaldessa, si es substitueix homosexual per cristià, no únicament s’ha de rebutjar sinó que atenta als drets humans?

Perquè el fet pur i dur és que són precisament els cristians els que estan sent assetjats, perseguits massivament, expulsats, víctimes d’atemptats terroristes a dins de les Esglésies a tot l’Orient Pròxim. Hi ha un veritable genocidi en alguns d’aquells territoris. I això no mereix una resposta solidària i específica de l’Ajuntament  a l’alçada del dany i les víctimes que té com a patrones –i que celebra amb èmfasi la ciutat- a la Mare de Déu de la Mercè i a Santa Eulàlia? Quin nom pot rebre aquesta actitud? I de quina resposta cívica és mereixedora?

No és la primera, ni segona vegada que Ada Colau manifesta una especial fòbia pels cristians. La que expulsa del programa de la Festa Major, l’origen de la festa, la missa de la Mercè és alhora la mateixa que subvenciona a una casa d’oració –dir mesquita és excessiu- musulmana. La que felicita a diverses minories religioses per les seves festivitats, però mai ha tingut el detall amb les festes cristianes que en definitiva són les que caracteritzen Barcelona.

Estem reflexionant sobre aquests fets i la deriva bel·ligerant de l’Ajuntament. (Per exemple ha obert una nova línia promovent l’avortament en la TV de Barcelona). M’agradaria molt conèixer el teu punt de vista sobre el que creus que cal fer (info@e-cristians.net).

Rep una cordial salutació,

Josep Miró i Ardèvol

Subscriu-te al Butlletí








Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

Nom

e-Mail

Missatge

Introdueix els següents caràcters: captcha

Please leave this field empty.