Carta Setmanal de Josep Miró

Dos temes que afecten als adolescents són ben d’actualitat. Un és el de la preocupació -per enèsima vegada- de les borratxeres entre els menors, amb ingestes massives d’alcohol en determinats dies de la setmana. La festa, per a una part creixent d’ells, és diluir la seva consciència per la ingesta de determinades begudes. No sé que és més perillós, si la conseqüència, la borratxera, o la causa que la impel·leix. Una part important dels nostres joves cerquen l’alienació alcohòlica. Crec que aquesta societat no ha meditat prou sobre aquest fet, que a més ja reuneix més noies, el 54%,  que nois, el 46%, de 14 a 18 anys.

Per què ho fan els joves, quines són les causes d’una pulsió que els porta a fugir de la seva realitat per a divertir-se? Amb una referència addicional, d’allò que mai es parla, l’experiència religiosa: no hi ha catòlics practicants immersos en aquesta situació.

I si les noies ja sembla que viuen més en regim de risc, cal senyalar una altra patologia que s’ha fet pública aquests dies i només limitada a elles. La  d’infligir-se talls, ferir-se a les mans, les cames, o en llocs menys visibles. Ho fan per causes diverses però amb un denominador comú, el sentiment d’abandonament, de frustració insuperable, de sentir-se maltractades pel seu entorn. Per què es dona aquesta reacció tan cruenta i precisament en les noies, quan el feminisme de la perspectiva de gènere s’ha convertit en doctrina oficial? Quan més impera aquesta doctrina, un gruix de les seves teòriques beneficiàries, precisament aquelles que no han conegut per l’edat cap altre referent es castiguen -una petita part d’elles- o s’alcoholitzen.

Hi ha un problema de sentit en la vida dels joves, que els responsables, família, escoles, societat, no saben afrontar. Han enderiat el que hi havia i ha quedat el buit. Cal un diagnòstic integral de tots aquests fenòmens, i una critica també integral al model i valors de la societat que ho fa possible, perquè totes aquestes dissorts, com altres, són filles seves. Cal assenyalar-ho amb claredat i reiteració, per contrapesar el voler mirar cap a una altra banda que caracteritza a les institucions i als mitjans de comunicació. S’ha volgut enderrocar la consciència religiosa, i en gran mesura ho han aconseguit, però el que ha quedat, cada dia es fa més evident, no és el bonic edifici promès, sinó runes i més runes.

Subscriu-te al Butlletí








Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

Nom

e-Mail

Missatge

Introdueix els següents caràcters: captcha

Please leave this field empty.