Carta Setmanal de Josep Miró: Fraternitat per la concòrdia

Benvolguts membres d’e-Cristians,

Us convido a participar en la reflexió que farem a e-Cristians el dia 9 de novembre a les 19:15 h. al carrer Dr. Francesc Darder 16, bxs.

Segurament  una de les coses que més necessita el nostre país és superar la fractura interior, sense la qual la cohesió social quedarà danyada. Una fractura que significa divisió dins de les famílies, entre amics, situacions doloroses que han transformat la política de ser l’eina per construir el bé comú, en una via a l’enfrontament i la divisió.

Per aquesta raó una de les tasques més urgents i necessàries que està a l’abast fer és construir la fraternitat per la concòrdia al nostre país.

La  primera Carta de Pere ens diu:

Beneït sigui el Déu i Pare nostre Senyor Jesucrist… Ell ha volgut que tinguéssim una esperança viva… Ha volgut també que arribéssiu a la salvació. Tot això us dóna una gran alegria, ni que ara us hagi d’entristir, per poc temps, proves de tota mena.

Abandonem la nostra antiga forma de vida i vivim d’una vegada per totes com a cristians. No us emmotlleu a les antigues passions de quan vivíeu sense l’esperança… Sigueu sants, perquè jo sóc sant (lev. 11, 44-45).

Hem d’animar-nos mútuament a reconstruir la concòrdia a Catalunya per mitjà de la fraternitat. Cal proposar-la amb el testimoni personal, que pren més força si construeix fraternitats de persones que s’apleguen per pregar, meditar, i abordar el moment present a partir de les exhortacions evangèliques adients.

Unes normes per a la fraternitat de la concòrdia:

– Començar amb la pregària i la seva meditació. Els textos del Nou Testament, els Salms estan amarats de la paraula necessària. Ens hem fonamentat en la Primera Carta de Pere perquè la considerem adient, però és evident que és cada persona i cada fraternitat que ha d’escollir els textos més adients per a la situació, el fet que cal tractar.

– Fonamentar l’abordatge de la qüestió sota les indicacions de la Paraula:

  • Allunyar-se i dominar les velles passions. Netejar-nos de tota rancúnia, ofensa, murmuració, hipocresia.
  • Viure tot conflicte i dificultat sota el do de l’esperança.
  • Conscients que vivim en el món, ens alegrem i sofrim en ell però que som estrangers. El nostre poble, la nostra nació és la Ciutat de Déu.
  • No diferenciem a les persones per les seves idees, considerem els seus fets, i això val també pels col·lectius.
  • Guiem-nos sempre pel seguiment de Jesucrist. Que allò que diem i fem pugui ser grat als seus ulls.
  • No desistir d’actuar així per trobar-ho difícil; és precisament la dificultat la via del perfeccionament.

 

Criteris pel diàleg.

  1. Per parlar cal escoltar molt, i entendre a l’altre. Actua amb ell com voldries que es comportessin amb tu.
  2. En l’ordre secular la veritat és un mirall trencat. Cadascú té un tros, més gran o petit. Si treballem per reunir-nos, reconstruirem més i més el que és veritable; si cada tros el llencem al cap de l’altre, només aconseguirem esmicolar encara més la veritat; perdre plegats el camí que condueix al bé comú.
  3. Examinem críticament la nostra posició, identifiquem els 3 o 4 punts més negatius. Examinem positivament la posició de l’altre per senyalar els tres o quatre més positius.
  4. I tot seguit presenteu els 3 o 4 punts més positius de les vostres respectives posicions.
  5. I ara intenteu establir alguns punts en comú.
  6. I preguem.

Subscriu-te al Butlletí








Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

Nom

e-Mail

Missatge

Introdueix els següents caràcters: captcha

Please leave this field empty.