Carta Setmanal de Josep Miró i Ardèvol: el deure dels cristians davant el repte de la crisi ambiental

Benvolguts amics/Benvolgudes amigues,

Aquest passat dimecres Mossèn Joan Costa (Doctor en Teologia Moral, Màster i especialista en Doctrina Social de l’Església, Enginyer de Telecomunicacions, Rector de la parròquia de la Mare de Déu de Betlem i Delegat de Pastoral Social i Caritativa del Arzobispado de Barcelona), va impartir una conferència a la seu d’e-Cristians sobre Emergència Climàtica: què hi podem fer els cristians?, i centrada en l’explicació de la Laudato Si’ del Papa Francesc com a criteri fonamental per a la posició dels cristians en relació amb la crisi ambiental que comprèn el canvi climàtic, però també altres aspectes. Aquesta és una qüestió central, sobretot pensant en el futur a mitjà i llarg termini, per a això a la política actual li resulta tan difícil abordar-ho bé, perquè està emmarcada per la immediatesa. Però parlar d’aquests terminis significa en realitat tractar de les condicions de vida pels nostres fills i néts. Són ells els que registraran les conseqüències del deteriorament de la creació en mans de l’home i és profundament insolidari no assumir ara les respostes necessàries.

La dificultat de dur a terme polítiques ambientals rau en el cost i en el qui el paga, perquè la transició a millors condicions és una factura que cal pagar i com totes, es pot distribuir bé o malament. Després se’n desprendran avantatges, però no ens enganyem, el fre radica en la factura.

Els cristians hem d’estar formats i atents perquè les nostres posicions, si segueixen la Doctrina Social de l’Església, no sempre coincidiran amb les polítiques que es fan. Un cas ben espectacular és el de la ciutat de Barcelona i la pròxima entrada en funcionament de la denominada Zona de Baixes Emissions (ZBE). Després d’anys i anys d’inactivitat, ara l’Ajuntament s’ha vist obligat a prendre decisions per reduir una contaminació nociva. Però la forma que ho ha fet, és contrària a un enfocament cristià. Senzillament la ZBE consisteix a prohibir circular els cotxes vells perquè contaminen més. I ja està, no hi ha hagut mesures compensatòries, millores substancials del transport públic. Res. En actuar d’aquesta manera es diposita el cost de la descontaminació de Barcelona sobre les esquenes de la gent que té menys ingressos, perquè ningú té un cotxe vell per gust, excepte algun col·leccionista, que ara no fa la cosa. Aquest és un exemple de mala política ambiental. Resoldre el problema carregant-lo sobre les costelles d’una petita part de la població que, en aquest cas, a més és la més feble econòmicament i social. Fins ara poques reaccions polítiques s’han produït per denunciar aquesta penalització, i això mostra una escassa sensibilitat per la forma com es resolen els problemes.

Els cristians hem de ser capaços de tenir d’una banda posicions crítiques ben fonamentades, i d’una altra, i això és decisiu, propostes concretes perquè si no el missatge evangèlic queda reduït a un simple enunciat de catàstrofes.

Subscriu-te al Butlletí

Vols dir-nos quelcom?

El teu nom (obligatori)

El teu email (obligatori)

El teu telèfon

El teu missatge

Accepto la política de privacitat

captcha