Carta Setmanal de Josep Miró i Ardèvol: l’amenaça a l’ensenyament concertat és un atemptat als drets dels pares

Ja estem instal·lat a la Parròquia Ntra. Sra. del Pilar (Casanova, 175, 08036-Bcn). Allí ens podràs trobar des d’ara. Els telèfons i els e-mails són els mateixos.

Malgrat la ministra d’Educació, Isabel Celaá, ho ha matisat en declaracions posteriors, el cert és que la seva compareixença a la comissió del Congrés dels Diputats en la que va exposar el seu punt de vista sobre l’ensenyament manté oberts tots els interrogants, si més no perquè una declaració llegida al Congrés i que figura en l’acta té un caràcter molt més formal i vinculant, que unes declaracions fetes a un mitjà de comunicació després, segurament induïdes per l’enrenou que va despertar el seu punt de vista.

Perquè el que és realment preocupant és la mentalitat que va manifestar la Sra. Celaá, concretament va afirmar: “el dret a l’educació sempre recau sobre els individus que són subjectes d’aprenentatge, no recau sobre les famílies, ni sobre els territoris, ni sobre les religions. Qui no pot estar d’acord amb aquesta matisació tant important?”. El que la ministra no ha respost és a la contradicció que expressa la seva frase.  Com poden ser subjecte de drets l’infant i no la família, com afirma, si quan és menor d’edat són els pares a qui els hi correspon la patia potestat? El que va dir Isabel Celaá tindria en tot cas sentit per l’ensenyament universitari, si bé seria un apuntament superflu per l’evidència, però referit com és el cas a l’educació de primer i segon cicle és evident que el que aleteja és el refús al dret a les famílies a decidir sobre l’educació moral i religiosa dels seus fills. Aquest dret contemplat a la Constitució és precisament un dels fonaments de l’escola concertada, i alhora garantia que l’estat no s’apoderi d’allò que és dret i deure dels progenitors. Que al final a base de retalls de les seves atribucions quedaran com uns simples proveïdors de serveis als seus fills.

L’exercici de l’esmentat dret inclou també a l’escola diferenciada que és subjecte d’atacs continuats, sota l’absurda idea que discrimina. El que mai han dit és quin és el centre diferenciat que discrimina, si el que acull als nois o el que acull a les noies. Aquest argument, el de la discriminació, porta a més aparellat un implícit: hi ha pares i mares que volen que els seus fills siguin “discriminats” i per això els porten a determinants centres. Absurd. Si volen parlar de discriminació seria millor que paressin atenció sobre el sistema públic que a judicar per les dades de fracàs escolar discrimina fortament als fills dels immigrants que presenten uns nivells de fracàs que són el triple de la població autòctona però és que dins d’aquests últims també discrimina als nois en relació a les noies perquè aquestes segones presenten un  nivell de fracàs que és la meitat del dels nois.  El que aquesta situació es produeixi a la xarxa pública sense que el responsable de la mateixa administració, educadors i pares, en diguin res no és precisament una actitud que pugui tranquil·litzar.

Tot plegat fa pensar que l’ensenyament està sotmès a constrenyiments ideològics molt forts i a que aquests estan per sobre de la cerca de resposta per obtenir resultats bons i inclusius.

Si vols fer sentir la teva veu en defensa de la concertada, fes click AQUÍ.

#AraConcòrdia

#AraConcòrdia

Subscriu-te al Butlletí

Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

El teu nom (obligatori)

El teu email (obligatori)

El teu telèfon

El teu missatge

Accepto la política de privacitat

captcha