Carta Setmanal de Josep Miró i Ardèvol: Suport a Montserrat, però també una observació

Benvolgut amic/Benvolguda amiga,

Estaràs al corrent perquè se n’han fet un ampli ressò els mitjans de comunicació de les conclusions de la comissió independent promoguda per la pròpia comunitat benedictina sobre els abusos infantils que es podien haver produït en el passat. La informació és prou coneguda i no crec que calgui reiterar-la ara.

M’he adreçat al Pare Abat per manifestar-li el nostre suport i confiança perquè és evident que, malgrat la fallida interna que s’hagi pogut produir, aquesta no altera el valor i significació que té la comunitat benedictina de Montserrat, ni pot esborrar els múltiples serveis que ha fet a l’església i a Catalunya al llarg dels anys. “Tot aquest immens patrimoni no està en qüestió, ara com sempre; més i tot, el Monestir, la seva comunitat benedictina, els monjos, han de ser depositaris del nostre més ple suport i confiança”.

Al mateix temps vaig afegir una segona consideració: “amb la mateixa sinceritat, també vull trametre-li la meva preocupació per l’enfocament que han fet públic volent donar una solució a aquest tipus de problemes basa en ‘un protocol per a totes les activitats que es fan a Montserrat on intervenen menors’ i ‘nomenar un delegat o responsable de protecció de menors, que no sigui un monjo’”. (…) “El que ens diuen és que la vida espiritual i ascètica de la comunitat basada en la Regla de Sant Benet, no és suficient per garantir la seguretat dels adolescents i joves que estiguin en contacte amb ella, i que cal instaurar un control, fonamentat en un protocol establert per la Generalitat per a les escoles. Ens està dient amb el seu propòsit, que la comunitat benedictina de Montserrat necessita basar-se en l’ordre secular, profà, per garantir que no hi tornin a haver més casos d’abusos”, fet que “s’agreuja quan se subratlla que el responsable de la protecció dels menors no serà explícitament vàlida”. (…) “Per aquestes raons, li prego Pare Abat que reconsiderin l’enfocament donat i en reformulin un de nou, sorgit de la vida espiritual, ascètica, les virtuts cristianes, i la Regla de Sant Benet. Tota crisi és una oportunitat i en aquest cas ho és per fer palès que és Jesucrist qui salva el món”.

M’ha semblat que per la importància del fet i per la naturalesa del mateix la qüestió de la secularització interna de l’Església us ho havia de donar a conèixer en la meva carta setmanal.

Subscriu-te al Butlletí

Vols dir-nos quelcom?

El teu nom (obligatori)

El teu email (obligatori)

El teu telèfon

El teu missatge

Accepto la política de privacitat

captcha