Carta Setmanal de Josep Miró i Ardèvol: La discòrdia mai és solució

Benvolgut amic/Benvolguda amiga,

No vull deixar passar aquesta ocasió setmanal per fer una referència a la qualificada de vaga de dones del dia 8, per contribuir al discerniment de cadascú. Quan es produeix una protesta d’alguna mena, per exemple l’actual dels jubilats en relació a l’increment del 0,25% de les pensions, sempre és indici de causes concretes que senyalen situacions injustes. La primera feina és per tant identificar-les amb la claredat més gran possible i sobretot cercar les seves arrels. Però també acostuma a succeir que aquestes situacions injustes donen lloc a respostes que també ho són, perquè instrumentalitzen allò que cal resoldre, al servei de determinats interessos ideològics o simplement fent propostes demagògiques. El corrent populista que envaeix Europa té moltes formes diferents de manifestar-se.

En el cas de la vaga del dia 8, voldria senyalar com un dels continguts manipulats el de la bretxa salarial. En primer lloc perquè està lluny de les xifres que alegrement o malintencionada s’han donat. Tots els estudis senyalen que no és ni del 40%, ni del 30%, ni del 205. Se situa entre l’11% i el 13%. Per tant existeix quan es mesura pel principi de la mateixa retribució pel mateix treball, però queda lluny de les magnituds que s’han fet servir com a reivindicació. En segon lloc, la causa fonamental d’aquesta bretxa està ben determinada i funciona tant a Espanya com a Dinamarca, és a dir arreu. La causa és la maternitat que fa abandonar la vida laboral a la dona i quan la reincorpora després, pot donar lloc a diferències sensibles. També es produeix una discriminació ben coneguda per la que per a determinats llocs no s’accepta una dona que pugui quedar embarassada o que tingui la intenció de tenir fills, relegant-la a una funció més secundària. Per tant, una bona política és aquella que situï el focus d’atenció no en un genèric universal de discriminació de la dona, sinó que l’urgent i necessari és resoldre aquest problema laboral de les dones que volen ser mares, ho són o que estan criant i educant als seus fills. Junt amb aquest gran col·lectiu, els altres dos realment discriminats són les pensions de les vídues que han treballat tota la vida fent la feina de casa, i les dones traficades i prostituïdes. Vull subratllar que cap d’aquests tres grups han estat esmentats en el manifest de convocatòria de la vaga.

En l’ordre intern, voldria recordar-vos que sense dramatisme, però si amb energia, que continuem sense haver resolt la situació econòmica de ForumLibertas i de rebot la d’e-Cristians. S’han produït aportacions (si vols fer una aportació pots fer-ho al compte corrent: ES41-0182-1797-3202-0803-2876) i subscripcions de suport a ForumLibertas (si vols fer una subscripció de suport fes click aquí), però encara en un estat insuficient. La Comissió Executiva va estar estudiant la situació el passat 1 de març i ho tornarà a fer l’1 d’abril per valorar si tal com us anunciàvem en un escrit anterior el president i els membres de la junta presenten la seva dimissió en el marc d’una assemblea extraordinària amb la confiança que hi hagi una nova candidatura capaç de donar millors respostes o en el cas contrari procedir a la dissolució de l’associació.

Però les dificultats no ens impedeixen continuar treballant amb el mateix impuls de sempre, i en aquest sentit us demano que anoteu ja des d’ara a la vostra agenda la participació en la reflexió “El remei és la concòrdia” que tindrà lloc el 7 d’abril a les 20 hores a la parròquia del Remei i que consistirà en lectures escollides, intervencions orals i cants corals. La secretaria ja us informarà més endavant amb més detall.

Rep una cordial salutació,

Josep Miró i Ardèvol

Subscriu-te al Butlletí

Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

El teu nom (obligatori)

El teu email (obligatori)

El teu telèfon

El teu missatge

Accepto la política de privacitat

captcha

ForumLibertas.com

ForumLibertas.com