Carta Setmanal de Josep Miró: la vida no s’acaba només amb el procés

Benvolgut amic/Benvolguda amiga,

Quan rebeu la carta les eleccions al Parlament de Catalunya estaran a punt d’acabar o s’hauran dut a terme. No sé si això posarà fi a un període difícil pel nostre país, però amb tota certesa s’haurà acabat un capítol que com una mena de remolí ha centrifugat totes les qüestions, per importants que siguin, reduint-les a una sola. És necessari que el nou capítol que comença el 22, sigui capaç de centrar l’atenció sobre altres qüestions no gens menors, com la manca de natalitat que ens porta a una crisi terminal en 40 anys (em costa molt entendre l’hegemonia del debat sobre la independència, sigui quina sigui la posició, i al mateix temps la voluntat d’ignorar que de continuar en el desert demogràfic actual, abans de mig segle el que pràcticament no hi haurà serà el país, almenys no tal com el coneixem). I des d’aquest problema demogràfic a altres qüestions com el fracàs real del nostre sistema escolar, per citar-ne un exemple més.

En aquest context hi ha una sèrie d’aspectes que com a cristians ens haurien d’ocupar i interessar molt. Un d’ells, evidentment, és el de la reconstrucció de la concòrdia com ja us he comentat en cartes anteriors, que serà objecte d’especial atenció passades festes. Però n’hi ha d’altres, com les tres qüestions fonamentals. La de l’avortament que continua sent una xacra important des del punt de vista religiós, ètic i ara també pel seu impacte demogràfic i econòmic. És decisiu el dret dels pares a l’educació dels fills que està salvaguardat per la Constitució (en aquest sentit la relativització de les normes constitucionals significa a la pràctica una amenaça per aquells drets, com és el cas dels pares i l’ensenyament, que no estiguin ben vistos per la majoria política circumstancial). És evident que continua en peu el problema de l’escola diferenciada, cada cop rep més embats l’escola concertada i quasi s’ha consumat l’expulsió de la cultura religiosa catòlica de l’escola pública. També sembla que ja no sigui una qüestió a la que atorgar atenció la situació del matrimoni que la resumiria en tres punts. Un, cada vegada es casa menys gent. Dos, dins d’aquesta reducció, la proporció de matrimonis catòlics és cada vegada més minsa. I tres, el matrimoni homosexual ha enviat un missatge a la societat profundament equívoc, el matrimoni com a projecte de vida d’una parella sense més, en lloc del que realment és: la institució constituïda al llarg de la història per assegurar la descendència, i la seva cura i educació. La pèrdua d’aquest fil conductor té un elevat cost en tots els ordres per a la felicitat personal i pel bon funcionament social.

Per si sol constitueix tot un gran capítol la concreció d’aquells aspectes de la doctrina social de l’Església relacionats amb la justícia social. És una evidència que els beneficis de la recuperació econòmica no s’estan distribuint d’una forma justa i això també ens interpel·la a tots. Si com a cristians ens hem d’escandalitzar ho hem de fer per tots els motius d’escàndol, i no només d’aquells que encaixen millor amb la nostra ideologia personal.

Un últim apunt. La divisió del nostre país en dos blocs cada vegada més irreconciliables, i al mateix temps la fragmentació que es dóna dins de cada un d’ells, més enllà del projecte polític és en el seu rerefons una conseqüència de la cultura de la desvinculació que ens domina, i que ens condueix a l’atomització social i per tant a la decadència.

La impossibilitat pel diàleg, el debat racional, la intolerància, la facilitat per a la desqualificació de l’altre, negar-li tota justificació a la seva posició que caracteritza el conflicte que vivim a Catalunya, no és un fet nou. Ho vivim des de fa anys si bé en un altre àmbit: la perspectiva de gènere i el plantejament LGBTI han anticipat aquesta mena d’actituds i comportaments, negant el pa i la sal a qui diferien de les seves tesis. Han preparat a molta gent per comportar-se d’aquesta manera. Aquesta és una reflexió que no hauríem de perdre de vista. Les dinàmiques socials no sorgeixen com un bolet, ni tenen una única causa.

Us desitjo un bon Nadal!!!

#AraConcòrdia

#AraConcòrdia

Subscriu-te al Butlletí








Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

Nom

e-Mail

Missatge

Introdueix els següents caràcters: captcha

Please leave this field empty.