Carta Setmanal de Josep Miró: Què podem fer davant un moment difícil de la nostra convivència

Benvolguts amics i amigues,

En el transcurs dels dies el conflicte i l’enfrontament no ha minvat, i fins i tot pot tendir a créixer. Com a membres de l’Església i seguidors de Jesucrist, tenim per sobre les nostres legítimes preferències polítiques el deure de complir com a cristians. No es pot viure una fe separada de la realitat quotidiana sigui aquesta individual o col·lectiva; política.

Els bisbes catalans en el seu missatge ens deien: “en aquests dies, demanem a tots els catòlics que preguin, que demanin, la benedicció de Déu sobre Catalunya que viu un moment delicat de la seva història”, i els bisbes espanyols ens guiaven pel mateix camí: “en especial us convidem a l’oració”. És ben cert que en els moments difícils els més important que podem fer és pregar.

Però la via de la pregària per als laics inserits en el món, no és excusa, tot al contrari, per no ser agents actius. Els bisbes catalans ens diuen: “l’Església vol ser ferment de justícia, fraternitat i comunió, i s’ofereix per ajudar en aquest servei en bé del nostre poble”, i deien els bisbes espanyols en una línia complementària: “en aquests moments greus la veritable solució del conflicte passa pel recurs del diàleg des de la veritat i la cerca del bé comú de tots, com senyala la doctrina social de l’església”, i afegien “per fer possible aquest diàleg honest i generós, que salvaguardi els béns comuns de segles i els drets propis dels diferents pobles que conformen l’Estat”.

Tenim aquí perfectament delimitada l’actitud personal i col·lectiva que com a cristians cal dur a terme, individualment sent agents de justícia, fraternitat, comunió, diàleg, fent que aquesta actitud s’esforci en cercar la veritat i construir el bé comú.

La veritat amb bona doctrina democràtica és com un mirall trencat. Cada subjecte polític en té un tros més o menys gran i ningú el té tot sencer. Si el que fem amb els trossos és llençar-nos-els mútuament al cap, l’únic que aconseguirem és esmicolar-los encara més, fent més difícil trobar la veritat. Si busquem ajuntar-los, ens hi acostarem. A la pràctica això vol dir intentar comprendre les raons de l’altre i aplicar-les al nostre propi raonament, i esforçar-nos en veure no des dels abstractes, sinó des de la realitat quotidiana, quins són els millors camins que ens condueixen al bé de tots, al bé comú.

Però dit tot això, cal afegir que per important que sigui aquest conflicte no s’ho pot menjar tot. Les activitats continuen, i en aquest sentit t’emplaço a participar en dues properes trobades:

  • Dia 23 d’octubre, a les 19:30h. per tractar sobre la situació actual i les iniciatives de millora del projecte Catòlic. Però no massa (CPNM), la comunitat que estem construint a facebook i que ja supera els 5.000 seguidors.
  • Dia 9 de novembre, a les 19:15h. primera convocatòria per reflexionar sobre la situació del conflicte que viu Catalunya i dialogar sobre les iniciatives a emprendre i les millors activitats a desplegar per contribuir al diàleg i a la pau civil.

Us demano que respongueu a aquestes dues iniciatives perquè afecten a dos capítols decisius per als catòlics. Un, el de treballar sobre aquells que s’han allunyat de la pràctica o mantenen actituds distants. L’altre, el de Catalunya, perquè afecta el valor més preuat que és el de la convivència.

No et quedis a casa i participa.

Una salutació afectuosa en Crist.

 

Subscriu-te al Butlletí








Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

Nom

e-Mail

Missatge

Introdueix els següents caràcters: captcha

Please leave this field empty.