Comunicat d’e-Cristians: L’eutanàsia forma part del problema, no de la solució

  1. La vida és el dret humà fonamental perquè d’ella depenen tots els altres drets. La societat ha vist amb el pas del temps que la mort mai és solució, ni tan sols per condemnar els crims més abjectes.
  2. Lluitar contra el sofriment humà és una prioritat irrenunciable. En el cas de les malalties i de la fase terminal de la vida aquest sofriment es fa present. De fet es fa present en molts altres moments de la nostra existència. El final no té per què ser més dolorós que en una altra ocasió en la qual hem passat per una malaltia difícil, un accident greu o hem perdut una persona molt estimada. Per aquestes situacions, és evident que l’homicidi no és una solució. Tampoc té perquè ser-ho en el període final. En altres èpoques combatre el dolor era costós i difícil, i a vegades impossible. Avui la situació és radicalment diferent. Les atencions pal·liatives universals quan són generalitzades poden garantir un final plenament digne.
  3. L’eutanàsia en els països on s’ha aprovat presenta greus problemes. Un és l’abús i arbitrarietat en l’ús de la llei. En un país com el nostre on el frau de llei i la corrupció són enormement extensos ens sembla d’una imprudència radical el que s’aprovi una norma d’aquesta mena. “Feta la llei, feta la trampa”; és una expressió ben nostra.
  4. Legalitzar l’eutanàsia és una pendent lliscant i perillosa. El 2016 a Holanda hi va haver una iniciativa per legalitzar l’eutanàsia per a les persones canades de viure, que sentien que la seva vida havia arribat a la seva fi, tot i no estar malaltes. No va prosperar per manca d’acord de la majoria parlamentària, concretament per l’oposició de la Unió Cristiana. Però no es descarta que els seus partidaris no ho tornin a intentar quan tinguin la majoria necessària.
  5. L’eutanàsia presenta també altres múltiples contraindicacions. S’utilitza per resoldre problemes de sofriment psicològic i solitud, és a dir de dèficit de solidaritat a la nostra societat que així queden emmascarats, esdevé una manifestació més de la desigualtat perquè qui s’acull a ella és majoritàriament la població de més baixos ingressos.
  6. L’opció de la mort assistida no pot ser afavorida des de l’ordenament jurídic considerant que aquest té com a principal finalitat, la promoció i el sosteniment de la vida humana en tot lloc, temps i situació. Conceptualment tota mort no natural és existencialment un fet indesitjable que mai pot ser esperonat. Significa reconèixer que socialment l’amor no té cabuda en la vida humana, i implica alhora que la pròpia medicina té un component mòrbid, que no deixa de ser una altra contradicció.
  7. En una societat envellida com la nostra, amb un sistema públic de pensions en crisi, l’eutanàsia esdevindrà un formidable instrument de pressió familiar i social perquè la gent gran descartada, que diu el Papa Francesc, s’aculli a la seva pràctica perquè en definitiva la decisió de provocar la mort obeeix sobretot a causes psicològiques i socials.

Afirmem que l’alternativa humana a l’eutanàsia és la universalització de l’atenció pal·liativa i la construcció d’una societat més solidària i atenta amb les necessitats d’acompanyament de moltes persones, en especial d’aquelles que l’únic mal que pateixen és el de la solitud.

#AraConcòrdia

#AraConcòrdia

Subscriu-te al Butlletí

Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

El teu nom (obligatori)

El teu email (obligatori)

El teu telèfon

El teu missatge

Accepto la política de privacitat

captcha