Declaració d’e-Cristians: Eleccions al Congrés i al Senat. Una reflexió des de la perspectiva cristiana

Davant les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat del pròxim 10 de novembre, volem proposar unes consideracions a tots els cristians i a totes les persones de bona voluntat que vulguin reflexionar amb nosaltres.

Un greu dèficit democràtic que ens pertoca a tots

Desitgem plantejar en primer lloc, per què i com hem de votar en la nostra democràcia representativa. Aquesta és una qüestió que ens afecta a tots.

I aquest interrogant es pot resumir en una sola qüestió pràctica: Quantes vegades ha parlat vostè amb algun diputat de la seva circumscripció, en quantes ocasions ha acudit a ell per protestar, demanar ajuda, proposar alguna cosa? Doncs sense aquest mecanisme actiu, la democràcia representativa és una ficció, un contracte en blanc. Com en blanc queda el nom del diputat que ens hauria d’atendre. I aquesta absència és greu, perquè el que justifica la democràcia representativa és precisament aquest servei inexistent.

A més, cal afegir l’agreujant que els partits han estat incapaços de posar-se d’acord a l’hora d’elegir president, posant per davant el càlcul electoral que les necessitats reals dels ciutadans.

Per aquesta raó, i més enllà de la cita electoral concreta, necessitem:

Una regeneració democràtica que garanteixi que els ciutadans puguin elegir el diputat de la seva circumscripció, sense minva de la proporcionalitat.

Una legislació general que garanteixi en major i millor mesura la democràcia interna dels partits, i els drets dels seus afiliats per instàncies externes a aquests.

La nostra democràcia està malmesa i la principal responsabilitat és dels partits. Els cristians, especialment maltractats en la nostra representació i en la legislació, hem de promoure decididament aquesta renovació, la importància de la qual va molt més enllà de les presents eleccions.

La necessària reflexió cristiana sobre el nostre vot

Respecte al vot creiem que hem d’evitar afavorir a:

– Aquells partits que amb la seva pràctica política han demostrat sobradament que no persegueixen el bé comú, sinó el poder per interès partidista i personal.

– Aquells que no només no assumeixen postulats cristians bàsics, sinó que promouen projectes que són objectivament contraris a la concepció cristiana, que té el seu nucli central en el Sermó de la Muntanya (Mateu 5,1; 7,28) del qual formen part destacada les Benaurances.

Així mateix hem de prendre en consideració:

– Projectes nous o poc coneguts, o de caràcter territorial que no presentin aquelles condicions adverses. És una obligació moral informar activament i, conèixer bé les ideologies i programes, així com la credibilitat demostrada en complir el que escriuen.

– Hi pot haver candidats que procedeixin de moviments i organitzacions cristianes en les llistes electorals d’aquells partits d’àmbit general que clarament estan disposats a deixar les qüestions de consciència fora de la disciplina de vot del partit.

– No ens hem de deixar portar pel mal menor sinó pel bé més gran possible. El vot cristià ha de ser un vot d’esperança en millorar la nostra societat i no acontentar-se amb que es deteriori més lentament del que ho faria si guanyen uns altres.

En l’àmbit concret de les diferents opcions polítiques hi ha uns criteris mínims que han de servir per avaluar-les:

La dignitat de la vida humana. Des de la concepció fins a la mort natural, i durant tot el període de vida viscuda. Promoure la dignitat de la vida humana significa, en les condicions objectives actuals, una atenció especial a l’avortament com un menyspreu total de l’ésser humà engendrat i no nascut, i la legislació sobre l’eutanàsia i el suïcidi assistit. També significa promoure la dignitat de la persona davant l’augment de la pobresa, la desigualtat i la paràlisi de l’ascensor social, la pobresa juvenil, l’abandonament escolar, l’atur crònic, el deteriorament de les condicions de treball, i la formació de precarietat i la manca d’habitatge.

La millor protecció del matrimoni, la família, la natalitat, i la maternitat, unit a la conciliació i a la valoració del treball domèstic. En aquest context l’estricte compliment del dret dels pares a l’educació moral i religiosa dels seus fills que estableix la Constitució i el seu correlat que exigeix ​​l’existència de l’escola concertada en idèntiques condicions econòmiques que la pública.

– Tot això significa la necessitat d’una economia reformada basada en el bé comú que inclou l’eficiència i la sostenibilitat ambiental com a alternativa a un model econòmic que deixa a moltes persones a una banda, que practica la cultura del descart, com ha assenyalat Francesc.

L’afirmació d’una antropologia humanista com a fonament de tota legislació i per això el rebuig a les lleis basades en la perspectiva de gènere. Cal lluitar decididament en aquest punt.

L’afirmació de la cultura cristiana com a base i component inseparable de la nostra cultura. Sense el tensor cristià la nostra societat ha entrat en crisi. No es tracta de reivindicar una confessionalitat col·lectiva sinó la cultura moral sobre la qual s’assenten els nostres judicis i discussions en el marc del reconeixement mutu i dels drets i deures que estableix la Constitució.

– Juntament amb el bé comú, el principi de subsidiarietat és fonament de tota concepció cristiana d’acord amb el que estableix la seva concepció social, partint de les comunitats més properes a les persones, la família i les comunitats associatives, els poders locals en els seus diferents àmbits, les comunitats autònomes, i a l’administració de l’estat. Aquest mateix criteri és d’aplicació en l’àmbit de la Unió Europea.

Crida

Des de la bona voluntat i l’esperit de concòrdia fem una crida als partits a que amb humilitat rectifiquin, i demostrin el seu respecte mutu i la seva capacitat per salvar diferències, construint el bé comú en relació amb qüestions vitals com ara natalitat i família, pensions, educació, treball digne que atorgui reconeixement i estabilitat, respostes reals al repte ambiental, a la desigualtat excessiva i a la pobresa, a la immigració, a tantes coses que requereixen buscar solucions constructives, més que imposicions píriques de part.

Sobre la situació que es viu a Catalunya, demanem a les forces polítiques que siguin capaces d’acordar propostes dirigides a construir el bé comú, facilitar el respecte als drets i llibertats de tothom, construir la pau i la concòrdia, a disposar d’unes institucions inclusives, i una governació previsora i eficaç en benefici de tots, que atengui les necessitats prioritàries dels catalans.

Demanem a les forces polítiques espanyoles amplitud de mires per atendre les legítimes aspiracions de millora de l’autogovern i a no usar la situació de Catalunya com a arma llancívola entre ells. 

Fem una crida també als cristians i les seves associacions perquè dialoguem sobre la necessitat de construir un subjecte col·lectiu, gran, benèfic, fructífer, capaç de dinamitzar políticament la regeneració democràtica, la construcció del bé comú que tots, no només els cristians, ens cal. Afirmem que l’Església és l’espai privilegiat en el qual exercir el diàleg constructor de la pau, i que la pregaria, els sagraments i la litúrgia són mitjans poderosos per transformar la nostra realitat, també la política.

Subscriu-te al Butlletí

Vols dir-nos quelcom?

El teu nom (obligatori)

El teu email (obligatori)

El teu telèfon

El teu missatge

Accepto la política de privacitat

captcha