Declaració d’e-Cristians sobre les eleccions del 21 de Desembre

Estem en temps d’advent, aquell que als catòlics ens prepara per a la vinguda de Jesús, el moment crucial en la història humana, en el que el propi Déu s’encarna en ésser humà per viure, patir i salvar-nos en una obra immensa d’amor, que ens agermana com a fills seus. És des d’aquest amor que els cristians hem de contemplar la contesa electoral i guiar el nostre comportament. Que el nostre vot vagi dirigit a facilitar la fraternitat.

Amb criteri pràctic només cal assolir allò que Chesterton diu que és la primera característica de la democràcia: atendre a allò que ens uneix en lloc del que ens separa. Pensar diferent no és cap motiu per deixar-nos de respectar. Què ens uneix avui als catalans? El discerniment personal sobre aquesta pregunta conduirà a la resposta del vot en consciència. Quin és el comú denominador que pot fer possible la construcció del bé comú?, que mai, per formar part del bé, pot comportar mal per a uns altres.

La nota de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) i la Declaració de la Comissió Permanent de la Conferencia Episcopal  Espanyola (CEE), sobre la situació de Catalunya, són en la seva totalitat guies excel·lents per exercir el nostre deure cívic de votar. En ressaltem alguns punts, tot reiterant la importància de la seva lectura completa.

  • Crida a la pregària com a camí que ens ajuda a ser justos i fraterns. Sovint els laics menystenim el que és la principal força: pregar més en intensitat i temps. Pregar significa reconèixer les limitacions humanes davant de les dificultats i confiar en Déu.
  • Avançar en el camí del diàleg i l’entesa del respecte als drets i a les institucions, i a la no confrontació. Serveixen a aquesta posició els polítics que des de les seves plurals posicions, centren més la campanya en la proposició i el diàleg, i menys en la desqualificació. Pretendre dialogar des de la desqualificació és una hipocresia.
  • El diàleg només és possible des de la veritat i el bé comú. Demanem a totes les forces polítiques i socials, a tothom, un esforç per esbrinar què significa concretament en el nostre cas la veritat, i el bé comú. Si la contesa electoral s’encaminés per aquesta via, tothom es veuria beneficiat.
  • Cal trobar l’equilibri just entre “la salvaguarda dels béns comuns”, “els drets propis dels diferents pobles que conformen l’estat” i “el respecte als camins i principis que el poble ha sancionat en la Constitució”.
  • “Evitant decisions irreversibles i de greus conseqüències que se situïn al marge de la pràctica democràtica emparada per les lleis legítimes que garanteixen la nostra convivència”.

A més cal recordar el que diu el document de la CEE del 2006 sobre la unitat d’Espanya en el seu punt 73: “L’Església reconeix, en principi, la legitimitat de les posicions nacionalistes que, sense recórrer a la violència, per mètodes democràtics, pretenen modificar la unitat política d’Espanya. Però ensenya també que, en aquest cas, com en qualsevol altre, les propostes nacionalistes han de ser justificades amb referència al bé comú de tota la població directa o indirectament afectada”.

Tot i tenir una importància decisiva, volem remarcar que en les eleccions del dia 21 estan en joc més coses que les relacionades amb el conflicte sobre la independència i l’aplicació del 155.

En aquest sentit, volem recordar algunes qüestions decisives per a la decisió electoral de tot catòlic:

  • El respecte ple a la vida engendrada, més encara quan a l’advent, que ens prepara pel naixement de Jesús fa palesa la seva importància decisiva per a la humanitat. Un respecte a la vida que s’ha d’estendre fins a la seva mort natural, així com també a l’atenció a la fragilitat humana.
  • La difícil situació econòmica, emmarcada per un atur elevat, la precarietat i els baixos salaris, al cantó d’una progressió de les rendes molt altes que defineix un contrast molt negatiu. Els efectes de la crisi i la represa econòmica han de ser proporcionalment distribuïts i s’ha de contemplar la satisfacció plena de les necessitats bàsiques de les persones abans que els guanys exuberants d’uns quants.
  • La situació de pobresa i molt especialment de les persones que es veuen obligades a viure al carrer clama al cel, com ho fa la pobresa de les famílies amb fills.
  • L’emergència educativa, la crisi del sistema que es manifesta de manera reiterada. Cal garantir el dret dels pares a l’educació dels fills que inclou l’escola concertada, també l’escola diferenciada, i l’evitació de l’alliçonament ideològic a l’escola oposat a la concepció moral i religiosa dels pares.
  • Catalunya que en teoria és el comú denominador de totes les opcions polítiques, no té futur amb l’actual tassa de natalitat. Demanem als partits polítics que incorporin d’una forma clara i concreta el suport a les famílies, a la maternitat, a la conciliació laboral i als ajuts econòmics dirigits a facilitar la descendència.

Els catòlics discrepem d’acord amb les nostres respectives lectures religioses, morals i polítiques i interpretacions jurídiques de l’ús de la presó preventiva. En tot cas, té sentit reflexionar sobre si el seu ús ajustat en dret afavoreix un clima de diàleg i de concòrdia.

 

#AraConcòrdia

#AraConcòrdia

Subscriu-te al Butlletí

Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

El teu nom (obligatori)

El teu email (obligatori)

El teu telèfon

El teu missatge

Accepto la política de privacitat

captcha