Entrevista d’e-Cristians a Joaquín Navarro Valls el 2003

Pel seu interès reproduim l’entrevista d’e-Cristians al maig del 2003, de la mà del periodista d’Ignasi Miranda, al recentment desaparegut Joaquín Navarro Valls, portaveu de la Santa Seu durant 22 anys:

 

El portaveu de la Santa Seu, JOAQUÍN NAVARRO VALLS, va transmetre el dissabte 17 de maig, als participants en el II Congrés Internacional Església i Mitjans de Comunicació, idees com aquestes: “La dialèctica entre aquest pontificat i els mitjans de comunicació és rica”. “L’atenció particular que el Papa ha concedit a la comunicació és necessària avui per a qui desitja comunicar alguna cosa a algú, que en aquest cas són 1.000 milions de catòlics en un món de 6.000 milions d’habitants”. “Cal preguntar-se com el Sant Pare transmet el missatge de veritats i valors catòlics per tractar d’explicar-nos l’interès permanent dels mitjans de comunicació cap a ell”. “Aquest pontificat ha emprès la tasca de refer el vocabulari necessari perquè el procés de la comunicació arribi al seu resultat”. “El seu missatge moral no carrega l’home de responsabilitats morals que no entén, sinó que ajuda a entendre que l’acceptació de responsabilitats morals és l’única manera d’arribar a ser el que cadascú és”. El màxim responsable comunicatiu del Vaticà considera que el lideratge moral de Joan Pau II és conseqüència, principalment, de la seva capacitat de comunicar alguna cosa a la gent.
La dialèctica entre aquest pontificat i els mitjans de comunicació és rica”. “L’atenció particular que el Papa ha concedit a la comunicació és necessària avui per a qui desitja comunicar alguna cosa a algú, que en aquest cas són 1.000 milions de catòlics en un món de 6.000 milions d’habitants”. “Cal preguntar-se com el Sant Pare transmet el missatge de veritats i valors catòlics per tractar d’explicar-nos l’interès permanent dels mitjans de comunicació cap a ell”. “Aquest pontificat ha emprès la tasca de refer el vocabulari necessari perquè el procés de la comunicació arribi al seu resultat”. “El seu missatge moral no carrega l’home de responsabilitats morals que no entén, sinó que ajuda a entendre que l’acceptació de responsabilitats morals és l’única manera d’arribar a ser el que cadascú és“. Aquestes són algunes de les idees que el portaveu de la Santa Seu, Joaquín Navarro Valls, va transmetre el dissabte 17 de maig als participants en el II Congrés Internacional Església i Mitjans de Comunicació. El màxim responsable comunicatiu del Vaticà considera que el lideratge moral de Joan Pau II és conseqüència, principalment, de la seva capacitat de comunicar alguna cosa a la gent.

-Vostè acaba de participar, a Múrcia, en el II Congrés Internacional Església i Mitjans de comunicació. Què li ha semblat?

-És un d’aquells congressos que, a més de ben organitzat, em sembla necessari perquè ha plantejat una sèrie de temes que necessita afrontar el periodisme com a activitat actual. S’han intentat donar respostes a preguntes que molta gent es fa avui dia sobre els mitjans de comunicació, i particularment els que tracten el fet religiós.

-Com creu vostè que ha de ser el futur comunicador catòlic?

-No tinc ni idea. Potser a partir d’ara, després de la meva intervenció i amb els textos que podré llegir, la meva pròpia reflexió i el diàleg amb la gent em portaran a treure alguna conclusió.

-Què destacaria sobre la intervenció amb la qual vostè tancava el congrés el dissabte 17 de maig?

-Vaig intentar respondre a aquesta pregunta: Per què el Sant Pare és tan popular en els mitjans de comunicació? I és que certament Joan Pau II és popular no només en la premsa catòlica, sinó en els mitjans de tot el món. Sóc conscient que la resposta no és fàcil, però només intentar-ho ja valia la pena.

-Vostè va dir, en la intervenció del congrés, que Joan Pau II ha trencat molts cànons: per exemple, visitant 41 dependències de la Cúria Vaticana i totes les parròquies de Roma o fomentant un tracte molt més proper amb els periodistes. Per què ha estat precisament aquest pontífex i no pas qualsevol dels nombrosos successors de Pere anteriors?

-Amb el meu judici no pretenia desacreditar els pontificats anteriors. Hi ha hagut papes que, per exemple, han estat grans legisladors, probablement perquè l’Església del seu temps necessitava una restauració de tipus legal. Altres han estat grans predicadors i fins i tot grans guerrers, així com un concretament que va dimitir perquè va considerar que no podia seguir sent Papa. Què hi ha, doncs, d’original en el pontificat de Wojtila? Doncs segurament la connexió, no de forma sinó de substància, entre Evangeli i cultura. Seria molt fàcil anatematitzar la cultura actual, que pràcticament es configura a partir de la Revolució Francesa. Joan Pau II no ha dit que l’actual no serveix, o que cal tornar a formes medievals. Ha tractat d’establir que l’Evangeli pot aprofitar moltes coses vàlides d’aquesta cultura. Tot aquest diàleg amb la cultura ha caracteritzat molt aquest pontífex, que fins i tot va tractar el tema en un dels seus estudis doctorals. S’ha reunit amb intel·lectuals, músics i molta gent amb la qual ha discutit sobre grans temes vistos des de la fe. “Un Evangeli que no es fa cultura és un evangeli que no es fa actual”, ha arribat a dir el Sant Pare. És a dir, ell predica moltes vegades la idea que les veritats que l’Evangeli conté no asseguren només la salvació eterna d’un ésser humà que és conseqüent amb això, sinó que l’està interpel·lant perquè es realitzi el que ja està escrit en la primera biografia de l’ésser humà, que és el Gènesi, on es narra que, quan Déu acaba la creació, diu a l’home que doni nom al món. En definitiva, cal conèixer molt bé les pròpies raons, tractar de conèixer les dels altres i després, com va dir el Papa a Espanya recentment, “la Veritat s’ofereix, no s’imposa”.

-Li pregunto ara sobre un comentari que vostè va transmetre públicament el diumenge 4 de maig quan Juan Pablo II estava a punt d’abandonar Madrid. En què pensava quan va qualificar de necessària l’última visita del Papa a Espanya?

-Vaig mirar d’interpretar les reaccions que vaig veure en diversos llocs. La meva impressió va ser que, amb la presència del Papa i amb l’ambient que es va crear, va semblar com que tot el contingut era escoltat en el lloc oportú i des dels àmbits oportuns. És a dir, que donava la sensació que, eclesialment, tot s’ordenava una mica a Espanya gràcies a la presència física de Joan Pau II.

-En aquests tres anys a Espanya, els catòlics potser ens hem descol·locat una mica entre el que alguns mitjans han publicat sobre l’Església en termes negatius, escàndols econòmics, etc. La comunicació és el que l’Església ha de millorar més?

-Els temes de comunicació tenen sempre dos elements: el qui dóna la informació i el qui la transmet. El fet que l’Església, a Espanya o a qualsevol lloc, hagi de millorar la seva manera de transmetre no elimina el fet que també han de millorar alguna cosa els qui transmeten. Per exemple, en el Congrés Internacional Església i Mitjans de comunicació, a la UCAM, es va parlar d’ètica professional, de seriositat… I quan es llegeix en un diari, per exemple, que “l’Església té cinc sagraments”, es veu que hi ha un nivell de cultura molt millorable i, a més, en un tema on aquests errors no tenen tanta repercussió com en esports, economia o política.

-Quina impressió té Joan Pau II sobre la seva visita a Espanya?

-El Papa està molt content, com ho va estar també a Madrid. Dos dies després de tornar a Roma, vaig estar amb ell en una reunió informal, dinant, per comentar aspectes del viatge, perquè ell en els viatges veu el que té allà físicament en aquest moment, però no tot el que realment està passant. I això és precisament el que se li comenta des de la meva Oficina de Premsa després de cada sortida pastoral. I quan va saber, per exemple, que s’havien desbordat totes les previsions, la seva alegria encara va ser més gran.

Subscriu-te al Butlletí








Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

Nom

e-Mail

Missatge

Introdueix els següents caràcters: captcha

Please leave this field empty.