Eleccions, el gran mut

De Josep Miró i Ardèvol, publicat a La Vanguardia el 6/5/2019

 

Si hi ha un periodista polític que s’assembli a Josep Pla, és Enric ­Juliana, perquè uneix fi­nezza, complexitat i qualitat literària. En un dels seus abecedaris composats de perfilats diagnòstics, el mateix dia de les eleccions, escrivia a la lletra C sobre els catòlics. Apuntava que a Espanya hi ha 8 milions de catòlics practicants (uns 850.000 a Catalunya), que malgrat el seu nombre semblen eclipsats del debat públic. Juliana es preguntava si ha desaparegut la religió de la política, i responia amb un rotund “no”. L’esquerra –escrivia– “planteja constantment temes referits a valors morals (la legalització de l’eutanàsia, per exemple) que interpel·len fortament les persones amb creences ­religioses. Cap partit parla en nom dels catòlics”.

Aquest buit té conseqüències greus per a la societat, i per als catòlics. Per a la primera perquè una democràcia prospera en la mesura que rep aportacions organitzades de tots, i més quan el grup és gran i es pressuposa que tenen molt a dir al fil de la doctrina social de l’Església. Per als catòlics perquè aquesta evasió és contrària al que postulen, i també perquè els converteix en ciutadans de segona classe. Els únics que no poden actuar com a tals en la vida pública. La paradoxa és que no els exclouen sinó que s’exclouen.

És clar que hi ha un discurs justificatiu, el de l’individualisme catòlic, que diu que en política cada catòlic ha d’actuar pel seu compte, i l’Església acompanyar-los a tots. Això és fugir de la realitat. El bé comú no s’aconsegueix en un exercici d’individualitats disperses limitades per un entorn polític advers. D’altra banda, la institució eclesial, acompanyar, el que es diu acompanyar, en política més aviat poc. Resultat: els catòlics són el gran mut i la conseqüència és el fracàs i la seva marginalitat creixent.

Continuar per aquest camí és una desraó. És necessària una alternativa. Un reagrupament, una gran plataforma capaç de fer arribar a la societat i a les institucions la concepció social cristiana, juntament amb la necessitat de regenerar la democràcia per desterrar el mal de la parti­tocràcia. I fer-ho per mitjà de l’acció, canals i estratègies de participació. Aquest ha de ser l’objectiu ara. Dotar-nos de ­força sense acudir al partit. Després la pràctica dirà si amb això n’hi ha prou o cal cobrir també l’altre espai, el de la democràcia representativa.

Subscriu-te al Butlletí

Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

El teu nom (obligatori)

El teu email (obligatori)

El teu telèfon

El teu missatge

Accepto la política de privacitat

captcha

ForumLibertas.com

ForumLibertas.com