La Moreneta, Arran i Catalunya

De CatDiàleg.cat

 

El massís de Montserrat és el símbol alhora religiós i secular de Catalunya, com també ho és Sant Jordi. En ell, el Monestir i la Verge, la Moreneta, són els dos signes principals. Durant la Guerra Civil l’assalt al Monestir, la seva destrucció, i la persecució dels monjos varen fer un dany extraordinari a les files dels seguidors de la Generalitat republicana.

Ara, Arran, el “grup de xoc”  post modern i jovenívol de la CUP, no ha tingut una altra idea que, el dia abans de la festa de la Mare de Déu de Montserrat, gravar un vídeo en el camerino de la Verge amb dues, reals o presumptes, lesbianes demostrant la seva passió sexual.

Òbviament és una profanació del significat del lloc i de la imatge  fet amb l’única voluntat de provocar, com assenyala la declaració que acompanya la gravació. El resultat és una ofensa deliberada als sentiments religiosos dels catòlics, molt més enllà de l’àmbit català i, és clar, dels catalans, i més enllà també, dels creients. Qui pot compartir aquest maltractament a un símbol de Catalunya?

Les denúncies per un possible delicte contemplat al Codi Penal faran la seva via, però a nosaltres ens interessa més remarcar la significació  ètica i política del fet.

És sabut que el Procés depèn en tot i per tot de la CUP perquè així ho va voler la tàctica de Junts pel Sí, i en particular de l’aleshores president, Artur Mas. Malgrat la seva escarransida representació parlamentària amb tendència a la baixa, varen assolir un record Guinness: la dimissió del propi president de la Generalitat.

La qüestió és aquesta: quina és la Catalunya que ens ofereix aquesta aliança quan actuen d’aquesta manera contra el sentiment dels cristians de Catalunya i de Montserrat? En un país independent, com diuen que és el seu objectiu, quina seria la situació dels catòlics, de l’Església, dels seus temples i imatges, que són també patrimoni històric de tot el poble?  La resposta és òbvia: el perill, la profanació, la repressió d’una religió que consideren “opressora” i un enemic a batre.

Des del punt de vista de les forces que prometen un país millor en nom de la independència aquest acte és radicalment inacceptable i han de denunciar-lo com la pràctica d’uns  bandarres, d’uns brètols que confonen la política amb la destrucció.  Aquesta gent no té manies. Què faria si tingués una part real del poder d’un Estat? Si la denúncia contundent no es produeix, començant pel mateix president de la Generalitat, la seva complicitat serà total.

I encara un segon aspecte. El Procés està aïllat internacionalment. Fets com aquest associant-los al camp independentista, l’únic que fan és accentuar el refús dels estats. Sembla mentida que a aquestes alçades de la pel·lícula JxSí  no sigui conscient que la dependència de la CUP  perjudica, i molt,  el seu projecte.

Subscriu-te al Butlletí








Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

Nom

e-Mail

Missatge

Introdueix els següents caràcters: captcha

Please leave this field empty.