L’Assemblea d’e-Cristians: Per un nou Impuls Cristià

El passat dissabte 10 de juny e-Cristians va realitzar la seva dotzena Assemblea, caracteritzada per la convicció i voluntat de contribuir sense protagonismes a un nou Impuls Cristià per transformar les inèrcies que dominen la nostra societat i la nostra política; la mentalitat i vida de les persones. Un Impuls revitalitzador sorgit de la base del Poble de Déu, els laics, que faciliti la consecució de dos caps inherents a l’Església: la remoció de les estructures i ideologies; cultura i moral, que impedeixen o dificulten en gran manera l’evangelització, i la creació de les condicions que condueixen al fet que la vida pública serveixi realment al bé comú.

Per a això és necessari abordar les causes radicals de l’actual estat de coses. Una, la d’una cultura, basada en l’individualisme radical i hedonista de la desvinculació, de la realització només mitjançant la satisfacció del desig de possessió, la cupiditas oposada a la caritas, que significa reciprocitat en la donació. L’altra, la d’una moral, la vigent, danyada per la seva gran dificultat per identificar el bé i realitzar-lo mitjançant les virtuts més enllà dels propis interessos, per impartir justícia, per assumir la responsabilitat dels propis actes, per diferenciar el necessari del superflu. Per procurar la bellesa.

Al costat d’aquest context global, hi ha uns problemes, unes dificultats específiques que dificulten, quan no impedeixen, realitzar el mandat de Jesucrist. Un, particularment greu, és la fragmentació catòlica. La gent de la comunió caminen particularment desunits o simplement fragmentats, de vegades per raons doctrinals, altres per personalisme, les més perquè cada un se sent en la seva fracció posseïdora de totes les respostes i resulta poc menys que impossible la col·laboració mútua. La qüestió és evident. Quina és la unitat de propòsit dels catòlics, en què es concreten i manifesten en actes més enllà dels discursos? La resposta és que no es percep res més enllà del servei solidari, de l’ésser una gran ONG. Això està bé, però no n’hi ha prou. Jesucrist no va venir al món amb aquesta finalitat. En tot cas és una conseqüència d’ell, i una forma de donar testimoni, però no és l’únic que pot establir aquella unitat en l’acció.

Una altra característica és l’orfandat política. Avui, els pressupostos culturals i morals catòlics no tenen interlocutor polític. Simplement són contraculturals, i la seva recepció es mou per part dels polítics entre la indiferència molesta i l’hostilitat

La marginalitat i marginació de la Institució eclesial i de la cultura i moral que és portadora, esdevé una altra realitat. Marginalitat perquè està, per raons pròpies, fora de tot debat regular, de tota iniciativa continuada en aquest àmbit, més enllà d’algunes protestes, reaccions ocasionals. Hi ha una desproporció entre la importància del subjecte i els seus recursos humans i intel·lectuals, i la seva feble presència en l’esfera pública. I també marginació perquè l’Església està deliberadament marginada dels debats i els mitjans, que senten una especial predilecció per mostrar només als hipercrítics o als extremosos.

Finalment, la mala imatge, l’excés d’atributs negatius associats a la paraula Església i als bisbes. És injust, és clar que ho és, però aquesta no és una raó per mirar cap a un altre costat. Per contra, ha de ser un esperó per afrontar amb eficàcia aquest frame.

La resposta a tot això passa necessàriament per edificar un nou subjecte col·lectiu present i actiu en el centre de la societat. Aquest subjecte és Impuls Cristià, sorgit de la convergència pràctica de persones i grups, que a l’estela d’aquest impuls, siguin capaços a més d’incorporar persones fins ara no vinculades. Hi ha milers de catòlics valuosos que mai han estat cridats a participar o no han trobat la motivació i l’enquadrament adequat per fer-ho. Per això també ha de sorgir Impuls Cristià.

Tot això amb la finalitat de construir una nova opinió pública capaç de modificar el marc cultural i moral, millorar la percepció de l’Església en la societat, generar les condicions que fan més eficient l’evangelització.

En aquesta línia d’acció és determinant l’acció massiva i continuada amb els catòlics no practicants dirigida a enfortir la seva ara identitat feble, afavorir el seu retorn a l’Església i fomentar el compromís dels catòlics culturals que, allunyats de la pràctica comparteixen la moralitat catòlica.

Dissenyar i aplicar un necessari Projecte Cultural alternatiu a l’actual hegemonia de la perspectiva de gènere és una altra línia bàsica de l’Impuls Cristià, com ho és la construcció atenta d’aplicacions de la doctrina social de l’Església a l’ordre social i econòmic.

Finalment, però no per això menys important, la gran tasca de refer les comunitats malmeses: La família, que necessita de la condició del matrimoni, la descendència i la seva voluntat educadora. També de la parròquia, com a comunió de vida, projecte, treball i memòria, que no es limita als feligresos sinó que es propaga en tot el seu territori. I més enllà d’elles, la formació de comunitats en els àmbits ciutadans, laborals, professionals, de servei. Una bona societat no pot ser el conjunt d’individus aïllats, sinó el resultat de les xarxes comunitàries.

Subscriu-te al Butlletí








Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

Nom

e-Mail

Missatge

Introdueix els següents caràcters: captcha

Please leave this field empty.