Què el Procés no ens divideixi. Carta Setmanal de Josep Miró

En la mesura que s’acosta el dia 1 d’octubre la tensió puja de to i el potencial del conflicte creix. Aquesta divisió política, i també social, no ens pot dividir com a membres de l’Església. Els bisbes de la Tarraconense han estat especialment curosos i benèfics en aquesta qüestió, malgrat que personalment poden tenir punts de vista discordants. No ens ha de dividir perquè des de la doctrina social de l’Església és ben legítim optar per la independència de Catalunya, o oposar-se a ella per raons diverses, i això no altera la nostra comunió eclesial. Si ho fes, voldria dir que les ideologies s’imposen per sobre del missatge d’unitat en el Crist, que Sant Pau reitera.

Naturalment aquesta llibertat d’acció no és sinònim de carta blanca. Cal respectar alhora els criteris d’ordre personal i col·lectiu que la pròpia doctrina social de l’Església estableix. D’entre tots ells el respecte a les persones, l’esperit de concòrdia, la cerca de la pau i el diàleg són determinants.

En aquest sentit m’atreveixo a formular dos criteris pràctics d’ordre personal. Un, el ser críticament exigent amb els “nostres” en el sentit de vetllar perquè les seves actuacions i paraules siguin respectuoses, verdaderes; no enganyin, ni provoquin el naixement d’un esperit violent amb els de “l’atri bàndol”. Creure’s en definitiva que uns i altres proposen el que proposen i actuen com actuen per construir o preservar el bé comú. Ser bondadós en definitiva.

L’altre criteri és molt arran de terra. Es pot anunciar així: Després de l’1 d’octubre vindrà el 2… i el 3, i els següents. Els catòlics, pensem com pensem, hem de contribuir a cercar espais de diàleg i d’entesa. Tenim un gran exemple. Quan les grans controvèrsies medievals entre agustinians i aristotèlics, que varen estar a punt de fracturar la incipient i fràgil civilització que naixia, Sant Tomàs d’Aquino  va ser capaç de construir una metodologia i amb ella una obra immensa que va permetre superar diferències que semblaven irreconciliables, de fet eren els que s’enfrontaven a sistemes de pensar inefables  en relació un de l’altre.

Aquell mateix esperit és el que hem de preservar. La intel·ligència guiada per la fe ho pot tot.

Subscriu-te al Butlletí








Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

Nom

e-Mail

Missatge

Introdueix els següents caràcters: captcha

Please leave this field empty.