Segona carta setmanal de Josep Miró

Aquesta setmana vull cridar la vostra atenció sobre un fet particularment greu que afecta a Catalunya.

Es tracta del propòsit de tirar endavant una llei de desconnexió d’Espanya, de la legalitat espanyola, però elaborada de manera secreta i amb la idea de que sigui aprovada en una data que es desconeix i amb lectura única de manera que els diputats haurien de prendre la seva decisió en el mateix moment de la presentació. És evident que aquesta pràctica parlamentària és radicalment impròpia d’un exercici democràtic. Però el més greu no és la qüestió parlamentària, sinó que els impulsors de la mesura obvien amb tots els seus arguments que qui primer hauria de conèixer el text que el vol tan important haurien de ser els catalans, la societat catalana. Molt abans de la consideració parlamentària hi ha d’haver un mínim de debat a la societat civil. Una llei tramitada amb aquestes condicions ho fa impossible.

Aquesta mena d’actuacions en les que el fi justifica els mitjans poc clars és perillosa, però no pels altres sinó per a nosaltres mateixos. No es tracta d’estar a favor o en contra del Procés, de la sobirania o de la independència, o de la autonomia. Es tracta de com es fan les coses per assolir-les i si es respecten el drets humans o no. Perquè en últim terme es tracta d’això. El dret a estar informat, el dret a participar, a poder incidir en el futur col·lectiu. I aquí no s’hi val que hi ha hagut unes eleccions, perquè aquestes no són mai una carta blanca de ningú, i menys quan es planteja un tema de tanta transcendència com la independència.

Subratllo un segon fet aparentment diferent però lligat per una mateixa arrel: la de la mentalitat que vol obligar a tots en nom de la seva particular creença. Em refereixo a la legislació que impera, i que la Generalitat aplica, sobre la perspectiva de gènere i GLBTI. El cas de la conferència organitzada per la Pastoral de Joventut a l’Arquebisbat de Barcelona realitzada en la seu d’una parròquia i que duia a terme un intel·lectual homosexual francès que postula el celibat va significar una intervenció del Parlament i el que la Generalitat ressuscités la vella figura franquista del delegat governatiu que es feia present a la conferència coartant així la llibertat d’expressió i condicionant el dret a reunir-se. La perspectiva de gènere i GLBTI s’ha convertit en “ideologia d’estat” de Catalunya i això afecta greument a les nostres vides, a l’escola, a la vida pública, a la llibertat d’expressió i reunió i acaba afectant a la mateixa empresa, i naturalment d’una manera destacada pretén limitar la llibertat religiosa.

Hi ha però una diferència important amb el Procés, i és que en el cas de la perspectiva de gènere i GLBTI hi estan d’acord tots els partits.

e-Cristians és la única veu que s’alça una i altra vegada en defensa dels drets de tots des d’una concepció cristiana. És l’únic subjecte col·lectiu que resta en peu.

PERQUÈ TRIOMFI EL MAL NOMÉS ÉS NECESSARI QUE EL BO NO FACI RES.

ELS SOCIS SÓN LA BASE DE LA NOSTRA FORÇA.

Subscriu-te al Butlletí








Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

Nom

e-Mail

Missatge

Introdueix els següents caràcters: captcha

Please leave this field empty.