Una setmana ben complicada. Carta Setmanal de Josep Miró

Benvolguts amics i benvolgudes amigues,

Una setmana ben complicada, i amb un horitzó no pas millor, però no hi ha cap dificultat ni cap foscor que la fe no superi i no il·lumini. Pot ser un dels nostres problemes. El problema és que la nostra fe és insuficient quan la confrontem amb la realitat.

Voldria senyalar breument dos temes:

El primer és que ja s’ha produït la resolució del Parlament de Catalunya en la seva Comissió de Drets de les Persones en la que “rebutja les declaracions homòfobes del bisbe Novell“ (podeu llegir la informació complerta aquí). No ha servit el raonament documentat amb literatura científica  constatant que efectivament té impacte l’absència d’una de les figures paternes en l’educació del fill, que era la pregunta – ni tan sols era una afirmació- que es feia el bisbe, en el context d’un escrit més ampli comentant aspectes d’Amoris Leticia, i que s’ha volgut qualificar d’homofòbic, ni el sobreseïment de l’expedient que li havia obert la Generalitat. Els partits polítics del Parlament per iniciativa del PSC, i amb l’acord del PDCAT, i òbviament de la CUP i d’ERC, Catalunya Sí que es Pot, Ciutadans, ha pres aquest acord, que estigmatitza a un bisbe català. És la primera vegada que succeeix i és un precedent gravíssim que ha estat acollit amb silenci pels bisbes de la Tarraconense.

Significa un gran limitació a la llibertat d’expressió fet des del propi Parlament, que envia un senyal contundent a l’Església, i als ciutadans: “no us passi pel cap preguntar-vos determinades coses”, sempre relacionades amb la Perspectiva de Gènere i GLBTI. El Parlament actua com a censor d’opinions i persones concretes! Més que d’un parlament occidental és propi de l’Assemblea Robesperiana de la Revolució Francesa.

Soc ben conscient que un bon grapat de catòlics compromesos i preparats, són partidaris de deixar córrer aquestes qüestions, de deixar fer, i un altre gruix ho ignora, no ho considera. No puc compartir el punt de vista. Sé com de difícil és abordar-ho. L’acord del Parlament n’és un exemple, però si la dificultat ens dissuadeix d’allò que és necessari, la nostra fe i la concepció de l’ésser humà que comporta es gasificarà, i diluirà en l’atmosfera general. La sal que ja no sala, el llevat que no fermenta perquè és inert. Cal actuar en aquest pla per canviar la cultura hegemònica, això és inqüestionable. El que sí és qüestió és el com, en això estem, i treballem. Et convido a participar-hi, a dir-hi la teva.

El segon tema fa referència al Referèndum. Considero que interpreto bé les orientacions dels nostres bisbes de la Tarraconense, si afirmo que des del punt de vista doctrinal res s’oposa a que un catòlic sigui favorable a votar afirmativament el dia 1 d’octubre, o pel contrari refusi participar-hi. Cap de dels dos actes humans és contrari a les exigències de nostra fe perquè forma part d’allò que és opinable d’acord amb ella. És evident que aquesta afirmació pot incorporar moltes matisacions relacionades amb la consecució del bé comú, que ha de ser el de tots, i sobre la forma d’aconseguir-lo, en la pau civil i la concòrdia. Però matisacions incloses l’opció és oberta.

Essent així, el prioritari, essencial, és que el conflicte polític no ens divideixi en el si de la Església. El que ens ha d’importar per sobre de tot és la unitat del Poble de Déu. Que cap qüestió temporal, cap política, cap ideologia, ens divideixi. Després de l’1 d’octubre hem de sortir més units que abans, i això significa que cap dels interessos en pugna pot  instrumentalitzar l’Església i el seguiment de Jesucrist en nom d’una determinada orientació política. La política per a un catòlic es supedita a la fe en allò que li correspongui o és independent d’ella, quan no l’afecta, però en cap cas la fe pot estar supeditada a la política.

Dins d’aquesta lògica sostinc que és inapropiat tot intent d’utilitzar edificis relacionats amb el Sagrat com a centre de votació o qualsevol altra activitat política. Cap membre de l’Església és propietari d’aquells edificis que pertanyen a l’Església en el seu conjunt, amb una titularitat jurídica concretada en la diòcesis o la congregació, i seria un abús i una apropiació del que no li pertany, decidir-ne un ús que a més no li correspon. Reclamem laïcitat i separació d’Església i estat, però molts dels que ho reclamen són els primers de barrejar-ho quan els hi interessa per raons polítiques.

Subscriu-te al Butlletí








Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

Nom

e-Mail

Missatge

Introdueix els següents caràcters: captcha

Please leave this field empty.