Vaga de dones i feminisme de classe

De Josep Miró i Ardèvol per a ForumLibertas.com

 

Isabel Coixet exhibia un cartell en l’última entrega dels premis Goya, del 3 de febrer, que apedaçava la famosa proclama comunista sobre el proletariat. Deia: women of the Worl, unite“. La dona, com a nova classe social, que substituïa l’obsoleta classe treballadora. El feminisme de classe, el que postula aquesta visió, no és la continuïtat del feminisme històric de cort liberal, més bé el seu contrari, i sorgeix dels pressupostos de la perspectiva de gènere, una ideologia de pretensió totalitzant, de la mateixa manera que el marxisme va desencadenar diverses formulacions polítiques de la qual el comunisme va ser la principal. El gender té com a pressupost necessari i antagònic, que justifica la seva existència, l’home heterosexual, la meitat de la humanitat, de la mateixa manera que el marxisme té la burgesia i l’ateisme té Déu. No existeixen per si mateixos, només són en funció del seu oposat. Aquest principi de la seva ontologia explica la radicalitat de la seva incompatibilitat amb qui és el seu adversari i la seva demonització com a subjecte de tots els mals. Els tres postulats per negativa, ateisme, marxisme i gender són reaccions als excessos, injustícies o contradiccions dels seus antagònics, i assenyalen hiperbòlicament les seves causes. I això és útil. El perillós és que, més enllà de la renúncia, convertits en alternativa social, és a dir, política, són terriblement destructius quan arriben al poder. Els seus diagnòstics posseeixen, sobretot el marxisme, aspectes de necessària consideració, la seva pràctica ja sabem a on condueix, a la liquidació de la llibertat, a la injustícia i la repressió. Llegir més.

Subscriu-te al Butlletí

Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

El teu nom (obligatori)

El teu email (obligatori)

El teu telèfon

El teu missatge

Accepto la política de privacitat

captcha

ForumLibertas.com

ForumLibertas.com