Ventres de lloguer, eutanàsia i legislació contra la discriminació. Carta Setmanal de Josep Miró

Benvolguts/Benvolgudes,

El nostre temps marcat per torrencialitat informativa i la feblesa de la memòria ens pot portar a situar lluny la passada Assemblea d’e-Cristians del 10 de juny. És un error i no només per la proximitat sinó pel diagnòstic que reclama mantenir viva la necessitat d’un Impuls Cristià, de tots i cadascun. Ara mateix hi ha tres temes sobre la taula, i  tots posseeixen un fort impacte sobre la vida de les persones i sobre la formació de la seva moralitat. Es tracta dels ventres de lloguer, la denominada gestació subrogada (un eufemisme com el de qualificar l’avortament  d’interrupció voluntària de l’embaràs, quan interrupció designa un procés que es pot recomençar), l’eutanàsia, i la legislació sobre la discriminació.

Els ventres de lloguer, fenomen que té sobre tot el seu origen en les parelles gais, i s’ha estès a grups de població molt determinats, sobre tot en el món de l’espectacle. Fora casos excepcionals, tots es basen en una empresa que fa d’intermediari i una dona que cobra per engendrar la criatura. En el cas dels gais cal a més els òvuls d’una segona dona. És una manifestació més de desigualtat social, i s’ha convertit en un negoci limitat però d’elevada rendibilitat per a les empreses que ho gestionen. A Espanya aquesta pràctica està prohibida, però es produeix la paradoxa que el Registre Civil admet la inscripció del fill així engendrat en un altre país. Conseqüència: un incentiu perquè la pràctica es dugui a terme.

L’Observatori de Bioètica d’Espanya ha fet un dictamen clar i contundent, reclamant que es mantingui la prohibició i es prohibeixi la inscripció en el registre civil.

Ara cal estar amatents perquè quan aquesta qüestió es debati al Congrés dels Diputats el resultat concordi amb les conclusions de l’Observatori, que ens fem nostres. La igualtat de la dona no es juga en les llistes cremallera dels partits polítics, ni en si hi ha més o menys dones en els consells d’administració. Es juga en qüestions com aquesta dels ventres de lloguer, en la prostitució massiva i el tràfic de dones que impera a Espanya i de forma destacada a Catalunya, l’absència d’ajuts a qui vol ser mare, la insuficient protecció laboral de la dona embarassada, i el maltractament en les pensions de moltes vídues, encara que en aquest últim punt s’ha registrat una millora. e- Cristians cercarà incidir sobre el vot parlamentari, i segur que no serem els únics. En el seu moment et demanarem la teva col·laboració.

Dos temes més són d’actualitat ¡, en aquest cas cenyits el Parlament de Catalunya. Un està relacionat amb la iniciativa de despenalitzar l’eutanàsia i el suïcidi assistit. Com el Parlament no té competències el que es vol fer és usar la seva potestat de presentar-ho com a proposta al Congrés dels Diputats. És ben estrany que amb una independència anunciada per d’aquí quatre dies, i amb una llei de desconnexió al caure, al mateix temps acudeixin a Madrid per fer aprovar una llei espanyola sobre l’eutanàsia. Mireu que hi ha temes per abordar des del Parlament per portar-los conjuntament al Congrés dels Diputats, doncs han anat a escollir aquest. Tot plegat deixa clar quines són les prioritats especialment d’ERC, PDeCAT, i el seu apèndix de Demòcrates, Catalunya Sí que es Pot, PSC, i Ciutadans.  Hem portat experts perquè manifestessin el seu punt de vista a la Comissió; la impressió de tots ells és decebedora. Cap interès racional per part dels diputats, simplement es limiten a complir amb desgana un tràmit. Tampoc tenim del tot clara quina és la posició dels dos nous partits just recent nascuts Lliures, i Junts per Avançar. Seria bo, més encara, un deure ètic que es pronunciessin.

La segona qüestió és la tramitació del Projecte sobre la no discriminació. Una iniciativa en principi ben lloable que es veu afectada per un mal plantejament, si no es canvià. Ja existeix una llei contra la discriminació del 2014, però limitada només a les persones LGBTI. Ja vàrem reclam a les hores una única llei per a tots els grups, però només vàrem obtenir la promesa que es faria al cap de vuit mesos. Ara al 2017 sí es duu ha terme però amb un molt greu inconvenient. En lloc d’unificar les dues lleis es mantindrà la dualitat. El resultat és que els col·lectius més discriminats, els que regula el nou projecte, pobres, immigrants, etc… tindran un nivell de garanties i protecció molt inferior als grups LGBTI, de manera que hi haurà un contundent greuge comparatiu. Tan important com ho és que de l’ordre de 40 disposicions legals favorables a les persones GLBTI no figuren en el projecte en curs sobre els altres col·lectius discriminats. Hem tramès un informe a la corresponent comissió del Parlament raonant la necessitat de l’equiparació.

Pensem promoure una acció conjunta d’entitats per incidir el més eficaçment possible sobre aquestes qüestions, si bé com us  exposava a l’Assemblea, ens penalitza l’orfandat política dels cristians.

Trobem a mancar una veu clara per part de l’Església a Catalunya que doni testimoni evangèlic i profètic de concepció cristiana sobre la fi de la vida, i l’abordatge de la població discriminada, els exclosos que ens parla el Papa Francesc, aplicada a aquest casos concrets.

Rep la mes cordial de les salutacions,

Josep Miró

Subscriu-te al Butlletí








Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

Nom

e-Mail

Missatge

Introdueix els següents caràcters: captcha

Please leave this field empty.