Embrions humans, cèl·lules mare i clonació

1.- INTRODUCCIÓ

Bona part de la comunitat científica mundial i, secundàriament, els mitjans de comunicació de masses i part de la societat, es troben immersos en el debat sobre la licitud de la producció i ús de cèl·lules “mare” embrionàries humanes. Aquesta és una contribució a aquest debat.

2.- LES CÈL·LULES “MARE”

Les cèl·lules “mare” tenen una particularitat doble:

A. poder-se reproduir durant temps mantenint la seva capacitat totipotent.
B. generar línies cel·lulars diferenciades (musculars, nervioses, sanguínies, etc.).

La seva existència és coneguda des de fa anys, però el seu pas al debat bioètic s’ha produït amb motiu de la possibilitat de produir cèl·lules “mare” embrionàries humanes. Les implicacions polítiques, econòmiques i ètiques d’aquesta possibilitat són evidents.

Aconseguir aquestes cèl·lules suposa:
1.- Produir embrions humans al laboratori o utilitzar els embrions “sobrants” de les clíniques de fertilitat.
2.- Deixar que es desenvolupin un cert temps.
3.- Aïllar la massa cel·lular interna de l’embrió.
4.- Conrear aquestes cèl·lules en un mitjà adequat.

3.- LA DESTRUCCIÓ DE L’EMBRIÓ

El procés d’obtenció de cèl·lules “mare” comporta irremissiblement la destrucció de l’embrió humà. Encara està lluny el moment que s’aconsegueixin teixits especialitzats a partir de les cèl·lules “mare” embrionàries. Aquestes són difícils de governar i la seva multiplicació incontrolada podria ser causa de càncers i altres desordres.

Les investigacions amb plantes, molt més avançades que les dels mamífers, han demostrat com de díscoles són les cèl·lules “mare”.

4.- LA CLONACIÓ TERAPÈUTICA

La incompatibilitat immunològica dels teixits produïts per altres éssers humans i altres inconvenients tècnics, han comportat la proposta de l’anomenada clonació terapèutica. Com es treballaria amb material genètic del propi malalt, s’evitaria el rebuig del teixit trasplantat. El nucli d’un òvul humà o animal es substituiria pel d’una cèl·lula adulta humana del subjecte a clonar, i s’activaria el creixement de la cèl·lula resultant.

Avui queda clar també que diversos teixits humans adults contenen cèl·lules “mare” (cordó umbilical, medul·la òssia, cervell). D’aquestes es poden importar gens que restaurin certes funcions del teixit danyat. Així, la clonació és una complicació innecessària per a la investigació.

Al Clínic de Valladolid i a la Universitat de Navarra, per exemple, s’ha aconseguit regenerar teixit cardíac danyat per infart gràcies al tractament amb cèl·lules mare obtingudes de teixits adults.

5.- EL SUBJECTE HUMÀ

Des de la unió de l’òvul i de l’espermatozoide humans ens trobem davant:

A.- Un subjecte ben identificat.
B.- Pertanyent sens cap mena de dubte científic a l’espècie Homo sapiens.
C.- Un desenvolupament coordinat, continu i gradual, que no s’interromprà si no li falta aliment, un agent extern el destrueix o un error genètic inhibeix el seu creixement.
D.- Tot un missatge genètic humà expressable al complet.

Per tant, no pot considerar-se a l’embrió inicial com una simple massa de cèl·lules. I de fet, la pròpia existència d’un debat social demostra que no es tracta només d’un teixit més: es tracta d’un individu humà posseïdor del Dret a viure.

La Filosofia, que és la ciència a la qual correspon catalogar alguna cosa com “persona”, davant les anteriors dades biològiques no pot fer altra cosa que donar a l’embrió la categoria de persona humana.

La retirada de part de les cèl·lules bàsiques de l’embrió comporta la seva destrucció com individu.

Diferent és el cas de qualsevol de les cèl·lules del nostre organisme. Elles contenen tot el nostre missatge genètic humà, però aquest està parcialment reprimit, potser ja de manera irremeiable en algunes línies cel·lulars.

Així, ningú considera que una qualsevol de les nostres cèl·lules és un ésser humà. Una cèl·lula muscular, per exemple, expressa només la informació genètica humana corresponent a una cèl·lula muscular. La resta de missatge genètic està reprimit o inservible. En aquest cas, no s’està emetent un senyal de ser humà complet.

En canvi, l’òvul fecundat -encara en estat d’una sola cèl·lula- sí està expressant un missatge humà complet.

6.- LES FINALITATS CIENTÍFIQUES

Quan s’insisteix tant en les finalitats (terapèutiques enfront de reproductives) és que els mitjans són, com a mínim, problemàtics.

Cap fi, per benèfic que pugui arribar a ésser, justifica mai la producció o la desestructuració d’un subjecte humà. Si això s’admetés, tots els avanços en el respecte pels Drets Humans quedarien en dubte i subjectes a les finalitats que es consideressin oportunes.

7.- LA PUBLICITAT EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

A ningú se li escapa que la ferotge competència entre clíniques de fertilitat i diversos instituts científics i universitats de tot el món, juntament amb les expectatives de futurs beneficis econòmics per a infinitat d’empreses, incideix decisivament en els mitjans de comunicació. Es presenta com idíl·lic un futur amb cèl·lules “mare” embrionàries que encara no han demostrat cap aplicació ni tan sols en models animals ben contrastats.

Diversos personatges estrella són mostrats com salvadors dels malalts de parkinson, diabetis o alzheimer. No es cita el càncer, perquè la Medicina duu decennis combatent-lo i mediàticament seria contraproduent parlar de futurs miracles en relació al mateix. Es considera “notícia” allò que encara no ha ocorregut o allò que tal o qual personatge diu que farà, de manera que es danya severament el prestigi de la professió periodística en la seva labor de comunicació del que la realitat va portant.

8.- CONCLUSIONS

Per tot això, la possibilitat d’usar cèl·lules “mare” de teixits adults per a aconseguir les mateixes finalitats terapèutiques representa una opció més raonable i humana perquè el desenvolupament de les investigacions terapèutiques no s’interrompi. L’Ètica tanca una porta a la Ciència però li n’obre unes altres.

Així mateix, com sempre succeeix en Ciència, s’ha de continuar investigant amb línies animals. En el cas de la clonació, són excepcionals els treballs que impliquen embrions de mamífers superiors.

També, si no es consideren els anteriors pressupostos, la societat quedaria sense arguments per a evitar la clonació reproductiva que tard o d’hora es posarà amb fermesa sobre la taula.

Subscriu-te al Butlletí

Vols dir-nos quelcom?

El teu nom (obligatori)

El teu email (obligatori)

El teu telèfon

El teu missatge

Accepto la política de privacitat

captcha