La Convenció de Cristians per Europa ja és una realitat. Entre el divendres 6 i el diumenge 8 de desembre, uns 150 dirigents dels àmbits polític, econòmic, cultural i del pensament es reuneixen a Barcelona per constituir un fòrum permanent de debat sobre el futur de la Unió Europea. Es tracta d’una trobada limitada pel que fa a la participació de delegats, però oberta a tot el teixit de cristians europeus que identifiquen el continent, no només la seva història sinó sobretot el present i el futur, amb la concepció cristiana. E-Cristians i l’Associació Catòlica de Propagandistes, les dues entitats organitzadores, han comptat amb la col•laboració de la Federació de Cristians de Catalunya i la Fundació Guilé, així com amb l’ajuda de moltes altres entitats.La Convenció de Cristians per Europa ja és una realitat. Entre el divendres 6 i el diumenge 8 de desembre, uns 150 dirigents dels àmbits polític, econòmic, cultural i del pensament es reuneixen a Barcelona per constituir un fòrum permanent de debat sobre el futur de la Unió Europea. Es tracta d’una trobada limitada pel que fa a la participació de delegats, però oberta a tot el teixit de cristians europeus que identifiquen el continent, no només la seva història sinó sobretot el present i el futur, amb la concepció cristiana. E-Cristians i l’Associació Catòlica de Propagandistes, les dues entitats organitzadores, han comptat amb la col·laboració de la Federació de Cristians de Catalunya i la Fundació Guilé, així com amb l’ajuda de moltes altres entitats.
Aquesta vocació de la presència dels creients i del fet religiós a la construcció i l’ampliació europea és el motiu central que ha portat un grup de cristians a promoure la iniciativa. Ara que s’està elaborant la futura Convenció o Constitució de l’Europa unida, certament cal una referència a les arrels cristianes, però no només això. El més important és incidir en el futur del continent, més enllà del text de la Carta Magna, i promoure un reconeixement de la visió de la vida pública centrada en Déu.
I és que la Convenció de Cristians per Europa (CCE) no és una reunió de nostàlgics, on un grup de persones vol reivindicar una herència dels antics. Aquestes tres jornades expressen principalment una realitat present, la que constitueix la vivència cristiana d’un important sector de la societat, i projectada cap al futur. “La iniciativa té una vocació constitutiva, per incidir en el futur del continent”, comenta Àngel Miret, polític català i delegat de la CCE.
Els 150 congressistes, que es reuneixen a la seu central de la Universitat Abat Oliba, han arribat procedents de diversos països europeus: europarlamentaris, polítics espanyols, diputats d’estats membres de la Unió, rectors d’universitats, catedràtics, sindicalistes, periodistes, diplomàtics, experts en bioètica i gent implicada en la vida pública a nivell global. Dins la pluralitat de la participació, cal destacar l’important paper vehiculador que han tingut els moviments i les diferents realitats d’Església. Els Focolars, Comunió i Alliberament, Regnum Christi i la Comunitat de Sant Egidi són alguns dels noms que s’han implicat activament en la trobada.
“A Europa hi ha dues concepcions de l’home i dels valors: una parteix de Déu i la transcendència; l’altra no compta amb Déu en la seva visió de l’home. Totes dues han de dialogar i col·laborar si volem renovar la vida europea i crear una societat més unida, solidària i humana”. Així resumeix Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians, la raó de ser de la Convenció de Cristians per Europa. En aquesta línia, considera que “una Constitució europea que no reculli de manera positiva el fet cristià serà una anomalia històrica”. I és que a Europa existeix una laïcitat dialogant, oberta i constructiva, representada per noms com ara Vaclav Havel, Massimo D’Alema o el mateix Valery Giscard d’Estaing; però n’hi ha una altra que és excloent, l’anomenada “ideologia laïcista”, que desqualifica i menysprea l’Església i vol eliminar el fet religiós de l’espai públic.
Reflexió i diàleg
La Convenció de Cristians per Europa viu divendres una primera jornada centrada en la reflexió. Diversos ponents exposaran temes d’interès i fomentaran la base per al diàleg, que serà la forma de treball del segon dia. Els drets fonamentals a la Unió Europea (a la vida, a la llibertat religiosa i de consciència…), la subsidiarietat i el bé comú, el paper de les Esglésies a la Unió Europea i la solidaritat europea en un món globalitzat constitueixen els quatre grans eixos temàtics de la reunió. El president emèrit de la Cort Constitucional Italiana, Cesare Mirabelli, el diputat del Congrés dels Diputats espanyol Manel Silva, l’arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez Sistach, i el president de la regió italiana de la Lombardia, Roberto Formigoni, seran respectivament els ponents d’aquests quatre temes.
Al final de la trobada, es presentarà el Manifest de Barcelona, un document que recollirà la proposta final dels congressistes per als responsables de l’elaboració de la nova Constitució europea. Aquesta Convenció de Cristians per Europa viu, per tant, una primera edició. Està previst que, des del contacte permanent i treballant en xarxa, el fòrum de debat serveixi per unir moviments, associacions i plataformes de ciutadans cristians en el compromís per la construcció europea.
Es pot trobar més informació sobre la Convenció de Cristians per Europa a la nostra web associada www.eurocristians.org .