Càncer de l’aparell reproductor femení (III): càncer de mama

Estadis El càncer de mama va passant per diferents etapes que marcaran tant el tractament a seguir com el pronòstic de la dona afectada. Estadi 0: les cèl·lules que han proliferat i s’han multiplicat fins produir el tumor es troben localitzades en l’interior dels conductes mamaris. Estadi 1: el tumor ja té forma i grandària, encara que aquest segueix sent de menys de 2cm de diàmetre. Només afecta a teixits que es troben dintre de la mama. Estadi 2: es tracta d’un tumor que, o bé seguei…

Estadis

El càncer de mama va passant per diferents etapes que marcaran tant el tractament a seguir com el pronòstic de la dona afectada.

• Estadi 0: les cèl·lules que han proliferat i s’han multiplicat fins produir el tumor es troben localitzades en l’interior dels conductes mamaris.
• Estadi 1: el tumor ja té forma i grandària, encara que aquest segueix sent de menys de 2cm de diàmetre. Només afecta a teixits que es troben dintre de la mama.
• Estadi 2: es tracta d’un tumor que, o bé segueix sent molt petit però s’ha estès als ganglis de l’aixella, o bé ha crescut i té una grandària que no sobrepassa els 5cm.
• Estadi 3: el tumor s’ha estès als teixits propers a la glàndula mamària.
• Estadi 4: existeix metàstasi, és a dir, les cèl·lules canceroses s’han estès a altres teixits i òrgans del cos.

Evolució i pronòstic

L’evolució del càncer de mama depèn en gran mesura de l’edat de la pacient i del període de temps que transcorre entre el descobriment del tumor i la seva disseminació. Com més temps triga aquest en disseminar-se i quant major és l’edat de la pacient, millor és el pronòstic. En general, es considera que el 50% de les pacients viuen més de cinc anys i el 25% més de deu anys.

Diagnòstic

Els tumors de mama benignes solen ser detectats per la pròpia malalta (autoexploració) o pel metge mitjançant palpació de la glàndula. El diagnòstic de confirmació requereix, no obstant, exploracions més fiables com la mamografia, termografia, biòpsia, citologia, punció amb aspiració, ressonància magnètica, ecografia o, fins i tot, eradicació del tumor i posterior estudi microscòpic del mateix.

Gangli sentinella:

El gangli sentinella és un dels recents i importants avanços, ja que gràcies a ell es pot evitar el 75% dels buidaments axil·lars en els casos de càncer de mama. Permet descobrir el primer gangli afectat pel càncer de mama, i com aquest s’elimina, s’evita realitzar, com fins ara es venia fent, el buidament axil·lar (i els problemes que aquest implica).

Tractament

Els mètodes per a tractar el càncer de mama poden ser locals o sistèmics. Els locals (cirurgia i radioteràpia) serveixen per a extirpar, destruir o controlar les cèl·lules canceroses d’una zona específica i concreta; mentre que els sistèmics (quimioteràpia i hormonoteràpia) s’utilitzen amb la finalitat de destruir o controlar les cèl·lules canceroses en qualsevol lloc del cos. I s’utilitzen individualitzats o combinats.

La quimioteràpia és el tractament contra el càncer que utilitza fàrmacs citotòxics. Els fàrmacs contra el càncer han de ser tòxics per a ser efectius però els utilitzats per a combatre el càncer de mama solen ser menys agressius que uns altres.

En les dones premenopàusiques, sol utilitzar-se una combinació de tres fàrmacs: la ciclofosfamida, el metotrexat i el 5-fluorouracilo (CMF). La ciclosfamida s’administra diàriament en forma de pastilles per un període de dues setmanes, mentre que els altres dos fàrmacs s’administren per via injectable o intravenosa.

Les dones postmenopàusiques amb tumors negatius als receptors hormonals reben un tipus de quimioteràpia amb adriamicina.

La durada de la quimioteràpia es perllonga uns sis mesos, amb una sèrie mensual de tractaments. Tradicionalment, la quimioteràpia s’administrava després de la cirurgia i la radioteràpia. Les investigacions actuals ofereixen altres alternatives, com administrar la meitat de la quimioteràpia, fer una pausa per a administrar la radioteràpia, i acabar el tractament amb la quimioteràpia restant.

Avanços científics

Un equip d’investigadors britànics acaba d’anunciar un microendoscopi que revolucionarà el diagnòstic dels tumors malignes de mama. Segons el doctor Nicholas Beechey Newman, de l’Hospital Guy de Londres, aquest microendoscopi, tan prim com un cabell, s’insereix a través del mugró i envia imatges ampliades a una pantalla del que està succeint en l’interior de la glàndula mamària.

Els esforços realitzats en investigació oncològica durant els últims deu anys estan donant excel·lents resultats. En la seva recent visita a Espanya, el president de la Societat Americana d’Oncologia Clínica Larry Norton, una autoritat mundial en aquesta especialitat, va assegurar que, gràcies a la biologia molecular, en aquesta dècada s’avançarà més en el coneixement del càncer que durant tota la història de la medicina.

Sentir-se bé

És molt normal preocupar-se per l’aspecte extern i desitjar recuperar la imatge anterior a l’operació. A algunes dones els fa vergonya preguntar sobre pròtesi i perruques al metge que duu el seu cas. La imatge i l’estat emocional són tremendament importants. És per aquest motiu que mereix la pena adquirir una perruca o una pròtesi si amb això la pacient se sent millor i, molt especialment, quan està comprovat que l’estat d’ànim juga un important paper en l’èxit del tractament.

Pròtesi de pit:

Una pròtesi de pit és un fals pit, que pot o no tenir un mugró. La pròtesi és convenient si es decideix no reconstruir el pit o durant el període de temps que deu transcórrer abans de prendre la decisió. A totes les dones que sofreixen una mastectomia se’ls recomana intentar recuperar, pel mètode que sigui, la forma natural del pit. Abans d’abandonar l’hospital, tindrà l’oportunitat de provar una pròtesi lleugera i temporal que es mantindrà fins que la ferida cicatritzi totalment.

La pròtesi permanent es recomana a partir de les quatre o sis setmanes posteriors a la intervenció. Les pròtesis estan fetes de silicona i tenen el pes i el tacte d’un pit natural. Duren entre dos o quatre anys. La silicona és impermeable, el que permet dur la pròtesi sota el vestit de bany.

Perruques:

El tractament amb quimioteràpia pot presentar pèrdua de cabell com efecte secundari. Cal plantejar-se la solució al problema abans que aquest aparegui. Hi ha qui li puja la moral el fet d’adquirir una perruca abans d’iniciar la quimioteràpia, tal vegada fins i tot, realitzar un canvi radical de color o estil. Altra alternativa consisteix a provar amb barrets i mocadors distints.