Ampliació del Curs de Formació per a Pares: Jesucrist, el model

En el número 520 del Catecisme de l’Església Catòlica hi llegim: “Durant tota la seva vida, Jesús va presentar-se com el nostre model. És “l’home perfecte”, que ens invita a ser deixebles seus i a seguir-lo. Amb el seu abaixament ens dóna un exemple a imitar, amb la seva pregària ens mou a pregar, amb la seva pobresa ens crida a acceptar lliurement el despullament i les persecucions”. Aquest punt del Catecisme és tot un programa de catequesi pels progenitors, procurant donar als seus fills i filles un model que doni sentit a la seva vida, per assolir la felicitat. Aquesta felicitat dependrà més del coneixement de Crist i la manera d’actuar de Nostre Senyor que sempre parla d’estimar, que de confondre la felicitat amb el benestar i les coses materials. Seguir el Mestre, ser austers, humils, pregar… és tot un programa.

El que desitgem, doncs, tots els pares i mares cristians és que els fills aprenguin de la vida de Jesús. Es per això que la vertadera pedagogia cristiana dels progenitors es basarà en l’aplicació de l’Evangeli a la seva vida personal per poder transmetre, amb el nostre testimoni, la vida de Crist.

Joan Pau II, en la IV Trobada Mundial de les Famílies del 25 de gener de 2003 a Filipines, els donava aquesta consigna: “amb l’ajuda de Déu feu de l’Evangeli la regla fonamental de la vostra família i de la vostra família una pàgina de l’Evangeli escrita per als vostres temps!” Trobem molts passatges de l’Evangeli en que Jesús demana als seus apòstols que aprenguin del infants. Això pot ajudar a les criatures a comprendre que Ell és el seu millor Amic, que quan caminava pels camins de Palestina ja els recordava i parlava de copiar la senzillesa dels petits a aquells deixebles avesats pel seu treball: “deixeu que els nens s’acostin a mi”.

Cada família, segons el seu estil i en el moment adequat, pot trobar algun versicle de l’Evangeli sobre moments de la vida de Jesús, frases, pregàries, Sermó de la Muntanya, converses amb els apòstols i deixebles, etc., sobre els quals es pot reflexionar per trobar el moment d’explicar-lo amb sensibilitat i claredat, segons la capacitat de comprensió i edat del fill o filla. Es bo aprofitar els temps litúrgics: Advent, Nadal, Quaresma, Pasqua de Resurrecció. Sempre quedaran, en el més profund de la seva ànima, les exposicions dels pares i la coherència de la vida cristiana, és a dir, actuar d’acord amb el que s’ha parlat. Donem a continuació uns valors que es poden aprendre de la vida del Fill de Déu, per aplicar-los de forma concreta a les circumstàncies dels infants i joves:

  • Pobresa i despreniment en l’estable, on neix Jesús: “l’embolcallà i l’ajagué en una menjadora, perquè no tenien lloc a l’hostal”.
  • Obediència, vida d’infant a Natzarè: “els estava subjecte”.
  • Estudi i responsabilitat, adoctrinant als mestres de la llei: “tots els que el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes”.
  • Laboriositat: desprès de trenta anys de vida oculta: “¿no és aquest el fill del fuster?”.
  • Misericòrdia: curacions de malalts, comprensió i sempre, fins l’últim moment a la Creu, el seu perdó.
  • Amistat: Llàtzer, Marta, Maria, Nicodem, Josep d’Arimatea, Zaqueu, els apòstols, deixebles, etc.
  • Alegria: “Si observeu els meus manaments us mantindreu en l’amor que us tinc… Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena”.
  • Amor: “un manament us dono, que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat”.
  • Generositat i sacrifici: La Passió i Crucifixió. Missatge de les Benaurances.

Cal recordar que avui els infants i joves reben moltes imatges que poden ser per la família una eina de comunicació perquè aprenguin a afrontar les dificultats, seguint el model de Crist: aprofitar els esdeveniments adversos i les circumstàncies difícils: imatges de guerra que es veuen als mitjans de comunicació, terratrèmols, inundacions, pèrdues per mort de persones conegudes, malalties, etc., perquè els nostres fills i filles preguin i així, els que pateixen, es trobin acompanyats per la seva oració i companyia. Fomentem d’aquesta manera l’enlairar el seu cor davant del dolor, unió amb Jesús que va patir a la Creu per nosaltres, i la sensibilitat per estimar els que pateixen.

Joan Pau II, ens deia en iniciar el seu Pontificat: “No tingueu por”. Si animem amb la paraula i amb les obres als fills i filles a seguir i a identificar-se amb Jesús, els cristians serem capaços de remoure el món. Desitgem que siguin “sal i llum”, que seguint l’exemple de Nostre Senyor donin testimoni i pregonin la bona nova d’Aquell que és “el camí, la veritat i la vida”.


Proper capítol: La Mare de Déu


Subscriu-te al Butlletí

Vols dir-nos quelcom?

El teu nom (obligatori)

El teu email (obligatori)

El teu telèfon

El teu missatge

Accepto la política de privacitat

captcha