Quatre punts sobre la obediència a l’estiu.
S’apropen les vacances, temps de descans, i per això temps d’afermar els vincles afectius amb els nostres sense oblidar la creació d’hàbits ni els límits que ens hem proposat i que hem dut a bon terme amb pactes i acords en el temps escolar.
L’obediència, és una virtut que ha de ser impulsada en totes les èpoques de l’any. Forjarà la voluntat i reforçarà el valor de l’esforç, fonamental per a la formació integral dels nostres fills.
Creiem que l’obediència sempre està impulsada per l’amor. Per això és per pares i mares, hem de fer-la agradable a través de la confiança. Aquesta confiança està basada en l’afecte, que facilita a l’infant i a l’adolescent a obeir.
Destacarem quatre punts sobre l’obediència a l’estiu; són per a reflexionar i intentar viure’ls primer nosaltres, no hi ha millor predicador que el testimoni.
1. L’alegria i el bon humor: Són mes fàcils viure’ls sense els horaris imposats pel treball laboral; juguen un paper molt important en els sentiments dels petits i en els dels adults. Mai desànim ni ordres negatives. Qui tenim el deure educar, hem de donar les instruccions necessàries i clares per a fer-nos obeir, sempre amb la comprensió de que els nens o joves tenen de fer un esforç; hem, per tant, de tenir paciència: els resultats en educació mai són immediats. Quan parlem d’obediència mai podem pensar en formes violentes d’autoritarisme, que seria fruit de voler dominar, ni d’imposició que anul·larien la voluntat del nen. Mai s’ha donat per bona l’obediència de l’esclau.
2. Ambient en vacances: Per a evitar problemes és aconsellable organitzar activitats divertides i atractives; i especialment triar llocs d’estiu on puguem trobar altres famílies ocupades de la formació dels seus fills i unir-nos per a trobar activitats (les excursions i l’esport sempre són les qualificades amb més “estrelles”) i millorar tots a través del tracte social. Molts empipaments per l’incompliment dels límits podem evitar-los, si orientem les amistats dels fills.
3. Donar major importància al diàleg: El nostre fill per obeir ha d’emmotllar-se al nostre criteri; per a fer-ho, necessita exercitar la seva llibertat, preguntar, demanar més informació, tenir iniciatives. Si hi ha bona comunicació entre els pares i el fill que ha d’obeir tot és més efectiu. Els nostres fills han d’entendre perfectament el que els demanem i nosaltres explicar-nos clarament. En temps de vacances les converses poden ser més relaxades i aprofitar el temps de descans per a tractar temes més profunds com les conseqüències de la moguda nocturna, addiccions, sexualitat, etc.… i escoltar el que pensen els nostres fills sobre aquestes qüestions. Igual que en medicina, amb el diagnòstic precoç, en educació també es tracta de preveure.
4. No demostrar mai desacord en els límits acordats, entre pare i pare, davant dels fills. És necessària aquesta actitud fins i tot en el cas de ruptura del matrimoni. Els adults sempre hem de vetllar pel bé dels fills.
Volem que l’obediència dels nens i adolescents sigui fruit de la seva responsabilitat, reflexió i que sigui assimilat per la seva comprensió del que es demana és per al seu bé. I oferim aquesta frase de Shakespeare per a no oblidar aquest estiu: “Que obeeixin aquells que coneguin les regles”.
Feliç estiu a tots! Que el nostre temps de vacances sigui ocasió de millorar a través dels valors que s’exerciten en la convivència. Ens retrobem al començar el pròxim curs.