Pel bon govern de Catalunya necessitem un Estatut de tots
1. Les conseqüències del Títol I no són teòriques. Tindrà efectes en els àmbits de les lleis, de l’actuació de la Generalitat, en l’àmbit judicial i produirà iniciatives legislatives davant el Parlament espanyol. Afectarà les nostres vides.
2. Defineix un projecte per a la societat incompatible amb el que tenim una bona part del poble català. A diferència de l’Estatut de 1979, fet per consens, aquest aixeca el mur de la divisió social. És conflictiu, motiu de confusió jurídica i per tant d’afebliment de les garanties dels ciutadans. Ens fa més indefensos davant el poder polític.
3. La seva ambigüitat i confusió permet amb facilitat configurar un model de societat molt diferent al que estableix la Constitució Espanyola adoptat per consens.
4. Els catalans no podem acceptar l’argument de que com la Constitució Espanyola ja ens protegirà dels excessos del nostre Estatut d’Autonomia, podem votar-lo favorablement. Per què volem un Estatut que és un perill?
5. El Títol I crea unes expectatives que tothom sap que la Generalitat no podrà satisfer per manca de recursos econòmics. És un acte fruit de la demagògia o la inconsciència. El resultat produirà frustració, desconfiança i desacreditarà l’Estatut i la Generalitat.
6. L’Estatut s’afirma en els Drets Històrics, però alhora censura tota referència al Cristianisme fonament d’aquests drets, cultura i tradició. La Catalunya que dibuixa l’Estatut no s’estima a si mateixa.
7. El Títol I en imposar uns principis polítics partidistes, liquida l’alternança de programes de govern que és elfonament de la democràcia.
8. Estableix una societat intervinguda pels poders públics en tots els àmbits de la vida personal i social, i exclou delsprincipis contemplats en el Títol I la subsidiarietat.
9. Malgrat la llarga enumeració de principis -alguns ben discutibles- per a guiar l’acció de govern, en menysté un de tan necessari com la seguretat.
10. Eludeixel dret a la llibertat d’ensenyament que està establert a la Constitució.
11. Pot limitar el dret a rebre classe de religió a l’escola pública (art 21.2).
12. El Títol I, fomentales unions de fetalhora que ignorael matrimoni.
13. No contempla l’especificitat de la família. Dóna peu a considerar com a tal formes de convivència que la Constitució Espanyola exclou de la definició de família.
14. Oblida escandalosament la solidaritat intergeneracional amb els menors de 50 anys amenaçats per la fallida de la Seguretat Social.
15. Dóna peu a introduir l’eutanàsia i el suïcidi assistit, pels quals la Generalitat ja ha fet pública una iniciativa política (art. 20).
16. L’art. 41.5 vulnera el dret a la vida des de la seva concepció que estableixla Constitució Espanyola, en instaurar el principi que la dona té dret a disposar del propi cos sense cap limitació, establint així l’avortament lliure.
17. El Títol I ignora els reptes de la ciènciaen l’ètica en no incorporar cap principi, dret o deure que protegeix l’ésser humà, ni tan sols els acordats per les Nacions Unides sobre la clonació.
18. Imposa la ideologia de gènere (art. 41 i altres) com a principi del govern de Catalunya. Aquesta ideologia reprodueix el mateix esquema de la lluita de classes del marxisme i el trasllada a les relacions entre homes i dones, presenta el matrimoni religiós, la família i la maternitat com a font d’injustícia i violència contra la dona.
19. Oblida als dos grups de dones mésmarginades pels poders públics: les vídues amb baixes pensions i les dones que treballen a casa a causa dels fills dels quals han de tenir cura.
20. No tradueix el principi de l’elecció directa dels diputats en mantenir les llistes tancades i bloquejades, sobre les que encara aplica més restriccions a la voluntat de l’elector.
21. Dóna un tracte marginal i insuficient a l’escàndol social de la pobresa i la marginació.
22. Per a l’Estatut, la religió iles confessions religioses a Catalunya no existeixen. Fomenta el laïcisme que pretén reduir la religió a un afer privat negant-li la seva dimensió social. Silencia el que estableixen les Constitucions Espanyola i Europea.
23. Utilitza la memòria històrica en termes partidistes i sectaris que promouen la divisió.