Necessitem bons principis pel bon govern de Catalunya

Exposició de motius.

1. Des de l’inici de la tramitació al Parlament hem vingut manifestant el nostre desacord profund amb el Títol I de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya sobre “Drets, Deures i Principis Rectors”. Són principis que afectaran les nostres vides i, les dels nostres fills i nets i, al conjunt de la societat civil. Les nostres reiterades peticions no han estat escoltades. A diferència de l’Estatut de 1979 i de la Constitució Espanyola, elTítol Idel projecte d’Estatut no és el fruit del diàleg i consens sinó una imposició ideològica d’una part del país sobre una altra.
2. Tindrà efectes en els àmbits de les lleis, decrets i ordres; en l’execució (ajuts, subvencions ensenyament, publicitat); i judicial. Produirà iniciatives legislatives davant del Parlament espanyol, que estaran legitimades per provenir d’un Estatut, per tant una Llei Orgànica del mateix Estat.
3. El Títol I defineix un projecte per a la societat, una concepció sobre les persones i el sistema de valors, que és incompatible amb el que tenim una gran part del poble català. És una imposició i per tant un retrocés per a la llibertat i la convivència. Incorpora una ideologia radical contrària a l’ètica d’una gran part de ciutadans, en temes fonamentals com la vida, el matrimoni, la maternitat i la paternitat, la llibertat religiosa i el seu exercici real. Imposa la ideologia de gènere, relega la subsidiarietat , margina l’objecció de consciència, instaura un laïcisme hostil i, desenvolupa un intervencionisme dels poders públics que retalla les llibertats individuals, la societat civili el pluralisme.
4. És conflictiu i motiu de confusió jurídica i afebliment de les garanties, perquè tot fent explícit (com no pot ser d’altra manera), el reconeixement dels drets i deures expressats en la Declaració Universal dels Drets Humans i la Constitució Espanyola (CE), en reitera principis alhora quen’omet d’altres i n’afegeix de nous. Exemples: la Constitució reconeix l’objecció de consciència

(art. 30), mentre que el Títol I ni l’esmenta, mentre proclama un dret a viure amb dignitat el procés de la mort (art. 20) que tal i com està formulat no existeix en la CE. També omet el dret a la llibertat d’ensenyament que estableix la Constitució. Aquest plantejament no comporta avantatges pels ciutadans, tot el contrari, perquè introdueix una greu confusió que produeix inseguretat jurídica i per tant, fa més indefensos als ciutadans.

5. La confusa i ambigua formulació de drets i deures del Títol I, permet amb facilitat configurar un model de societat molt diferent al que estableix la CE, construïda per consens. Davant d’aquest perill en cap cas podem assumir el pretès argument, de que com la Constitució Espanyola ja ens protegirà dels excessos del nostre Estatut d’Autonomia, ja podem votar-lo favorablement.
6. La proclamació de nous drets, diferents al conjunt d’Espanya, significa més compromisos econòmics per part de la Generalitat als que no sap si podrà fer front. Davant prestacions actuals mal ateses com els ajuts a les famílies, a la gent gran i, en especial, vídues, pobres i marginats, ajut al desenvolupament, així com la gran manca de recursos de la sanitat, ensenyament i, infrastructures, és demagògic formular nous compromisos. El resultat produirà frustració, desconfiança i, desacreditarà l’Estatut i laGeneralitat.

Afirmacions: Declaració de Principis.

7. Afirmem que Catalunya té unes arrels vinculades a la cultura cristiana. L’Estatut reclama la legitimitat dels Drets Històrics, però alhora censura tota referència al Cristianisme, malgrat ser-ne el seu fonament. La Catalunya que dibuixa l’Estatut no s’estima a si mateixa. Demanem que reconegui les arrels cristianes de Catalunya fonament evident dels nostres Drets Històrics.
8. Afirmem que la democràcia significa alternància de programes de govern. El Títol I destrueix aquest fonament en incloure la ideologia de determinats partits com a principis estatutarisque obligarana tots els governs. Demanem que siguin exclosos o modificats tots els articles als quals ens referim en aquesta declaració i, que signifiquenimposició partidista d’un model de societat.
9. Afirmem l’evidència que Catalunya depèn de la seva societat civil. Aquesta per a ser vigorosa requereix de la subsidiarietat com a principi bàsic del govern. El Títol I, que tants principis enumera, l’omet completament i queda relegada a una referència perduda en el preàmbul. Demanem la inclusió de la subsidiarietat com dret de la societat i principi del govern.
10. Afirmem que sense seguretat, la llibertat no és possible. El Títol I menysté aquest principi bàsic de l’actuació de la Generalitat. Demanem la seva incorporació.
11. Afirmem el valor insubstituïble del matrimoni com a origen i fonament necessari de la família i la societat civil. Pel Títol I, que tanta atenció atorga a les unions de fet, el matrimoni no existeix. Demanem el reconeixement de la importància singular de la institució del matrimoni, la seva protecció específica, així com la prioritat del dret de l’infant de gaudir en l’adopció de pare i mare.
12. Afirmem el valor social i personal de la família, necessàriament vinculat a la descendència i la solidaritat intergeneracional. El Títol I en el seu art. 40.1 en fa una referència tan vaga que inclouria formes de coexistència que, des de la Declaració dels Drets de l’Home i de la mateixa Constitució no serien considerades com a família. Demanem una definició clara de la família coherent amb el marc legal vigentaixí comdel deure dels poders públics a recolzar-la.
13. Afirmem que els poders públics només han de promoure les institucions socialment valuoses. Per aquesta raó no es pot assumir l’art. 40.8 que fa referència a la promoció de les unions estables de parella, amb independència de l’orientació sexual dels seus membres. No tot el que és legítim fer en nom de l’autonomia personal resulta convenient per a la societat. Demanem la supressió del concepte “promoure”, el que significa fomentar-les i, que expressa una clara preferència ideològica que resultadiscriminatòria pel matrimoni.
14. Afirmem la solidaritat intergeneracional en tota la seva plenitud i, per tant, vers la gent gran, però també vers els més joves. El Títol I s’oblida escandalosament d’aquesta segona qüestió, en no establir cap deure ni principi dirigit a fer front a la principal amenaça a l’estat del benestar pels menors de 50 anys: la fallida de la Seguretat Social. Demanem s’incorpori com a principi de Govern, el compromís amb mesures socials favorables a la sostenibilitat del benestar.
15. Afirmem el dret a una mort natural digna, ajudada pel tractament del dolor, les atencions pal·liatives i l’acompanyament compassiu. L’art. 20 del Títol I és tant imprecís que pot obrir camí a l’eutanàsia i el suïcidi assistit. Ho confirma el que la Generalitat tingui preparada una iniciativa en aquest sentit. Demanem, d’acord amb el manifestat en el Congrés dels Diputats, que el text sigui precís i que exclogui la seva interpretació per a justificar l’eutanàsia.
16. Afirmem el dret a la vida des de la seva concepció que reconeix la Constitució Espanyola i la jurisprudència del Tribunal Constitucional. L’art. 41.5 vulnera aquest dret en instaurar el principio que la dona té dret a disposar del propi cos sense cap limitació, establint així l’avortament lliure. L’avortament que és un delicte a Espanya, passaria a ser un dret a Catalunya. Demanem la seva supressió.
17. Afirmem el dret dels pares a escollir l’escola que considerin més adequada a les seves creences i opcions pedagògiques i, conseqüentment el dret a la llibertat d’ensenyament reconegut per a la Constitució Espanyola. Perquè sigui possible cal la plena equiparació entre l’escola concertada i l’estatal i el dret a rebre classe de religió a l’escola pública. Demanem que aquesta equiparació es reconegui ies faci explícit el dret a rebre classe de cultura religiosa confessional en horari lectiu a totes les escoles.
18. Afirmem el valor de la ciència al servei de les necessitats i dignitat de les persones. Rebutgem el seu ús quan utilitza l’espècie humana com a mitjà i material de laboratori, contravenint el principi ètic de que tot ésser humà és un fi en si mateix. El Títol I ignora els reptes de la ciència a l’ètica en no incorporar cap principi, dret o deure que protegeixi a l’ésser humà. Demanem la incorporació d’aquells principis i, les recomanacions de la ONU i altres organismes internacionals pel que fa a la clonació i l’ús d’embrions humans.
19. Afirmem la igualtat substancial entre l’home i la dona i, la nostra voluntat de contribuir al treball contra les desigualtats. Rebutgem el que fa el Títol I, en reduir i deformar aquesta concepció a la ideologia de gènere, una doctrina de partit, contrària a la condició natural de la persona –ser home o dona- en afirmar que és secundària i, en propugnar que l’important és el gènere, que té un caràcter optatiu perquè és conseqüència de les concepcions culturals i socials. La perspectiva de gènere afirma que el matrimoni religiós i la família amb la maternitat són responsables de la transmissió de les desigualtats i violència contra les dones. La ideologia de gènere, el “generisme”, utilitza el vell esquema de la lluita de classes i, el trasllada a les relacions entre homes i dones. Demanem l’exclusió d’aquesta concepció partidista de l’Estatut.
20. Afirmem que existeixen dos grups socials de dones marginades pels poders públics. Les vídues que han de viure amb pensions que les situen en la pobresa objectiva i, les dones que treballen a casa, a causa dels fills dels quals han de tenir cura. El Títol I, que imposa la perspectiva de gènere, s’oblida d’elles. Demanem que defineixi com a principi la fi de la discriminació en les prestacions econòmiques i, les mesures per a donar valor al treball a casa, inclòs el règim de la Seguretat Social.
21. Afirmem els drets dels ciutadans a escollir directament el seu diputat, a exigir-li explicacions al llarg de la legislatura, a que les doni i escolti, i aculli als seus electors. Aquest dret és negligit per l’Estatut, alhora que imposa noves limitacions a la lliure l’elecciócom la paritat que introdueix en les llistes electorals tancades i bloquejades. Demanem que l’Estatut estableixi el principi d’elecció directa i en aquest context, en tot cas,introdueixi el criteri de la paritat.
22. Afirmem que en una societat com la nostra, benestant i consumista, la pobresa i la marginació són un motiu d’escàndol. El compromís que el Títol I formula en aquestes matèries és insuficient. Demanem que s’incorpori com a principi la consideració de la pobresa com una vulneració dels Drets Humans postulada per la UNESCO i, que en aquests termes siguin concebudes les polítiques de resposta.
23. Reafirmem la necessària separació entre Església i Estat, sense que aquesta separació es confongui amb l’afany derelegar la dimensió religiosa a un afer privat, forçant la naturalesa de la societat, que per definició és plural i, per tant també religiosa. Afirmem el valor positiu de les confessions religioses. La llibertat religiosa no es limita a impedir la discriminació i prohibició, sinó que exigeix que els ciutadans vegin protegides les seves creences. El Títol I i, de fet l’Estatut, ignora tota referència, a les confessions religioses, i al simple fet religiós. Per l’Estatut la religió no existeix. Demanem el mateix tracte per a la religió que garanteixen les Constitucions Europea i Espanyola.
24. Afirmem que la Memòria Històrica ha de ser un factor de pau i reconciliació per a construir un futur millor. El Títol I en fa un ús esbiaixat i sectari que només pot ser font de divisió. Demanem una nova redacció que consideri i respecti totes les víctimes, incloses les que silencia: la gent morta per l’única raó de professar la fe catòlica.
25. Afirmem com a principi que la nostra europeïtat i pertinença a la civilització occidental, forma part de les arrels i tradició de Catalunya, que el Títol I oblida. Demanem que aquesta omissió d’articulació amb la cultura occidental sigui subsanada.