La reunió familiar de la taula

A les portes de Nadal us escric aquesta petita reflexió ja que és en aquestes festes quan molts ens retrobem amb una taula guarnida, amb els petits i els més grans, amb viandes – la majoria de vegades ben elaborades per les àvies que ens transmeten la seva cultura gastronòmica – i, damunt de tot amb el desig d’estimar-nos per reviure amb el pessebre (amb la mateixa il·lusió que el comença la nena que il·lustra aquesta article) el misteri de l’Infant Jesús que arriba al món per redimir-nos:

Molts pensem que asseure’s a la taula junts per menjar és un element de cohesió familiar i social i alhora una bon element d’educació dels nostres fills i néts. Es el moment d’aturar-nos de les activitats i és, alhora, l’espai de reunió, de la tertúlia i del repòs a l’àmbit familiar.

L’àpat, per avis i pares, és també un àmbit per l’educació a on, no només s’ha de donar importància a la forma d’agafar els coberts, sinó a valors més fonamentals com el què el jove tingui la seva iniciativa per cedir la fruita que li agrada més a un germà o a un convidat, o a saber escoltar i no interrompre amb veu forta o esperar-se a aixecar-se de la cadira fins que tots hagin acabat. Paciència, generositat i esforç queden ben patents amb aquests tres senzills exemples de la convivència quotidiana.

Alguns recordem la faula de “El festín de Babette”, de l’escriptora danesa Karen Blixen, autora també de “Memòries de África”, interpretada genialment per aquells comensals que tot i no saber ni el nom del que mengen (menys el coronel) van suavitzant les seves formes de parlar, es dolen d’haver enutjat als altres i s’omple tota la taula de mirades de complicitat, de perdó, d’amor i d’agraïment a les dues germanes que han quedat solteres per ocupar-se de la comunitat que els havia llegat el seu pare difunt. Per Babette la cuina és un art amb el qual és capaç d’atorgar la felicitat a les persones que gaudeixen dels seus plats.

Que convenient és a l’actualitat no oblidar la taula! Les presses per la feina i per les dificultats que ens sorgeixen cada dia podrien anar arraconant la trobada diària familiar, font de descans i de comunicació.! A molts, degut a la manca de temps, ens resulta molt pràctic prendre aliments de la nevera i en pla ràpid – tot ha de ser ràpid –, menjar desordenadament amb els conseqüents problemes de salut, normals quan es viu sense poder deturar-se.

És comprensible que dedicar-se a fer una bona cuina vol temps, del què ni ha menys cada dia; ara bé, com que menjar plegats en família és una bona eina de comunicació, hauríem de procurar un àpat junts cada dia, amb una cuina més simplificada i senzilla que els dies festius, però si ens organitzem segur que no ens privarem d’aquesta reunió de pares i fills en la que mitjançant els encàrrecs tots poden col·laborar per fer la trobada del dia.

És un art la cuina de moltes àvies que transmeten les receptes tradicionals als seus fills i néts amb la seguretat de que la memòria dels fogons i els plats típics no s’oblidaran; sempre hi haurà algun artista que prendrà el relleu i que s’ocuparà que almenys en les celebracions familiars “tastem” les receptes de l’àvia, ens asseguem a la taula, ens alimentem, dialoguem, ens trobem i tinguem l’oportunitat de donar gràcies a Déu pel que tenim.

Bon Nadal a totes i a tots !!!

Victòria Cardona i Romeu

Autora d’”Ensenyar a viure. Valors de sempre per als pares d’avui”. (Pòrtic 2006)

Subscriu-te al Butlletí

Vols dir-nos quelcom?

El teu nom (obligatori)

El teu email (obligatori)

El teu telèfon

El teu missatge

Accepto la política de privacitat

captcha