1. La doctrina social de l’Església en matèria de joc i altres aspectes relacionats. Nombrosos bisbes d’Estats Units, Canadà, Mèxic, Filipines, i altres països del món s’han pronunciat sobre situacions concretes relacionades amb el joc. Les seves manifestacions són sempre coincidents, el joc no pot ser una activitat central en la vida humana i a més castiga els més febles perquè aquests són més fàcils de quedar enganxats en aquesta pràctica. Per tant, és ben legítim que si l’Església ho fa com a tal en els àmbits diocesans concernits, els cristians laics ens pronuncien sobre un tema com el d’aquesta naturalesa.
2. El plantejament previ d’e-cristians. En el seu moment e-cristians ja va expressar el seu punt de vista a través d’un document (01/03/2012, consultar aquí) en el que es formulaven els aspectes que en funció de la informació disponible es podien contemplar com a favorables i negatius. El balanç provisional era que la implantació no tenia conseqüències desitjables pel bé comú. Després d’aquest document els òrgans de govern d’e-cristians juntament amb experts, hem continuat aprofundint en el tema, i també s’ha obert un ampli debat intern en el que ha participat tot aquell qui estava interessat. En funció de tots aquests elements, és hora ja que adoptem una posició definitiva.
3. La situació del joc en Espanya. Volem subratllar un aspecte que considerem poc tractat. El joc, els casinos, a Espanya es troben en crisi, entre el 2007 i el 2011 la facturació ha caigut un 42% i els ingressos operatius han baixat dels 557 milions d’aquell any als 325 de l’actualitat. Això ha provocat necessàriament reajustaments en l’ocupació. El joc és a España una activitat econòmica en recessió. En aquest context sembla difícil entendre com es pot dur a terme en l’actual marc regulador espanyol que és proteccionista dels interessos dels ciutadans un megaprojecte com és Eurovegas. Si dels que hi ha uns perden diners i en guanyen molt poc d’altres, no sembla raonable que un extraordinari creixement de l’oferta pugui incentivar la demanda en la mateixa mesura. Per tant, el propòsit d’instal•lar Eurovegas només es pot entendre si hi ha una modificació radical de la legislació espanyola, tant en matèria fiscal com la que regula i controla l’accés al joc per dificultar que hi accedeixin menors, ludòpates i també que s’utilitzi com una via privilegiada pel blanqueig de diners. El problema, la qüestió és que si s’implanta Eurovegas serà perquè es modificarà la legislació i si aquesta es fa extraordinàriament permissiva, lliberal, naturalment tindrà que fer-se extensiu a tot el sector, el resultat serà transformar Espanya en un gran Macao d’Europa, perquè el joc haurà passat de ser una activitat restringida, altament controlada, cercant el màxim benefici de la comunitat, a un negoci pensat pel lucre dels que el posen en marxa. Per tant Eurovegas té un factor desencadenant extraordinàriament perillós que no pot ser passat per alt, i que les autoritats que ho facin possible seran política i moralment responsables de les conseqüències.
4. El joc com a factor de creixement econòmic. Existeixen suficients estudis com per conèixer que el joc és un factor negatiu des del punt de vista del creixement econòmic, podem situar com un del últims informes el National Gambling Impact Study Commission Final Record en el que queda clar que els avantatges que pot crear el joc tenen contrapartides econòmiques i socials molt més oneroses. També és possible arribar a la mateixa conclusió a través de l’observació empírica, l’estat de Nevada i Las Vegas en concret, que exemplifiquen el model de gran casino-hotel que es vol implantar a Espanya, també està en crisi. De fet, Nevada i Las Vegas se situen entre els pitjors estats i ciutats dels Estats Units en matèria d’ocupació, creixement econòmic, i titulats superiors entre altres indicadors. Afirmar que el joc és un factor d’impuls econòmic constitueix un error greu.
5. La protecció del medi. En el cas concret de la possible implantació a Catalunya s’hi afegeix un altre problema que és l’ambiental, l’emplaçament és una zona altament sensible, perquè constitueix, d’una banda, l’última reserva agrícola del Delta del Llobregat, i, d’una altra, perquè fa frontera, fins i tot penetra, en una zona d’especial protecció per les aus immigratòries que forma part de la xarxa europea d’aquest tipus d’espais. Després de les dissortades experiències amb el regadiu Segarra-Garrigues en el que el manteniment de la protecció de la fauna ha acabat obligant a una gran reducció de la zona a regar, amb uns costos addicionals molt importants com a conseqüència de la intervenció de la Unió Europea, hauria de fer meditar més detingudament les conseqüències que pot tenir l’emplaçament escollit.
6. Tràfic de dones, prostitució i blanqueig de diners. Espanya ocupa un paper singular a Europa pel que fa al tràfic de dones, la prostitució i al blanqueig de diners. El primer cas és degut a la permissivitat de la legislació espanyola que ha fet possible que la prostitució s’organitzés a gran escala en macroprostíbuls i xarxes de proxenetisme molt importants. La prostitució va sempre lligada al tràfic de dones, no pot existir sense ella. Un nucli com Eurovegas comporta la presència d’un nombre molt important de prostitutes; joc, begudes i sexe forma part del trinomi d’atractiu d’aquest tipus d’emplaçament singular. Alhora també Espanya és per raons de pas i de consum un lloc privilegiat pel que fa referència a les drogues, i aquest és també un quart component de l’atractiu del joc. Crear grans focus d’aquesta naturalesa, sense prèviament haver legislat i haver aconseguit millors resultats sobre la prostitució i el tràfic i consum de drogues seria un error imperdonable.
7. El blanqueig de diners. Aquest és un capítol important i d’especial consideració. Si no hi ha fortes restriccions, i a la legislació espanyola hi són, i que el que demana el projecte Eurovegas és que es canviïn. El joc és el mecanisme privilegiat pel blanqueig de diners. Els emplaçaments de la Xina que es constitueixen en enclavaments singulars, a on es pot jugar mentre que a la resta del país està prohibit, es permet que flueixin diners d’aquesta manera però és per que són això, enclavament i és perquè en el país impera un règim molt particular i d’una moral més que dubtosa. En el nostre context i sistema de valors no es poden acceptar unes normes com les que proposa la companyia americana que significaria transformar el joc en un mecanisme de blanqueig de diners sistemàtic.
8. Els costos socials. Tot plegat porta a la consideració de que no es pot fer un balanç sobre una implantació d’aquesta mena sinó tenen en compte els costos socials que genera relacionats amb la seguretat, la ludopatia, el medi ambient, el sistema de valors i virtuts que tenen una profunda traducció en l’àmbit econòmic, entre d’altres. Els costos socials són importants i mai són mesurats, això és un error que no es pot repetir més, menys encara amb una iniciativa d’aquest tipus.
9. Els presumptes beneficis i les alternatives de inversió. Fins ara d’Eurovegas només s’han plantejat els beneficis que generaria però en cap cas s’han apuntat les aportacions que l’erari públic hauria de fer, els guanys que deixaria d’ingressar i les alternatives d’inversió que podrien portar-se a terme si els recursos que s’apliquessin per facilitar la instal•lació d’Eurovegas s’utilitzessin per a altres finalitats productives. Contemplar només els teòrics ingressos sense res més és una política que només condueix al desastre. No cal ser cap expert per entendre què li passa a una família que actua només pensant en el que ingressa sense cap altra consideració.
Per tot el que s’ha exposat ens oposem a l’emplaçament d’Eurovegas a qualsevol localització a Espanya.
Barcelona, dia 14 de maig de 2012.