En l’edició de dissabte passat, La Vanguardia publicava una carta titulada “Semana Santa en España” i la destacava en el requadre “El lector exposa”. La carta tracta de les activitats religioses de la Setmana Santa. El seu redactor, tot i establir inicialment que aquestes manifestacions públiques de religiositat mereixen tot el respecte en una societat lliure, s’acaba, però, contradient i afirmant que la religió ha de ser un sentiment profund, experiència interior, que hauria de limitar a àmbits més restringits que no l’espai públic. L’argument té el seu què, doncs és subtil, “raonable” i “democràtic”, però demolidor per a la llibertat religiosa: la religió és una cosa interior i no ha d’ocupar manifestacions exteriors, que en una societat democràtica i laica puguin atemptar contra la sensibilitat dels que no hi creuen.
Això condemna als cristians a l’ostracisme de la societat: Pots ser cristià en la intimitat, però no és democràtic que ho manifestis en públic. És a dir, que pot vostè creure el que vulgui, però deixant la seva manera de ser quan surti de casa. És aquesta la llibertat que ofereix la nostra societat?
Tothom té dret a manifestar les seves opinions, però cal ser molt curós en fer-se ressò d’elles quan atempten contra les llibertats dels altres. No s’entén que, a les portes de la Setmana Santa, La Vanguardia recolzi aquesta mena d’opinions que pretenen limitar la llibertat religiosa. Es la seva línia editorial? Es podria considerar un descuit la publicació de la carta, però crida l’atenció que l’hagin destacat sobre la resta de cartes del dia.
Escriu a La Vanguardia manifestant el teu desacord amb el relleu que ha donat a veus que pretenen limitar la llibertat religiosa, mitjançant la publicació destacada de la referida carta. ET SUGGERIM UN TEXT PER A LA CARTA.