Definició.
Organitzar la solidaritat de barris benestants (empreses, entitats, residents) envers barris amb necessitats no cobertes pels serveis públics, ni la solidaritat social (Cáritas, Creu Roja, entre d’altres) concretardes en programes sobre allò que es considera necessari cobrir. A l’ensems d’aquesta actuació, gnerar capital social per mitjà de la xarxa de col·laboració en els barris benestants i millorar el capital humà per mitjà del compromís i apoderament de persones residents en els barris receptors.
Objectiu i metodologia.
– Barris receptors. Pilot i barris donants de la diòcesi.
– Els barris receptors són escollits en principi a través de dos criteris: les seves elevades necessitats objectives, i el disposar ja de nuclis, persones o entitats com a cap de pont per iniciar l’inici de l’acció.
– Els barris donants són escollits pel seu elevat nivell de renda.
– L’acció és duta a terme per dos tipus d’equips diferenciats. El de barris donants treballa, d’acord amb les entitats i administracions presents, aquells aspectes que són vitals i estan mal resolts. A partir d’aquest punt, s’elabora d’acord amb els residents implicats dos o tres projectes diferents, en raó de la seva dimensió organitzativa i econòmica.
– L’equip dels barris donants té per objecte la comunicació i promoció dels projectes concrets i de les modalitats de cooperació.
Criteris a considerar.
En general és una actuació obertament catòlica.
En relació als barris receptors:
– La conformitat, la complicitat amb la/les entitat/s que actuen al barri. El fonament és la parròquia.
– Que l’objectiu a desenvolupar en forma de programa doni la possibilitat de fer guanyar capital social i/o humà als afectats, d’organitzar-lo en part o en tot.