Religió a l’escola

Grans blocs del Congrés i llurs temàtiques:

A)Per què cal la religió a l’escola? Aquest bloc està pensat per establir les raons, l’argumentari pel qual considerem que la religió ha d’estar present a l’escola. De fet, els cristians desitjaríem que impregnés tota l’activitat de l’escola. No només s’ensenyés com a assignatura, sinó que es visqués per part de totes les comunitats de l’escola. Això s’assoleix en determinades escoles privades o concertades de caire confessional. La presencia de l’assignatura de religió a l’escola pública és una reducció del fet religiós a l’àmbit purament acadèmic i no respon a l’expectativa anterior, però cal preservar-la davant les posicions laïcistes.

1. La religió com a concepció del món i forma de viure: ponència de caire general introductori que ha de presentar que la religió no és una teoria o una filosofia que només afecta a l’esfera intel·lectual de l’home, sinó que impregna i dona sentit a tota la seva vida. Cal presentar que el cristianisme no és un conjunt de pràctiques que s’afegeixen a la vida de cadascú, sinó és una concepció del món que està present en cada decisió rellevant de la persona, que dóna sentit a l’amor, al sofriment… D’aquí que la formació dels alumnes hagi d’incloure necessàriament la religió.
2. La religió cristiana, un bé per a la societat: ponència que hauria de destacar els aspectes de la moral cristiana i de la seva pràctica que ajuden a formar bons ciutadans i a cohesionar la societat. Els cristians no són una amenaça contra la societat, ans al contrari, és donen a ella. Els valors cristians ajuden a combatre la crisi/la desorientació moral actual que ens porta a la crisi econòmica.
3. L’ensenyament com a formació integral de la persona: ¿Què ensenyem als nostres fills si no els ensenyem a viure? Aquesta ponència hauria de presentar que l’ensenyament no és només un procés d’adquisició de coneixements, sinó de formació de persones. Cal donar als alumnes eines per entendre la vida i saber prendre les decisions més encertades en els moments crucials d’aquesta. Hauria de tocar també el tema del dret dels pares a l’educació dels seus fills.
4. Formes d’integració de la religió a l’escola: des de l’escola confessional o no, privada o concertada, a la pública, aquesta ponència hauria de presentar els diversos graus (casuística) en que la religió (en especial la cristiana) pot estar present en diversos àmbits educatius, en funció dels requeriments o circumstàncies d’aquests. Fora bo que presenti exemples reals de diversos centres.

B)Estat actual. Aquest bloc està pensat per presentar un diagnòstic de l’estat de l’ensenyament de la religió a l’escola, especialment l’escola pública i en l’àmbit territorial de Catalunya. Es tracta de presentar la tràgica situació de l’assignatura de religió a l’escola pública catalana, a través de la visió dels diversos “actors”. Cal fer palesa la situació de raquitisme i desprotecció oficial de l’assignatura. El bloc hauria d’acabar concloent que precisament allò que considerem més important per als nostres fills – ensenyar-los a viure, segons hem vist al primer bloc – ho estem deixant en mans de persones que pensen molt diferent de nosaltres o, en darrera instància, en mans de ningú.

1. Estat actual de l’ensenyament de la religió a Catalunya. Escola concertada i escola pública. Primària, ESO, Batxillerat (Universitat). Àmbits territorials. Ponència adreçada a presentar els grans números de l’escola pública catalana i la situació de l’assignatura de religió en ella. Caldria també fer un repàs a la normativa que regula aquesta assignatura. Hauria de ser presentada per un representant del Departament d’Ensenyament (DE). Les ponències a continuació intentaran caracteritzar les diverses facetes i punts de vista de l’assumpte.
2. Problemàtica: La pressió del laïcisme. Aquesta ponència hauria de presentar la pressió d’alguns directors i/o claustres per eliminar l’assignatura de religió dels seus centres. Caldria presentar casos reals dels que es tingui prou constància com per il·lustrar aquestes pràctiques generalitzades però ocultes. Els representants del DE presents haurien de veure situacions de vulneració de drets que d’altra manera és difícil de fer-los-hi arribar. Difícil saber qui pot presentar aquesta ponència.
3. Problemàtica: la situació del professorat de religió. Es tracta de plantejar el punt de vista del professorat de religió. La seva situació econòmica i acadèmica. La seva situació anímica, de motivació. La seva problemàtica com a col·lectiu. Però també tractar dels problemes de la seva fidelitat a la doctrina de l’Església, de l’escàndol que provoquen professors que viuen manifestament en contra del cristianisme o que, fins i tot, ensenyen doctrina contrària. Hauria de ser presentada per un representant dels sindicats de professors de religió.
4. Problemàtica: la difícil intervenció de l’Església a l’escola pública. La ponència hauria de descriure el paper de l’Església (a través de la seva jerarquia) en la “gestió” de l’assignatura de religió a l’escola pública. L’elecció de professors. La tasca pastoral de guiatge sobre professors i pares. La manca de suport del poble cristià? La indiferència dels pares, dels preveres, dels bisbes? Hauria de ser presentada per un membre de la pastoral corresponent, d’algun dels bisbats.
5. Problemàtica: la desafecció dels pares. La ponència hauria d’expressar la visió dels pares sobre la situació. La percepció de la religió com una assignatura prescindible? Desconfiança dels pares cristians envers l’ortodòxia de l’ensenyament? Por a que el fill pateixi aïllament o menyspreu? Experiències d’enfrontament amb directors i professors? Hauria de ser presentat per un pare o mare, o membre d’alguna AMPA o associació d’AMPAS.

C)Què cal fer? Es pretén que en aquest darrer bloc, els actors, que han estat testimonis del plantejament del bloc 1, i que s’han sentit mútuament els problemes en el bloc 2, plantegin propostes d’actuació factibles des dels seus propis àmbits de responsabilitat i/o en coordinació amb altres actors. Aquest bloc podria tenir el format d’una (veritable) taula rodona, en que es motivés un diàleg entre els actors davant de l’audiència. El paper del moderador és vital.

1. Ha de canviar l’assignatura de religió? El seu estatus? El seu contingut? Aquesta primera intervenció podria ser un recull (breu) de la problemàtica aflorada al bloc 2 i un suggeriment d’acció per a cadascun dels actors, que els motivi a intervenir a continuació. El moderador podria fer aquest plantejament. Podria ser un membre destacat de E-cristians, per exemple, el president.
2. Respostes des del Departament d’Ensenyament. Intervencions del representant del DE.
3. Respostes des dels sindicats de professors. Intervencions del representant dels professors.
4. Respostes des dels responsables dels bisbats. Intervencions del representant de l’Església.
5. La visió dels pares. Intervencions del representant dels pares.
6. Conclusions del congrés: recull a càrrec del moderador de la taula rodona.

Preparació del Congrés:

Data temptativa: principis de novembre.

Participació necessària en el congrés:

1. Departament d’ensenyament.
2. Sindicat(s) de professors.
3. Representats del(s) bisbat(s) de Barcelona.
4. Associacions de pares i mares.
5. E-Cristians

Altres participants:

1. Directors de col·legis (que estiguin a favor).
2. Representants d’associacions cristianes (Escola cristiana?).
3. Professors de religió.
4. Rectors de parròquies.
5. Presidents d’AMPAS

Format del congrés

Es proposa fer-ho en un dia laborable (no dissabte). La raó és perquè per a la majoria de persones que estan cridades a assistir-hi, la temàtica del congrés és una qüestió de feina. Podem tenir més participació “del ram” que en un dissabte o festiu. Aquest criteri xoca amb una possible funció divulgativa del congrés: arribar a tot tipus de persones.

Durada: una jornada, amb dues sessions al matí i una a la tarda: Dues sessions de ponències i torn de preguntes/intervencions del públic, més una tercera de taula rodona amb moderador i diàleg entre els tertulians. Limitadíssima intervenció del públic si la cosa funciona.

Procés:

1. Aprovació del programa bàsic del congrés. Definició d’un objectiu i/o argumentari desitjable per cadascuna de les intervencions. (Aprovació del present document, CE i SG de E-Cristians)
2. Aprovació del format del congrés? (CE)
3. Proposta de ponents per cadascuna de les intervencions.
4. Recerca de recolzaments per impulsar-lo: reunions amb entitats cristianes, personatges,… que ens puguin ajudar a tirar-lo endavant. Quines?
5. Ajust del programa.
6. Reunió amb els diversos actors/ponents per proposar la seva participació al congrés.
7. Reunions – debat amb els ponents per ajustar l’argumentari del congrés i possibles conclusions.