Pel seu interès, reproduïm la carta dominical de l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, del diumenge, 22 de març de 2020
El coronavirus ha posat en estat d’alerta el nostre món: l’economia, la política, la religió, la sanitat pública, les escoles, les universitats, els llocs de treball, etc. A tots ens agafa por, una certa dosi d’incertesa, semblant a la que tenien els apòstols quan navegaven pel llac de Tiberíades i un fort vent sacsejava la barca fins al punt de posar-la en risc d’enfonsar-se.
Ens envaeixen pregunten que són al cor dels ciutadans: Què hem de fer? Estem fent el correcte? Caldria prendre mesures més contundents?
Les autoritats ens insisteixen en la importància de col·laborar activament seguint les seves indicacions per evitar que aquest virus es propagui. Prego insistentment a tothom que seguim totes les instruccions. Per això, mentre duri aquesta situació de greu crisi sanitària, convido a seguir la celebració de la Santa Missa per televisió o per ràdio. A més a més, no oblidem que a casa podem pregar sols o en família.
A Déu el trobem també en les persones que ens envolten. Moltes persones estan soles, no podran sortir al carrer a comprar menjar o medicines i necessitaran també el consol d’una visita, d’una trucada telefònica. Per què no fem un gest de bon samarità i atenem els germans més necessitats, els nostres veïns? Això sí, seguint sempre les indicacions sanitàries exigides per evitar el contagi, especialment, entre la població de risc.
Procurem ser prop dels qui pateixen i ho passen malament. Estiguem disponibles en tot moment. A vegades, n’hi ha prou simplement d’escoltar, de donar una paraula de consol i d’ànim. Durant aquests dies, aprofitem d’una manera particular el telèfon, internet i les noves tecnologies per ser ben prop de les persones que estan més soles.
Aquest temps de reclusió, és també una oportunitat. Que no ens robin tot el temps les tecnologies. Dediquem temps per repassar la nostra vida, per pensar cap a on i com volem orientar la resta de les nostres vides en aquest món, a l’espera de la trobada definitiva amb Déu.
La reclusió a casa nostra pot ser també un bon moment per al recolliment i per a la pregària personal i familiar, per regalar un temps a Déu. És un temps ideal per a la lectura atenta i pregada dels passatges bíblics que l’Església ens ofereix en la litúrgia d’aquests dies de Quaresma. D’aquesta manera fem realitat el que diu el Concili Vaticà II: la família pot i ha de ser «Església domèstica».
Germans i germanes, us animo a invocar diàriament la intercessió de la nostra Mare, Santa Maria, amb aquesta preciosa pregària: «Sota la vostra protecció ens refugiem, oh Santa Mare de Déu. No desoïu les nostres súpliques en les nostres necessitats, de tots els perills deslliureu-nos sempre, Verge gloriosa i beneïda.»
Benvolguts germans i amics: Que el Senyor ens beneeixi, ens guardi i ens concedeixi la pau!
† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona