Publicada a La Vanguardia el 19-2-2016
És amb sentiment de tristesa que ens adrecem a Vte., Sra. Colau, en la seva qualitat d’Alcaldessa de Barcelona i ho fem en la nostra condició de cristians.
En l’Acte solemne de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona que enguany s’han concedit aquest mateix dilluns en el si del Saló del Consell de Cent s’han llegit uns versos que amb el títol de “Mare Nostra” parodiaven el “Pare Nostre” l’oració central dels cristians que el mateix Jesús, el Crist, ens va ensenyar i que és el més preuat llegat amb el qual ens adrecem al Pare de la Creació tots els cristians dels cinc Continents.
Han estat moltes les manifestacions orals i escrites que s’han sentit des d’aquell moment. No volem entrar en la polèmica i respectem totes les opinions. Afortunadament la llibertat d’expressió és avui un dret inalienable de tots però aquest dret ha de conjugar-se amb tots els drets que, de caràcter fonamental, tenim reconeguts i protegits en el nostre Ordenament Jurídic; tota llibertat troba el seu límit en la invasió de l’àmbit de la llibertat dels altres i tot dret és reconegut en relació als altres drets. Aquestes són les regles de la convivència i aquesta és la funció social del dret al que han arribat sortosament els drets fonamentals com a columna vertebral dels Ordenaments Jurídics.
Per a nosaltres, els cristians, el Pare Nostre ens acompanya i ens fa meditar el missatge central del Cristianisme que és l’amor de Déu als homes, la solidaritat de tots els cristians amb la humanitat sencera sense exclusions i el deure moral de perdonar i també de demanar perdó, tot pregant l’ajuda de Déu perquè així sigui.
Avui l’adscripció a la fe no és cap obligació ni cap privilegi. A les presons, als camps de refugiats, en l’èxode, en la guerra, en la tortura i en el martiri milers d’homes, dones i criatures, els cristians imploren a Déu mitjançant el Pare Nostre. Tan sols cal veure les persecucions dels més febles, cristians i també no cristians, en el món d’avui per saber del dolor, de la misèria i de la trista realitat de l’immensa majoria dels éssers humans, quina sensibilitat individual ens resulta impossible de mesurar però quin patiment no és mesurable perquè és del tot patent, manifest i insultant .
Doncs bé Sra. Alcaldessa, li preguem que en el successiu tingui en compte els sentiments de les persones que conformen la societat de la qual Vte. és la primera responsable de la seva administració.
Josep Mª Carbonell, Jordi Lopez Camps, Eugeni Gay, Núria Gispert, Eduard Ibáñez, David Jou, Margarita Mauri, Carlos Losada, Josep Miró i Ardèvol, Núria Sastre, Francesc Torralba, Eudald Vendrell