Ara més que mai és necessària una Església que compleixi amb la seva missió, que el papa Francesc va definir com una Església en sortida, és a dir, que lluny de l’abstracció, el bloqueig, de considerar-se un reducte, es projecti a tota la societat. A aquesta tasca, la direcció de la qual correspon als nostres bisbes amb la participació de tots els seus preveres, estem cridats els catòlics sense excepcions, per constituir el poble de Déu en marxa. És evident que no es tracta d’un mandat nou. Hi és des de sempre. És la crida a sortir a predicar i batejar a tots els pobles que fa Jesús i que tanca l’Evangeli de Sant Mateu.
Aquesta acció vol dir adequar-nos a les noves circumstàncies, però sense perdre allò que defineix l’essència del cristianisme catòlic, que té en la comunió, en la presència real eucarística la seva volta central. Una reflexió sobre la situació actual i la necessitat d’actuar de forma adequada en les actuals circumstàncies, la podeu trobar aquí, i correspon al meu blog de ForumLibertas.
e-Cristians estem adaptant-nos a aquesta situació nova, als seus desafiaments i problemes, i contemplem amb un cert estupor com la ideologia dels que ens governen els indueix una vegada i altra a errors que paguem tots. Ara mateix la Generalitat, que amb tanta lentitud i falta d’eficàcia actua per protegir les vides de persones grans que viuen a les residències, ha respost amb diligència a la petició de les empreses que es dediquen a l’avortament, reduint els controls i garanties que estableix la llei, per practicar-los. La raó real, com gairebé sempre, està emmascarada pel discurs polític. No és altra que les empreses que es dediquen al negoci de l’avortament, també han vist reduir en gran manera l’afluència de dones, i amb això els seus ingressos. La solució que han demanat és molt simple: que es redueixin al mínim les exigències per avortar i que es pugui resoldre amb una sola visita. Aquí la Generalitat ha donat una resposta immediata. Quines estranyes mentalitats presideixen el nostre país quan la vida en un extrem i altre de la cadena de la vida sembla importar tan poc?
Aquesta crisi és històrica i no sabem quins canvis generarà, però certament n’hi haurà i un d’ells serà mostrar de manera descarnada si som observadors, atents i lúcids, la manipulació del poder cap a tots nosaltres.
Per afrontar les transformacions e-Cristians vol reforçar la seva dimensió com a comunitat. Per això hem començat l’organització en els Cercles, 10 o 12 persones reunides amb un membre de la Comissió Executiva de manera virtual, a través d’un grup d’internet, i usant si així es considera, aquells altres instruments per fer comunitat, que les diverses possibilitats de la comunicació actual ens ofereixen, i que queda a la discreció de cada grup. Una persona de la Comissió Executiva s’ha posat o es posarà en contacte amb vosaltres, primer per correu, després per telèfon, per convidar-vos a formar part del Cercle. Queda a les vostres mans acceptar-lo o no, però seria bo que de tot això traguéssim com a primer aprofitament una millor i major relació entre tots nosaltres, que ens permeti complir en major mesura la nostra tasca de servir a Jesucrist i la seva Església, en allò que ens correspon: la presència cristiana a la vida pública en les seves dimensions més col·lectives, més polítiques. Us convido per tant, a què respongueu afirmativament a aquesta crida a construir el vostre Cercle. Si a algú de vosaltres no li arriba la trucada, el missatge, us prego que us poseu en contacte amb la secretaria d’e-Cristians: secretaria@e-cristians.net.
La iniciativa, actualment en curs, és la difusió i ús d’un dictamen jurídic elaborat pel membre de la Comissió Executiva, advocat de l’Estat en excedència i antic membre de Consell d’Estat, el Sr. Manuel J. Silva, que serveix per orientar amb claredat i concreció dels termes per exercir el culte a les esglésies, i així evitar arbitràries interpretacions que coartin aquest dret. Ho hem distribuït entre els sacerdots i els bisbes per si pogués ser-los d’utilitat, i està a la vostra disposició a la web d’e-Cristians aquí. Aquesta és una de les nostres línies de treball: la defensa i promoció del dret a la llibertat religiosa i al culte que d’ella es deriva, d’acord amb la legislació existent, i òbviament sense detriment del que en cada moment decideixin els bisbes d’acord amb el dret canònic.
Una segona línia de treball comença aquesta mateixa setmana, a partir d’un document sobre la vida com a problema polític, i que se centra en la tràgica situació que travessen els ancians de les residències i en general les persones de més edat, així com l’aplicació del triatge hospitalari i les instruccions que el servei d’emergències de la Generalitat ha establert. A més dels fets concrets, en tot això s’està gestant una qüestió decisiva en què hem d’intervenir. Es tracta del valor de la vida humana, de qui té dret a establir-lo i limitar-lo, i a plantejar una alternativa cristiana al creixent utilitarisme que s’està desenvolupant entorn del sentit de la vida.
En una societat que ha assumit l’avortament i que ha prescindit de tota significació del no nascut, en què l’eutanàsia comptava, almenys fins abans de la crisi del coronavirus, amb una notable acceptació, és perillosament fàcil fer un pas més i valorar la dignitat i la vida de les persones d’acord amb la utilitat que el poder i els seus experts li concedeixin. I això, si arriba a consolidar-se, serà molt més perillós i tràgic que el mateix coronavirus.
Us convido a participar activament en les iniciatives d’e-Cristians per contribuir a aquesta Església en sortida i a un món millor inspirat en el Regne de Déu.
Que Ell en la seva infinita misericòrdia ens guardi i que el seu Sant Esperit ens guiï en Jesucrist.