Colau contra “les dones i esposes”
El govern municipal que presideix Ada Colau ha etzibat una nova iniciativa que defineix molt bé la mentalitat amb la qual contempla la vida. Es tracta de la “Guia de l’ús no sexista del llenguatge”. Teòricament, segons la pròpia intenció manifestada, són instruccions perquè la dona sigui present en el llenguatge. És una batalla inspirada per la perspectiva de gènere que en molts casos constitueixen veritables aberracions gramaticals. No és una batalla menor, les concepcions totalitàries tendeixen a manipular el sentit del llenguatge. Però tot i ser greu que els recursos de l’Ajuntament s’apliquin a rentades de cervell d’aquesta mena (no és una dada menor que les empreses que vulguin concursar en ofertes municipals hagin de presentar els seus plecs de condicions passats pel sedàs del llenguatge “no sexista”, aquell que Bibiana Aido va utilitzar creativament apel·lant els “miembros y miembras”). Però més enllà d’aquest fet n’hi ha un altre de més sorprenent relacionat precisament amb la visibilitat femenina. El manual municipal de formatejat de les ments estableix que en lloc de referir-se a “dones o mullers” faci servir l’expressió “parelles o conjugues”. Com és evident, aquí el que desapareix és la condició femenina de la “cònjuge” que és una curiosa forma de treballar perquè la dona sigui ben visible.
La CUP contra la llibertat d’elecció de les dones
Per continuar amb el llistat de despropòsits en el que ens van submergint, cal fer esment de la doble intervenció de la CUP, al plenari de l’Ajuntament 23 de novembre i del 21 de novembre al del Parlament, dirigida a evitar que les dues institucions atorguin subvencions a Pro vida. Un fet òbviament innecessari donat que la Generalitat poc, per no dir res, ha aportat a aquesta associació en el capital d’ajuda a les mares, i Ada Colau ja va decidir no renovar el conveni que hi havia des de l’època de Xavier Trias, que subvencionava pel valor del 50% del cost de l’assistència a 40 dones. Però aquest no és el fet escandalós, en tot cas només indicaria que la CUP té pocs temes concrets per abordar en els plenaris. El que expressa una mentalitat sectària és que raonin la seva oposició en nom al dret d’elegir de les dones, quan elles en l’àmbit dels serveis públics no tenen aquest dret. Quan acudeixen a l’assistent social, si volen avortar tenen la prestació del servei gratuïta pagada per la Generalitat. Però si prefereixen tenir el fill i estan mancades de recursos, el que fa l’assistenta social és enviar-les a casa tal com han vingut, perquè ni en l’àmbit municipal, ni el català, ni l’estatal, hi ha la més mínima ajuda per a les mares amb necessitats. No hi ha opció. És tràgic i irresponsable que un país que té un problema de natalitat pagui el 100% dels avortaments i no atorgui ni un euro a les mares que volen infantar. Amb el seu discurs, el que fa la CUP, en realitat el que fan tots, és evitar que la iniciativa social, com la de Pro vida pugui ajudar a les mares a que tinguin el seu fill, pal·liant la mancança pública. Doncs fins i tot en això estan en contra.
I davant d’aquests despropòsits, què podem fer?
En primer lloc estar informats. Si no tenim els canals, l’atenció necessària en les institucions públiques, fets d’aquesta mena es produirien amb la més total de les impunitats sense cap mena de resposta ni consciència social. Mentre uns sectors, els que impulsen aquestes i altres aberracions, tenen un viu interès per la política, massa cristians viuen absolutament al marge d’ella. No sóc qui per dir-ho, però per ser-vos franc diré que em sembla una actitud pecaminosa perquè adjurar de l’interès pel qual fan els governs i les institucions i no actuar en conseqüència és senzillament renunciar a la construcció del bé comú, que és una obligació per a tot cristià.
I parlant d’acció, tres referències concretes:
- El dia 5 s’ha reunit el Grup de Treball de la Ideologia de Gènere per preparar el programa d’acció de cara a l’any que ve. És un àmbit decisiu. Ho manifesten els dos exemples d’aquesta setmana que us he assenyalat.
- El dia 12, a les 19:30h. fem a la nostra seu de la parròquia del Pilar (c/ Casanova, 175, Bcn) una sessió dedicada a conèixer la situació, perspectives, el què hem fet i el què podem fer en relació a l’eutanàsia. L’anàlisi i diagnòstic correrà a càrrec del Manel Silva, de la Comissió Executiva d’e-Cristians, advocat de l’Estat i membre del Consejo de Estado. Et convido a participar i a contribuir a identificar noves iniciatives d’actuació.
- El dia 18, a les 19h. i també a la nostra seu de la parròquia del Pilar (c/ Casanova, 175, Bcn) inicia la seva tasca un Grup de Treball que té com a objectiu preparar una campanya d’afiliació a e-Cristians. Els temes a tractar són: Per què soc soci d’e-Cristians? Quin motiu pot tenir una persona per fer-se soci? Per què m’ha dit que no aquell a qui li vaig proposar? I en sentit contrari: Per què vaig aconseguir fer aquell soci? En definitiva, quines són les motivacions, els punts forts i també els punts febles. Et crido a aportar la teva opinió participant en la sessió.