Quina terrible paradoxa! Un Congrés pràcticament paralitzat i buit segueix tramitant la Llei Orgànica per a legalitzar l’eutanàsia a Espanya. Seria un dels pocs països del món en què impera aquesta visió tan terrible, tan utilitarista de la vida humana. Sembla mentida que en una tragèdia com la que vivim on hi ha tants morts, on la gent gran ha quedat en moltes ocasions abandonada a la seva sort en residències, o a casa seva perquè són massa vells per traslladar-los a un hospital. Sembla mentida que després de comprovar com entre els majors de 75 anys en determinats hospitals, fins i tot en alguna comunitat autònoma, no tenien accés a l’últim recurs dels respiradors, i abundava l’ús de morfina com a solució final, resulti que l’eutanàsia sigui una de les ocupacions més destacades de Congrés dels Diputats. És tan anòmal que convida a pensar malament. En qualsevol cas, és una tramitació que sembla mig clandestina sense llum ni taquígrafs, sense compareixences de nombrosos experts, sense contrast d’opinions sobretot dels que discrepen raons objectives. La principal d’elles és que Espanya, té uns serveis de cures pal·liatives tercermundistes, del mateix nivell que Geòrgia o Moldàvia, com pot constatar-se en el text que us adjuntem, i que és l’escrit dirigit a tots els diputats de Congrés, perquè almenys 15 d’ells, i d’acord amb el reglament de la Cambra, sol·licitin la suspensió de la tramitació de la llei. La raó bàsica i inicial és molt completa i clara. No hi ha opció, per tant llibertat, si només es pot triar entre una mort marcada pel sofriment per falta de cures pal·liatives o la mort infligida pel metge. Cap tribunal acceptaria que tal elecció fos vàlida, perquè no hi ha llibertat si la contrapartida consisteix a patir. Nosaltres, com a cristians rebutgem l’eutanàsia, entesa com a mort infligida pel metge, en qualsevol cas, i defensem les cures pal·liatives com la solució millor i més humana. Si bé en aquesta iniciativa, a la qual s’han sumat entitats no confessionals, el que demanem del Congrés dels Diputats és que paralitzi la tramitació de la llei fins que no s’hagi aplicat un pla de cures pal·liatives que atengui el 100% de la població. Aquesta posició no hauríem de defensar-la només els que estem en contra, sinó també aquells que reclamen l’eutanàsia com un presumpte exercici de llibertat, que en les actuals condicions de pobresa, desigualtat social, gent gran vivint sols, residències amuntegades, no existeix. Si s’aprovés seria una imposició crua i pelada: o patiment o mort ocasionada pel metge. Aquesta no és una societat humana.
A aquestes raons bàsiques, que hauríem de compartir tots els que perseguim des d’un enfocament o un altre la Bona Mort, se li afegeixen ara dos fets addicionals. La terrible inoportunitat, com apuntava al principi, de demostrar que la prioritat de Govern i el Congrés és com matar en lloc de com viure, a tanta mort afegim una idea addicional il·legal de mort. Si ara amb l’eutanàsia prohibida, s’ha practicat en un nombre desconegut, però per a res anecdòtic en determinats hospitals, i en algunes atencions domiciliàries en residències, què no hauria passat si s’hagués legalitzat la cultura de la mort que significa l’eutanàsia, amb la pressió social que porta afegida. Tot això és molt perillós. Ara mateix s’està estigmatitzant a la població de risc, als majors de 75 anys i hi ha veus que demanen que se’ls confini de manera indefinida a casa, en una mena d’arrest domiciliari massiu. Hem vist la facilitat amb la qual determinades instàncies de la sanitat pública, com en el cas de Catalunya, es practicava, el cribratge, la selecció de qui tenia dret a esperar viure i qui no, sense cap mena de problema ni grans protestes polítiques. I ara en una societat que estarà molt condicionada pel dèficit i el deute públic, es vol aprovar una llei que acabarà d’empènyer a la gent gran a considerar-se un destorb en aquesta vida. És inacceptable.
Com també és inacceptable que es cridi a la unitat per realitzar un pacte d’Estat, i al mateix temps aquells qui fan la crida impulsin una mesura tan divisiva, tan rebutjada pel món com és l’eutanàsia.
Per totes aquestes raons e-Cristians, juntament amb altres importants associacions de Catalunya i de tot Espanya, hem iniciat una acció dirigida a aconseguir la suspensió de la tramitació de la llei, i a moure una campanya a les xarxes socials que donin suport a aquesta iniciativa. Ara veurem quins són els diputats que anteposen la seva consciència a la consigna de partit.
Aquesta és una altra nova iniciativa d’e-Cristians des que va començar el confinament fa poc més d’un mes. La primera va ser el dictamen que hem facilitat als sacerdots i bisbes que concreta el que es pot i no es pot fer amb vista al culte religiós, i deixa clar com s’ha accedit a aquelles actuacions policials que han desallotjat persones d’un temple tot i que complien amb totes les normes de distanciament social. Molts bisbes i sacerdots ens han escrit agraint aquest servei. La segona iniciativa ha estat la declaració alertant a la societat, a les seves institucions de mal tracte que estaven rebent les residències de gent gran, i les persones d’edat, concretament els més grans de 75 anys, en l’atenció domiciliària i en l’ingrés als hospitals per part del Servei d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM). Uns dies després d’aquesta declaració, el Ministeri de Sanitat feia pública una instrucció que recollia els criteris que manifestàvem, i especialment prohibia a tota imatge i selecció de tractament en relació amb l’edat. Aquest dijous 16, La Vanguardia informava d’aquesta iniciativa d’e-Cristians.
I ara, mantenint vives aquelles línies de treball, llancem aquesta tercera i molt important iniciativa per frenar la legislació sobre l’eutanàsia.
Tot això no podem fer-ho si no ens ajudes amb la teva participació, i amb el teu suport econòmic. Ara més que mai, perquè ens ocupem d’allò que és important i que està desatès, necessitem més associats, necessitem la teva ajuda econòmica.
Si comparteixes aquests projectes, si vols evitar que aquesta pandèmia acabi transformat a pitjor aquesta societat, contribueix al fet que tots junts siguem més forts.
Et desitjo pau i bé per a tu i tota la teva família.