El Govern socialista ha aprovat en Consell de Ministres la supressió de l’educació especial, a la qual s’acullen els alumnes amb discapacitat: en el termini de deu anys els menors amb necessitats educatives especials han de cursar els seus estudis en els centres ordinaris, que serà quan comptaran amb els mitjans necessaris per atendre’ls de manera “inclusiva” juntament amb la resta de l’alumnat. En Change s’ha habilitat una iniciativa per demanar al PSOE que recapaciti.
L’educació especial sorgeix com a necessitat de donar atenció especialitzada als infants amb discapacitat, adaptant-se al seu ritme d’aprenentatge, potenciant la seva autonomia i protegint-los d’ambients potencialment hostils. En total hi ha 35.000 alumnes a Espanya en els més de 450 centres d’educació especial (sobretot concertats).
La integració efectiva de les persones amb discapacitat intel·lectual és un dels principals objectius de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides, i s’ha de complementar amb l’autonomia pedagògica que es reconeix als centres educatius de titularitat privada, el que suposa la lliure elecció per aquests en el seu projecte educatiu de el model pedagògic que millor s’adeqüi als objectius de formació, d’acord amb el seu propi ideari, sempre que no vulneri cap dret fonamental dels membres de la comunitat educativa.
L’elecció d’un model d’educació especial o d’un model d’inclusió a l’aula no suposa la vulneració el dret a la inclusió social que gaudeix tota persona amb discapacitat, si va acompanyada de les mesures oportunes per fer aquesta inclusió viable i real: la integració social pot aconseguir per altres vies, no només a l’aula.