Declaració d’e-Cristians: A qui votar. Una reflexió des de la perspectiva cristiana

Davant les eleccions al Congrés dels Diputats, i al Senat del proper 28 d’abril, volem proposar una reflexió a tots els cristians, tant aquells que es reconeixen en la fe i intenten viure com a cristians, com aquells altres que consideren que la cultura i la moral cristiana han tingut un paper important en la configuració dels valors de la nostra societat i de les seves institucions. També ens dirigim a totes les persones de bona voluntat que vulguin reflexionar amb nosaltres, més enllà en aquesta reflexió.

 Un greu dèficit democràtic que ens pertoca a tots

Desitgem plantejar en primer lloc i abans de a qui votar, per què i com hem de votar en la nostra democràcia representativa. Aquesta és una qüestió que ens afecta a tots.

I aquest interrogant es pot resumir en una sola qüestió pràctica: Quantes vegades ha parlat vostè amb algun diputat de la seva circumscripció, en quantes ocasions ha acudit a ell per protestar, demanar ajuda, proposar alguna cosa? Doncs sense aquest mecanisme actiu la democràcia representativa és una ficció, un contracte en blanc. Com en blanc queda el nom del diputat que ens hauria d’atendre. I aquesta absència és greu, perquè el que justifica la democràcia representativa és precisament aquest servei inexistent.

I això és així perquè l’actual sistema de partits presenta uns greus defectes:

– Tot i que legalment està establert que el diputat no obeeix a cap mandat imperatiu, en la pràctica es limita a obeir al partit. D’aquesta manera, s’accepta que el diputat no representa als que l’han elegit, sinó a l’organització política. I això és una anomalia democràtica perquè els partits són lleres, instruments, però no fins.

– El problema fonamental sorgeix a causa de les llistes tancades i bloquejades, on el lloc que s’ocupa és decisiu per sortir electe, i aquest lloc no el determina la preferència del votant, sinó l’ordre de la llista electoral, que ha estat determinat per el líder polític i a un limitat entorn de persones. Els titulars dels diaris l’han descrit fins a la sacietat sense especial escàndol: “Sánchez situa com a cap de llista …”, “Casado renova …”, “Rivera canvia a la majoria de …”, i el mateix es pot dir d’Iglesias, Puigdemont, Junqueras, i altres més.

Necessitem:

Una regeneració democràtica que garanteixi que els ciutadans puguin elegir el diputat de la seva circumscripció i ser representats per ell, sense minva de la proporcionalitat.

Una legislació general que garanteixi en major i millor mesura la democràcia interna dels partits, i els drets dels seus afiliats per instàncies externes als mateixos.

Autoritats independents que validin la consistència dels programes electorals en relació amb les propostes i les xifres que les avalen, i responsables de l’accountability, el procés que fa possible que els ciutadans vigilin i avaluïn l’actuació dels servidors públics per mitjà de mecanismes de transparència i fiscalització.

La nostra democràcia està malmesa i la principal responsabilitat és dels partits. La resposta no vindrà d’ells, convertits en simples organitzacions que competeixen pel poder per a si, en nom d’ideologies diverses, sinó de moviments socials regeneradors. Els cristians, especialment maltractats en la nostra representació i en la legislació, hem de promoure decididament aquest moviment renovador la importància del qual va molt més enllà de les presents eleccions.

La necessària reflexió cristiana sobre el nostre vot

Hem d’evitar que el nostre vot afavoreixi a:

– Aquells partits que amb la seva pràctica política han demostrat sobradament que no persegueixen el bé comú sinó el poder per interès partidista i personal.

– Aquells que no són constructors de concòrdia, sinó que busquen primer de tot el descrèdit dels adversaris. L’amor a allò que és propi construït sobre l’odi a aquell al qual consideren diferent com a qüestió de fons, mantinguda més enllà de la comprensible estratègia de campanya. Hem d’evitar als que volen trencar els marcs legals de convivència sense acords ni consensos, sense seguir les vies establertes per a la seva reforma.

– Aquells que no només no assumeixen postulats cristians bàsics, sinó que promouen projectes que són objectivament contraris a la concepció cristiana.

Així mateix hem de prendre en consideració:

– Projectes nous o poc coneguts, o de caràcter territorial que no presentin aquelles condicions adverses. És una obligació moral informar activament i, conèixer bé les ideologies i programes, així com la credibilitat demostrada en complir el que escriuen.

– Hi pot haver candidats que procedeixin de moviments i organitzacions cristianes en les llistes electorals d’aquells partits d’àmbit general que clarament estan disposats a deixar les qüestions de consciència fora de la disciplina de vot del partit. La seva decisió és una cosa que afecta a la seva consciència, que per a un cristià és l’”última raó”.

– No ens hem de deixar portar pel mal menor sinó pel major bé possible. El vot cristià ha de ser un vot d’esperança en millorar la nostra societat i no acontentar-se amb que es deteriori més lentament del que ho faria si guanyen uns altres.

En l’àmbit concret de les diferents opcions polítiques hi ha uns criteris mínims que han de servir per avaluar-les:

La dignitat de la vida humana. Des de la concepció fins a la mort natural, i durant tot el període de vida viscuda. Promoure la dignitat de la vida humana significa, en les condicions objectives actuals, una atenció especial a l’avortament, i al que representa com un menyspreu total de l’ésser humà engendrat i no nascut, i la legislació sobre l’eutanàsia i el suïcidi assistit. I també per promoure la dignitat de la persona davant l’augment de la pobresa, la desigualtat i la paràlisi de l’ascensor social, la pobresa juvenil, l’abandonament escolar, l’atur crònic, el deteriorament de les condicions de treball, i la formació de precariat i la manca d’habitatge.

– Tot això significa la necessitat d’una economia reformada basada en el bé comú que inclou l’eficiència i la sostenibilitat ambiental, i la lluita contra el canvi climàtic, com a alternativa a un model econòmic que deixa a moltes persones a una banda, que practica la cultura del descarti com ha assenyalat Francesc.

La millor protecció del matrimoni, la família, i la maternitat, unitat a la conciliació i a la valoració del treball domèstic amb independència de qui el realitzi. En aquest context l’estricte compliment del dret dels pares a l’educació moral i religiosa dels seus fills que estableix la Constitució i el seu correlat que exigeix ​​l’existència de l’escola concertada en idèntiques condicions econòmiques que la pública.

L’afirmació d’una antropologia humanista que té com a eix la igual dignitat i l’efectiu compliment dels drets i deures que l’acompanyen en l’home i la dona, com a fonament de tota legislació i per tant el rebuig a les lleis basades en la perspectiva de gènere que no respon tant a una concepció dels drets de les persones com a una ruptura antropològica i a la cerca de l’enfrontament entre homes i dones.

L’afirmació de la cultura cristiana com a base i component inseparable de la nostra cultura, sense que això signifiqui rebutjar a tots els que legalment vulguin viure i treballar entre nosaltres en el marc del reconeixement mutu i dels drets i deures que estableix la Constitució.

– Juntament amb el bé comú, el principi de subsidiarietat és fonament de tota concepció cristiana d’acord amb el que estableix la seva concepció social, partint de les comunitats més properes a les persones, la família i les comunitats associatives, els poders locals en els seus diferents àmbits, les comunitats autònomes, i a l’administració de l’estat. Aquest mateix criteri és d’aplicació en l’àmbit de la Unió Europea.

Si l’aplicació en consciència d’aquests criteris et condueix a no triar a cap partit, no et quedis a casa. Ves i digues que cap et convenç, expressant el teu rebuig amb el vot nul.

El sentit del vot en blanc és expressar la teva neutralitat i quedar-se a casa expressa indiferència.

Crida

Des de la bona voluntat i l’esperit de concòrdia fem una crida als partits polítics al fet que amb humilitat, que no amb modèstia, rectifiquin, i demostrin el seu respecte mutu i la seva capacitat per salvar diferències, construint el bé comú en relació amb qüestions vitals com ara natalitat i família, pensions, educació, treball digne que atorgui reconeixement i estabilitat, respostes reals al repte ambiental, a la desigualtat excessiva i a la pobresa, a la immigració, al conflicte de Catalunya, a tantes coses que requereixen buscar solucions constructives, més que imposicions píriques de part.

Fem una crida també als cristians i les seves associacions perquè dialoguem sobre la necessitat de construir un subjecte col·lectiu, gran, benèfic, fructífer, capaç de dinamitzar políticament la regeneració democràtica, la construcció del bé comú que tots, no només els cristians, ens cal.

Subscriu-te al Butlletí

Cas Morín

Vols dir-nos quelcom?

El teu nom (obligatori)

El teu email (obligatori)

El teu telèfon

El teu missatge

Accepto la política de privacitat

captcha

ForumLibertas.com

ForumLibertas.com

Notice: ob_end_flush(): failed to send buffer of zlib output compression (0) in /home/ecristians/public_html/wp-includes/functions.php on line 3393

Notice: ob_end_flush(): failed to send buffer of zlib output compression (0) in /home/ecristians/public_html/wp-content/plugins/really-simple-ssl/class-mixed-content-fixer.php on line 111