No a una llei de privilegis per a GLBTI del Parlament de Catalunya: 22 raons concretes per denunciar-ho

El Parlament de Catalunya està a prop d’aprovar una llei de privilegis i poder pels gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals i intersexuals (GLBTI) en nom de la no discriminació, que exclou a tots els grups fortament discriminats, dones embarassades, majors de 50 anys, gitanos, pobres, immigrants. En realitat, si pretenguessin fer-la extensiva a tots ells seria impossible, perquè el poder que confereix és tan desmesurat que ho fa inviable. Aquesta és la millor constatació de la desmesura i exageració d’aquesta llei.

Estableix privilegis, i atorga un poder arbitrari a un petit grup de persones perquè:

1. Pretén legislar “totes les àrees de la vida social” i també “l’àmbit privat” (art. 1), persegueix “remoure els estereotips” per mitjà de l’acció dels poders públics. Atorga un gran poder a les persones GLBTI i a les seves organitzacions donat que poden denunciar a tota persona, escola, empresa, associació i confessió religiosa si, al seu criteri, es veuen discriminats. La sola acusació estableix el principi de culpabilitat, donat que serà el denunciant qui haurà de demostrar la seva innocència.
2. Estableix l’obligació de fomentar l’homosexualitat, bisexualitat, transsexualitat i intersexualitat (art. 6).
3. La reeducació dels funcionaris (art. 10).
4. La reeducació dels alumnes en tots els cicles des de preescolar fins a la universitat de l’escola pública, concertada i privada (art. 12).
5. S’obliga sota sanció a “que els centres educatius, escoles i instituts presentin els GLBTI en termes positius” (art. 12).
6. S’obliga a les universitats (art. 13) “a promoure la docència sobre la diversitat sexual i afectiva”.
7. Es promou l’homosexualitat, la bisexualitat, la transsexualitat i la intersexualitat en la cultura, el lleure i l’esport (art. 14).
8. La censura de publicacions “per a la xarxa de biblioteques i la incorporació de les publicacions i revistes de divulgació GLBTI”.
9. Passar d’heterosexual a homosexual és un fet positiu; el procés invers, i la llibertat de rebre tractament psiquiàtric o psicològic és prohibit (art. 16).
10. Obliga a l’administració (art. 6) a vetllar per “les seves necessitats específiques tant dins de l’àmbit públic com del privat”.
11. Gaudiran de privilegis en les clàusules socials de les contractacions públiques.
12. Estableix obligacions conflictives (art. 17) en “els equipaments públics i privats que es distingeixin per sexes, s’identificaran les persones transsexuals d’acord amb el gènere sentit”, amb independència de la seva imatge física.
13. Es volen imposar quotes laborals per a GLBTI “dins del sector públic i fomentar la seva implantació dins del sector privat” (art. 20).
14. Es modifica la legislació catalana en reproducció assistida, sense incorporar ni tan sols la limitació per edat.
15. Limita el dret d’admissió (art. 23). Si la persona a la que s’impedeix l’accés és GLBTI podrà donar peu a una denúncia per discriminació malgrat que sigui una altra la causa. Serà l’empresa la que haurà de demostrar que no és així.
16. S’estableix el control sobre els mitjans de comunicació (art. 15) a fi “d’establir recomanacions sobre el tractament i l’ús d’imatges i llenguatge afavorint la visibilitat de referents positius dels GLBTI”.
17. Estableix el principi explícitament rebutjat per les institucions internacionals (art. 6) de que “els drets de les persones GLBTI són part integrant dels drets humans universals”.
18. Atorga un gran poder polític als GLBTI (art. 8) perquè crea en el si de la Generalitat un òrgan executiu (art. 9) “que ha de coordinar les polítiques del Govern de la Generalitat en aquesta matèria” i “els departaments de la Generalitat hauran d’aplicar aquesta Llei amb la col·laboració i sota la coordinació d’aquest òrgan”. “Aquest òrgan informarà periòdicament al Parlament i al Consell Nacional de Lesbianes, gais i homes i dones bisexuals i transsexuals”. Un govern dins del propi govern.
19. Estén els drets de família que tenen els homosexuals als bisexuals, transsexuals i intersexuals (art. 21).
20. Les sancions administratives són d’una gran duresa (arts. 31 i 32). Des de la multa per una quantia equivalent a la renda de suficiència de Catalunya (IRSC), d’entre set dies i quatre mesos, fins a més d’un any. També preveu la inhabilitació, i la prohibició de finançament públic. En l’àmbit empresarial i de centres educatius estableix la suspensió temporal per un període de fins a cinc anys de l’activitat de l’empresa. Un termini que pot ser més gran en les faltes molt greus. Amb aquest instrument la capacitat de pressió dels lobbies GLBTI seria enorme.
21. L’impacte de les sancions es fa encara més perillós perquè la llei aplica el principi d’inversió de la càrrega de la prova: l’acusat ha de demostrar la seva innocència en lloc de pressuposar-la com és normal.
22. L’Església catòlica i altres confessions religioses queden directament criminalitzades, i poden ser repetidament sancionades perquè consideren negativament la pràctica homosexual.

Demanem al Parlament de Catalunya que esmeni de principi a fi aquesta llei injusta i la converteixi en una bona llei contra tot tipus de discriminació.