Pel seu interès i relacionat amb una zona que travessa una crítica situació de conflicte bèl·lic, Terra Santa, us oferim aquest article publicat originalment a www.ivemo.org i que actualment podeu trobar a http://www.geocities.com, amb l’esperança que, com més aviat millor, torni a convertir-se en un prometedor viatge que tots puguem realitzar als orígens de la cultura cristiana.
Remuntem la nostra memòria cap a milers d’anys enrera, més precisament situem-nos al desert on caminava el Poble d’Israel al comandament del Profeta Moisès, l’home escollit per Iahvé per a lliurar-los de l’opressió egípcia. Tant abans com després del creuament del mar Roig, Déu desplega el seu poder durant quaranta anys, mostrant l’amor al seu poble escollit i, oblidant les seves infidelitats, els condueix a la Terra Promesa: ”…He baixat per lliurar-lo de la mà dels egipcis i per a pujar-lo d’aquesta terra a una terra bona i espaiosa, a una terra que raja llet i mel, al país dels cananeus, dels hitites,…”(Ex.3,8).
Detinguem-nos després de 40 anys, al peu d’un mont, on Iahvé pronuncia al seu servent aquestes paraules: ”Puja a aquesta muntanya dels Abarim, al mont Nebo que està al país de Moab, enfront de Jericó, i contempla la terra de Canaan que jo dono en propietat als israelites. En el mont que vas a pujar moriràs, i aniràs a reunir-te amb els teus…veuràs la terra, però no entraràs en ella” (Deuter. 32,49-52). El Mont Nebo forma part dels Monts de Moab, es troba a uns 7 km de la ciutat de Màdaba, voreja la vall del Jordà i arriba a una alçada de 800 metres. Des d’allà es pot albirar un panorama únic de la Terra Santa: les muntanyes de Judea i Samaria i en els dies més clars podem arribar a veure Betlem, el Mont de les Oliveres, el mar Mort, i la vall de Jericó entre altres llocs.
Fonts històriques
Les Sagrades Escriptures en el llibre del Deuteronomi (Cap. 32 ,33 i 34), ens brinden els episodis pels quals aquest Mont adquireix tanta importància. Els cristians per a commemorar la mort de Moisès, van realitzar en el cim de ”Siyagha” una església memorial; notícies d’aquesta construcció ens les proporcionen els pelegrins que van visitar aquest lloc en els segles IV i V. Entre ells la cèlebre pelegrina Egeria: ”Arribem doncs, al cim d’aquell mont, on hi ha ara una església no gran en el mateix cim del Mont Nebó. Dintre d’aquesta església, en el lloc on hi ha el púlpit, vaig veure un lloc una mica més alt, que tenia les mateixes dimensions que solen tenir els sepulcres. Aleshores vaig preguntar a aquells sants que era això, i ells van respondre: ”Aquí va ser posat el sant Moisés…”; i el Bisbe monofista de Gaza, Pere l’ Íber, també ens explica: ”Una vegada el beat Pedro va decidir anar a Aràbia a causa de la seva malaltia, per buscar alleugeriment a les aigües termals de Llivies, que duen el nom de Sant Moisés. A l’endemà vam partir cap a Màdaba. A la meitat del camí vam arribar a la muntanya santa de Moisés, el seu nom és Abarim…, on Déu li va dir: ”vés i mor”. Sobre aquest hi ha un sant i ampli temple dedicat al Profeta, i diversos monestirs construïts al voltant. Plens d’alegria per estar en aquest lloc, junts amb l’ancià vam oferir oracions i vam agrair a Déu…”
Exploració de les ruïnes
Una primera descripció de les ruïnes la vam trobar en el relat del viatge del Duc de Luynes l’any 1864. El 1932 el cim va ser comprat per la Custòdia de Terra Santa, la qual va iniciar els estudis arqueològics el 1933. L’expedició va estar al càrrec del Pare Saller de l’Estudi Bíblic Franciscà. Tres anys de treball van treure a la llum l’església i el monestir. Es va començar amb un programa de restauració, a càrrec del Pare Corbo, ja l’any 1976 l’obra quedà a càrrec del P. Piccirillo.
El santuari primitiu
Va ser construït en el segle IV; originàriament va ser utilitzat com a cementiri. Probablement els monjos van trobar el lloc abandonat i el van transformar en església. Una gran creu amb el fons blanc decorava el nàrtex. Dues portes conduïen a dues capelles funeràries.
No deixarem d’esmentar l’antic baptisteri, situat un metre més baix que l’església, amb la seva font baptismal en forma de creu, el qual es troba tancat per un conjunt de mosaics amb dissenys florals. Un treball bellíssim és el realitzat en quatre pannells de mosaics on figuren distintes escenes de la vida quotidiana com el pasturatge, la verema, la pesca i la caça.
La Basílica del segle VI-VII
A la segona meitat del segle VI els monjos van decidir engrandir l’Església construint també un nou baptisteri. L’església antiga va passar a ser el presbiteri de la nova Basílica. La nova Església consta de tres naus.
En el primer decenni del segle VII, època de l’abat Màrtir i del Bisbe Lleonci de Màdaba, van ser destruïts tres ambients del monestir i es va construir la capella dedicada a la Mare de Déu (Theotokos).
El Monestir
La presència de monjos al cim del Mont és també testificada per Egeria i Pere l’Íber. També el pelegrí anònim de Piacenza recorda la seva visita al monestir i Tihmar, un altre pelegrí, va passar per allà el 1217.
Dels mosaics trobats al Santuari s’han pogut conéixer els noms dels primers quatres abats del monestir: Alexis, que dirigeix la restauració del primer santuari i realitza els primers mosaics; Elia abat l’any 531, Màrtir que dirigeix el treball de restauració i ampliació de l’església i Teodor, que va ser abat a l’inici del segle VII.
El Mont Nebo a l’actualitat
Des del 1976 es va començar a celebrar el 4 de setembre, la festa litúrgica de Sant Moisès. Als voltants del Santuari hi ha un monestir franciscà, custodis de tan cèlebre lloc. Digne d’esment és el monument que es troba a l’exterior del santuari, una gran creu en forma de Tau grega, que ens recorda les següents paraules: ”Fes una serp de bronze, posa-la en una asta i tots els qui hagin estat mossegats i la mirin, quedaran guarits”(Nm 21,8); i les paraules de Crist a Nicodem: ”Tal com Moisès va aixecar la serp en el desert, el Fill de l’home ha de ser aixecat al capdamunt perquè tot el qui cregui en ell tingui la vida eterna”.(Jn 3, 14-15).
L’any 2000 la seva Santedat Joan Pau II va voler iniciar la seva peregrinació a Terra Santa pel Mont Nebo, per a evocar la figura de Moisès; ens sembla molt oportú acabar aquesta ressenya amb les paraules del Pare Manns o.f.m.: ”L’Església necessita tornar al desert per a escoltar la veu de Déu. És en el silenci on s’escolta aquesta veu. Per a Moisès el desert es va transformar en el lloc de la presència de l’Etern. Per a Joan Pau II la solitud suportada amb paciència es converteix en lloc de llum i de transfiguració. Tota la nostra vida és una travessia del desert, però coneixem el final de la marxa: la terra promesa.”
Bibliografia
Michele Piccirillo. La montagna del Nebo. Franciscan Printing Press, Jerusalen, 1988
Agustin Arce, Itinerario de la Virgen Egeria. Biblioteca de Autores Cristianos, Madrid, 1996
P.Frederic Manns, Jordania es Tierra Santa. Revista Terra Santa N. 76, Custodia Franciscana de T.S., 2000