www.santfeliu.org/lafira
La localitat de Sant Feliu de Llobregat, anomenada “ciutat de les roses” (ja que s’hi conreen varietats notables d’aquestes flors), celebrarà durant els dies 7, 8 i 9 de maig, la seva tradicional exposició de roses, en la qual participaran més de 250 expositors, amb més de 200 varietats de roses, més de 10.000 exemplars i uns 3.500 rosers en testos.
La primera Exposició de Roses que es va celebrar a Sant Feliu es remunta a l’any 1928, però fins 1957 no va ser declarada Exposició Nacional de Roses. Aquesta festa té lloc la segona setmana de maig, en el centre de la ciutat, i ocupa una extensió d’uns 4000 m?.
Durant la mateixa es celebren diferents concursos (amateur, popular, infantil, millor rosa, rosa més perfumada, etc.) en els quals participen professionals i afeccionats del sector, que organitzen els diferents espais segons les modalitats: rosers en testos, flors tallades, centres florals, rams, flors seques, etc.
Al mateix temps, es celebren concursos de bonsais i de ikebanas (artístics arranjaments de flors segons un art japonès basat en certes regles de simbolisme místic i religiós), així com demostracions d’art floral, de cura dels bonsais, aparadors i concursos de fotografies: fotografia rosa d’or i nacional de fotografia.
Nota
Veure aquí, el Viatge a Lisse, Holanda: Altres manifestacions florals a Espanya i La cuina de les Flors.
Sant Feliu de Llobregat
Aquesta població és la capital de la comarca del Baix Llobregat, situada a l’esquerra del riu Llobregat del qual va prendre el nom. La ciutat posseeix un bell parc, Can Nadal. L’església parroquial, d’estil neobizantí, va ser edificada després de la Guerra Civil de 1936. La casa pairal dels marquesos de Castellbell (títol amb Grandesa d’Espanya, concedit el 1702, que encara ostenta l’escriptor José Luis de Vilallonga i Cap de Vaca) és coneguda com Can Falguera.
Als afores hi trobem l’antiga Torre Abadal, amb una torre pre-romànica (s.X), la Torre del Bisbe (del bisbe), que va ser propietat del prelat barceloní Berenguer de Palou (s.XIII) i la Torre de Santa Margarida, lloc on va néixer el monestir cistercense femení de Santa Maria de Valldonzella en el qual es conserva -en mal estat- la seva església romànica.
El roser
El roser és un arbust espinós del gènere Rosa i de la família de les rosàcies que es conrea per les seves magnífiques flors, amb freqüència oloroses (les roses) i del que es coneixen nombroses varietats. Sembla ser que procedeix d’Àsia, probablement de Xina, d’on va passar al Pròxim Orient. Es conrea i s’utilitza, majorment, per la bellesa de les seves flors, com a planta ornamental i, per la seva essència, per a l’elaboració de perfums.
A més, i com a curiositat, per a preparar cert tipus de melmelades o adornar algun plat refinat, emprant-se també en la fabricació de mel i vinagre rosats, de suposades propietats medicinals.
El roser és una de les plantes més conreades, doncs la seva flor, la rosa, és tan distingida i important que és considerada la reina de les flors.
La creació de noves i diferents varietats de roses, per la seva forma, grandària, color, etc., constitueix una de les afeccions més esteses en jardineria, sent molts els rosalistes, com podrem comprovar a l’Exposició Nacional de Roses que ens ocupa.
Nota Curiosa
Al Santuari de la Porciúncula, d’Assís (Itàlia) i annex a la Basílica de Santa Maria dels Àngels, hi ha, des de principis del segle XIII, el cèlebre Jardí de les Roses. Segons la tradició, Sant Francesc d’Assís, per a vèncer certa temptació diabòlica, es va tirar nu sobre un esbarzer, les espines del qual van desaparèixer a l’acte i es va transformar en un roser. Des de llavors persisteix en aquell lloc un jardí de roses sense espines.
Cercador d’itineraris a internet: www.mappy.com