Els fonaments del govern just i moral.
L’exercici del poder públic exigeix responsabilitat a fi que les decisions que adopti el Govern en nom de tots, també en el nostre, estiguin dirigides al benestar del major nombre de persones. Només d’aquesta manera la conseqüència dels actes públics serà un major bé per a la majoria. Significa també que els costos de les mesures adoptades siguin inferiors als beneficis que genera la seva aplicació. En definitiva, responsabilitat és tenir consciència dels resultats de les seves actuacions com a Govern.
Així mateix es reconeix que una societat es justa –un atribut imprescindible- perquè la gent valora la dependència entre uns i altres, i el respecte mutu. Una societat justa parteix del principi cristià, universalment acceptat, de fer allò que desitjaríem que ens fessin.
Junt amb el sentit de responsabilitat, el governant té el deure de lleialtat i fidelitat vers els governats. No poden servir només a grups minoritaris, no poden servir només al seu partit, a uns lobbys concrets. Això és deslleialtat extrema amb el bé comú. El servidor públic ha de situar-se en la intersecció dels diferents interessos i demandes, i no imposar unes preferències sobre altres.
El president Rodríguez Zapatero actua amb justícia, responsabilitat, fidelitat i lleialtat?
Lamentem haver de dir que durant el temps del seu mandat, el president del Govern, Rodríguez Zapatero, ha actuat de manera contrària a totes aquelles condicions del bon govern. Les conseqüències d’aquesta manera de procedir salten a la vista: la societat espanyola està més fragmentada, desunida i enfrontada entre els seus membres que en qualsevol altre moment des de l’inici de la transició. El primer responsable d’aquesta situació és, sempre i per definició, qui més poder té: el Govern i el seu president, Rodríguez Zapatero.
I no es tracta d’una qüestió de minories, sinó de quelcom que ens afecta a tots per una o altra raó. La raó fonamental és que, governant només per alguns sectors, ha volgut adoptar canvis radicals, prescindint de l’altra meitat del país. Un exemple ho il·lustra perfectament: Un governant responsable i just no aprova una llei que ens converteix en una anomalia en el món, que ha alterat, mitjançant una minsa majoria simple, tot el sentit i finalitat del matrimoni, la institució insubstituïble socialment valuosa, infraestructura bàsica de la societat civil. Però això és el que ha fet en Zapatero amb el matrimoni i l’adopció per part d’homosexuals, que liquida tot el sentit del matrimoni, la única institució capaç de propiciar la descendència unida a la responsabilitat d’educar-la en la virtut i els valors. El marit i la muller, els pares i les mares han estat liquidats del Codi Civil, substituïts pels cònjuges, els progenitors, un genèric universal que no significa res substantiu des de l’antropologia humana. Ningú, mai, en cap país s’ha atrevit a tal confusió de sentit. Però en Rodríguez Zapatero ho ha fet, i només amb una minsa majoria simple en el Congrés, amb el veto del Senat –en un altre país amb segona càmera s’hauria detingut la llei-, el vot en contra del Consell General del Poder Judicial, i el criteri advers del Consell d’Estat, donant peu a una de les manifestacions més grans celebrades a Madrid durant aquesta legislatura. Procedir d’aquesta manera és injust, deslleial i irresponsable, i estableix un perillós precedent d’una de les grans temptacions que corromp la democràcia: la dictadura de la majoria simple. Perquè les lleis que signifiquen grans compromisos i que alteren fonaments socials regits pel dret consuetudinari, no poden adoptar-se sense consens social i polític.
L’ensenyament, és sabut per tots, és un dels grans i greus problemes del nostre país que amenaça el futur i la felicitat de milions de persones. Dues són les graus lacres irresoltes, la falta de bon ordre, convivència, de sentit del respecte i de l’esforç en l’escola, i l’enorme xifra del fracàs escolar, que afecta formalment al 30% dels alumnes, el doble que la mitjana europea. Tot i així, duran aquesta legislatura el Govern no només s’ha mostrat incapaç de fer res per a millorar la situació, sinó que ha aconseguit empitjorar-la en relació al 1999. Estem pitjor que ahir i, si segueix governant Rodríguez Zapatero, millor que demà. En lloc d’aportar solucions, ha creat nous conflictes en l’ensenyament, com la LOE, l’ensenyament voluntari de la religió, i l’Educació per a la Ciutadania, que divideix i enfronta a la pròpia comunitat educativa, pares, alumnes i professors.
Mai com avui des de la transició s’ha donat un conflicte tan greu entre territoris, entre comunitats autònomes. En un exercici d’aprenent de bruixot, ha reavivat antagonismes que semblava que estaven superats, i ho segueix fent, on tots són greuges comparatius, sense un lideratge creïble per part del president del govern. Mai com ara els nacionalistes de tot tipus apropiant-se de les sensibilitats, com a reacció a la seva mala gestió.
La seva actitud amb ETA constitueix el punt màxim d’una forma de procedir deslleial i irresponsable. En qualsevol país d’Europa, un president que declara oficialment que la negociació amb els terroristes va bé i anirà millor, el dia abans d’un gran atemptat com el de la T4 de Madrid, hauria dimitit per sentit de la responsabilitat del servidor públic.
Mai ha hagut tanta rancúnia contra allò que és catòlic i allò que és sagrat cristià. La seva aliança de civilitzacions a l’exterior, es tradueix en l’interior en un mirar amb complaença, inclús en subvencionar activitats públiques cristianofòbiques on en nom de la llibertat d’expressió, s’insulta i ofèn, mentre demana –opinió que compartim- respecte per a l’Islam. Respecte, és clar que sí, però per a tots, començant per la religió que és la base de la nostra cultura.
Durant aquests anys de Govern de Rodríguez Zapatero la vivenda, un bé necessari i un dret constitucional, ha constituït un negoci formidable que ha fet que hi hagués més cognoms espanyols que mai a la llista Forbes de les grans fortunes mundials. Però aquesta pluja de diners en forma de benefici no l’han rebut només els promotors i constructors sinó els poders públics, que han recaptat enormes impostos (un 40% del preu si considerem els recursos des del seu origen). Què s’ha fet amb aquest diner per a solucionar el greu problema de la vivenda? Res, només ara, al final de la legislatura, i confonent als ciutadans amb un basar, han aparegu, president i govern oferint, no solucions, sinó una miqueta de diner per a alguns. És una doble vergonya, la seva incapacitat i ara l’ús del diner per a comprar vots.
Valorem molt negativament el fracàs del que ha estat un dels eixos de la política del Govern, la eradicació de la violència domèstica. Una legislació en gran mesura equivocada, ha judicialitzat les relacions en la parella impedint la reconciliació, ha saturat els jutjats i se salda amb un estrepitós fracàs en número de dones mortes en mans de la seva parella, i en una xifra d’homes processats insòlita en el context europeu.
S’ha de dir alt i clar que el salari mitjà a Espanya és l’únic que pràcticament no ha crescut en els últims anys entre tots els països de l’OCDE, que el pes del salari en el conjunt de la renda (que ja és menor que en la Unió Europea) ha retrocedit a favor dels beneficis. S’ha de dir alt i clar que la immigració és gestionada des del Govern com a mà d’obra barata, que en res beneficia als salaris ni a la productivitat, i sense cap preocupació per a frenar el deteriorament de la sanitat i l’escola que el gran contingent de nous residents ha ocasionat. S’ha de dir alt i clar que el nombre de pobres, mesurats d’acord amb els criteris de la Unió Europea, ha augmentat. S’ha de subratllar l’engany que es troba darrera de la llei de Dependència, per la lentitud en la seva aplicació, i sobretot per la insuficiència dels recursos econòmics previs, que es basen en una subvaloració deliberada del número de persones afectades. S’ha de denunciar una vegada més que incomplint els seus compromisos electorals, Rodríguez Zapatero manté a Espanya en la cua dels ajuts familiars.
En lloc de convertir la memòria història en un lloc de trobada per a la reconciliació i el perdó, Rodríguez Zapatero ha actuat d’una manera que cada cop més reviuen els bàndols de la Guerra Civil, tot i que la majoria de les generacions actuals, no van viure aquella tragèdia. Aquesta paradoxa expressa bé el caràcter destructiu de moltes de les seves polítiques.
Amb les seves estranyes lleis el president ha convertit Espanya en un país anòmal en el context europeu i occidental com ho era en el passat.
L’evidència del seu mal govern es manifesta en aquesta altra gran paradoxa: tot i que Espanya està vivint uns anys de prosperitat econòmica extraordinària, Rodríguez Zapatero no només està lluny d’arribar a la majoria absoluta, sinó que es manté igualat amb el partit de l’oposició, tot i els dubtes que a molts ciutadans planteja l’alternativa. I això és així, perquè les actuacions del Govern han danyat profundament la societat espanyola, la convivència entre persones i entre comunitats autònomes, transformant el legítim pluralisme amb enfrontaments.
Rodríguez Zapatero ha aconseguit destruir en gran mesura el valor de la dependència entre uns i altres, i el respecte mutu.
Si Rodríguez Zapatero guanya les eleccions, aquests greus problemes s’accentuaran encara més, deixant el país danyat per molt anys, amb l’ensenyament concertat, les relacions amb l’Església, l’eutanàsia, i la pàtria potestat de pares i mares. Tindrem al capdavant d’un Govern, en temps de crisi econòmica, la que s’inicia en el 2008, a un governant que ha evidenciat la irresponsabilitat dels seus actes.
No és aquesta, com es fa evident en el text, una desqualificació del socialisme com a tal, sinó una crítica política a una persona i a un Govern concret. Una part de nosaltres podríem votar socialista, però aquesta és una concepció que poc té a veure amb Rodríguez Zapatero.
PER AIXÒ DEMANEM QUE PEL BÉ DE LA NOSTRA SOCIETAT, IMPEDIM DEMOCRÀTICAMENT QUE ZAPATERO TORNI A GOVERNAR. NOMÉS D’AQUESTA MANERA PODREM RECUPERAR-NOS DELS DANYS I PROBLEMES. NOMÉS D’AQUESTA MANERA DEMOSTRAREM PEDAGÒGICAMENT QUE AQUEST ESTIL DE GOVERNAR TÉ UN COST INASSUMIBLE PER A QUI EL PRACTIQUI.
NO VOTIS A RODRÍGUEZ ZAPATERO, VOTA A UNA ALTRA OPCIÓ POLÍTICA, EN BLANC, O APLICA L’ABSTENCIÓ POLÍTICA, QUE CADA VEGADA COBRA MÉS FORÇA, COM A REBUIG A UNES MANERES D’ACTUAR.
DIFON AQUEST MANIFEST, ACTUA D’ACORD AMB ELS SEUS PROPÒSITS.
VOLEM UNA SOCIETAT GOVERNADA PER LA JUSTÍCIA, LA LLEIALTAT, LA FIDELITAT I LA RESPONSABILITAT A TOTS ELS SEUS MEMBRES.