Centre Cultural Carles Péguy ha preparat una proposta d’acció pública a favor de la família per a persones i associacions familiars. La família, per a e-cristians, és un aspecte bàsic a protegir i defensar. És per això que publiquem aquesta iniciativa.Plataforma per a la Família a Espanya Les famílies en tenim gairebé tot en contra en aquesta societat: materialisme, hedonisme, superficialitat de les relacions, imperialisme dels diners, ”lobbies” de pressió de diferents tipus, l’…Centre Cultural Carles Péguy ha preparat una proposta d’acció pública a favor de la família per a persones i associacions familiars. La família, per a e-cristians, és un aspecte bàsic a protegir i defensar. És per això que publiquem aquesta iniciativa.Plataforma per a la Família a Espanya
Les famílies en tenim gairebé tot en contra en aquesta societat: materialisme, hedonisme, superficialitat de les relacions, imperialisme dels diners, ”lobbies” de pressió de diferents tipus, l’audiència a tota costa de TV i altres mitjans, individualisme, classe política insensible; en el fons una rancúnia contra la vida difícil d’entendre.
Però al nostre favor està la veritat: la veritat de la persona i de la seva necessitat d’ésser feliç, de trobar un significat i de relacionar-se amb els altres. L’amor, el matrimoni, la família són realitats naturals, són fets; i això ,no obstant, malgrat el clima cultural en contra, la família continua essent la realitat mes valorada per part dels espanyols.
En aquest sentit, el pitjor no són els ”enemics” de fora de la família que hem enumerat abans, sinó la debilitat de la nostra pròpia consciència, la dificultat que tenim per concebre’ns com subjecte social i polític, la nostra incapacitat d’articular-nos socialment en organitzacions i associacions que siguin capaços de defensar els nostres drets: el primer objectiu per tant és formar el subjecte, és a dir ajudar-lo a prendre consciència de si. Per que la nostra responsabilitat no acaba amb la nostra pròpia família (ni amb el nostre treball), hem de prendre consciència d’aquesta dimensió social del nostre ésser (i gairebé política, en el sentit literal i més noble de la paraula). En cert sentit, cada un és responsable també de les altres famílies, el nostre horitzó és el món.
Hi ha cinc eixos en els que han de treballar per al bé de l’home i de la societat:
· Unir-me per conèixer-nos, ajudar-nos, i estimular-nos mútuament. No es tracta de perdre la pròpia autonomia o lliure iniciativa, sinó de madurar un judici comú laic sobre la situació i les necessitats de la família. El nostre punt de partida és l’home i la veritat de les seves relacions (encara que per a molts tot es fa més clar a partir d’una antropologia cristiana. Hem d’articular el respecte a tota persona i a la seva llibertat amb la necessària tensió al ben comú, perquè no és el mateix dos que s”’ajunten” que dos que es casen, que es comprometen a una estabilitat que és molt mes capaç de construir, molt mes fecunda. Crear i difondre un directori de realitats familiars (activitats, responsables, adreces, e-mails, web, telèfons,…).
· Fomentar la lliure associació de les famílies i la seva participació en les diferents realitats que existeixen i més afins a la sensibilitat de cada un. Hem de sensibilitzar les famílies en aquesta dimensió pública del seu ésser, implicar-les en les associacions familiars existents, promoure la seva agregació en un subjecte social: si no ens unim políticament no existirem.
· Reforçar la consciència social de les realitats sensibles a la família. A més de la debilitat cultural ja esmentada, moltes realitats familiars no s’han preocupat d’aquesta dimensió, s’han estimat més treballar ”en l’ombra” o donar prioritat al concret de les situacions trobades. Hem de madurar en això sense complexos -ja sabem que ens atacaran, perquè qualsevol indici d’unió no controlat pel poder és atacat- i unir-nos per multiplicar nostra (feble) veu. L’acció ens ajudarà a créixer també com a judici.
· Utilitzar intel·ligentment els mitjans de comunicació, tant per intentar ser una presència pública i d’imatge positiva en els medis (”sortir a la foto”), com per comunicar-nos entre nosaltres. Avui Internet (missatges, web ) ens permet formes eficaces de presència a cost molt baix. Demanar espais per a la família en els mitjans públics o més sensibles (Catalunya Cristiana, Alfa i Omega, Ràdio Estel,…)
· Influir en la política. Hem de tenir clar que només quan les famílies siguem una força capaç de pressió, serà quan ens escoltaran. Influir en Catalunya, Espanya, Europa. És difícil, però és possible (tenim l’exemple de realitats europees molt mes coordinades: “Familles de France”, per exemple, aglutina mes d’un milió de famílies de diferents associacions). Coordinar-nos en l’àmbit europeu amb altres associacions i federacions familiars, diverses d’elles ho desitgen.